Nombres - 23

Primer oracle de Balaam

    1 Balaam va dir a Balac:
—Fes-me construir aquí set altars i que em preparin set toros i set moltons.

    2 Balac va fer el que Balaam li havia dit, i tots dos van oferir un toro i un moltó a cada altar.
    3 Després Balaam va dir a Balac:
—Queda’t dret al costat dels holocaustos que has ofert, mentre jo me’n vaig més enllà a esperar si el Senyor ve a trobar-me. Jo et faré saber tot el que ell em reveli.
Balaam es va retirar tot sol.
4 Quan Déu anà a trobar Balaam, Balaam li digué:
—He fet erigir set altars i he ofert un toro i un moltó a cada altar.

    5 Llavors el Senyor va posar als llavis de Balaam les paraules que havia de pronunciar, i li digué:
—Torna-te’n al lloc on és Balac i parla tal com jo t’he dit.

    6 Balaam va tornar-hi i trobà Balac dret al costat dels holocaustos que havia ofert, amb tots els dignataris de Moab.
    7 Llavors Balaam va pronunciar el seu vaticini:
«Balac em crida del país dels arameus,
de les serres d’orient em crida el rei de Moab:
“Vine, em diu, maleeix-me Jacob!
Vine, em diu, amenaça’m Israel!”

    8 ¿Puc maleir el qui Déu no maleeix,
puc amenaçar el qui el Senyor no amenaça?

    9 Des del cim rocós jo els veig,
els miro de dalt els tossals.
Vet aquí un poble que habita a part,
no és comptat entre les altres nacions.

    10 Qui pot mesurar la pols de Jacob?
Qui pot comptar les multituds d’Israel?
Que jo tingui la mort d’aquests justos,
que sigui com la d’ells la meva fi!»

    11 Balac va replicar:
—Però què m’has fet, Balaam? T’he fet venir per maleir els meus enemics, i tu, en canvi, els beneeixes.

    12 Balaam va respondre:
—¿No m’haig d’atendre a les paraules que el Senyor em posa als llavis?

Segon oracle de Balaam


    13 Però Balac va insistir:
—Vine amb mi en un altre indret des d’on veuràs millor aquest poble. Des d’aquí no el veies tot; veies tan sols un dels extrems del campament. Maleeix-me’l, doncs, des d’allà.

    14 Balac el va dur al cim del mont Pisgà, on els sentinelles tenen un lloc d’observació. Allà va construir set altars i oferí un toro i un moltó a cada altar.
    15 Després Balaam va dir a Balac:
—Queda’t dret al costat dels holocaustos que has ofert, mentre jo me’n vaig a esperar més enllà.

    16 El Senyor anà a trobar Balaam, va posar-li als llavis unes paraules, i li digué:
—Torna-te’n al lloc on és Balac i parla tal com jo t’he dit.

    17 Balaam va tornar-hi i trobà Balac dret al costat dels holocaustos que havia ofert, acompanyat dels dignataris de Moab. Balac li va preguntar:
—Què ha dit el Senyor?

    18 Llavors Balaam va pronunciar el seu vaticini:
«Alça’t, Balac, i escolta;
estigues atent al que jo dic, fill de Sipor.

    19 Déu no és cap home, no pot mentir;
no es pot desdir com es desdiu un humà.
El que ell ha dit, ¿podria deixar de fer-ho?
¿Podria deixar de complir el que ell ha promès?

    20 Jo he rebut la missió de beneir;
Déu ha beneït, i jo no puc pas contradir-lo.

    21 Ell no veu culpa en el poble de Jacob,
no veu maldat en els fills d’Israel.
El Senyor, el seu Déu, és amb ells,
i ells l’aclamen com a rei.

    22 Déu, que els ha fet sortir d’Egipte,
els dóna la força d’un búfal.

    23 No valen presagis contra Jacob,
contra Israel no valen maleficis;
al seu temps havien de dir a Jacob,
de contar a Jacob què fa Déu a favor d’ell.

    24 Aquest poble s’ha aixecat com una fera,
s’ha plantat com un lleó.
No s’ajaurà fins que devori la presa
i begui la sang de les víctimes.»

    25 Llavors Balac va escridassar Balaam:
—Si no maleeixes aquest poble, almenys no el beneeixis!

    26 Balaam li respongué:
—¿No et vaig dir que compliria en tot les ordres del Senyor?

Tercer oracle de Balaam


    27 Balac va dir encara a Balaam:
—Vine, que et portaré en un altre indret. Potser a Déu li plaurà que des d’allà em maleeixis aquest poble.

    28 Balac el va dur al cim de Peor, des d’on es domina el desert. 29 Balaam digué a Balac:
—Construeix-me aquí set altars i prepara’m set toros i set moltons.

    30 Balac va fer el que Balaam li deia i oferí un toro i un moltó a cada altar.