Deuteronomi - 9

La terra promesa és un do de Déu

    1 »Escolta, Israel! Avui travessaràs el Jordà per desposseir nacions més grans i poderoses que tu. Viuen en ciutats formidables, amb muralles que toquen al cel. 2 Entre elles hi ha també els anaquites, que són gent de raça gegant. Ja saps què diuen d’ells: “Qui pot resistir els descendents d’Anac?” 3 Avui podràs constatar que el Senyor, el teu Déu, travessa el Jordà al teu davant, com un foc devorador; ell els destruirà, els doblegarà davant teu. Tu els desposseiràs i els faràs desaparèixer ràpidament, com t’ha promès el Senyor.
    4 »Quan el Senyor, el teu Déu, haurà apartat aquestes nacions del teu davant, no pensis dintre teu: “El Senyor m’ha concedit de conquerir aquest país perquè sóc just.” Si el Senyor les expulsarà del teu davant, és perquè elles són culpables. 5 No entraràs a prendre possessió del seu país perquè tu siguis just o recte de cor. El Senyor, el teu Déu, expulsarà de davant teu aquestes nacions, perquè són culpables: així complirà el jurament que va fer als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob. 6 Sàpigues bé que el Senyor, el teu Déu, no et dóna aquest país fèrtil en possessió perquè t’ho mereixis; tu ets un poble que sempre va a la seva.

Pecat del poble a l’Horeb


    7 »No oblidis que, en el desert, vas provocar la indignació del Senyor, el teu Déu. Recorda-ho bé. Heu estat rebels al Senyor des del dia que sortíreu d’Egipte fins que heu arribat aquí.
    8 »A l’Horeb vau provocar la indignació del Senyor fins al punt que, enutjat contra vosaltres, volia fer-vos desaparèixer. 9 Jo havia pujat a la muntanya per rebre les taules de pedra, les taules de l’aliança que el Senyor havia pactat amb vosaltres. Em vaig quedar a dalt de la muntanya quaranta dies i quaranta nits sense menjar ni beure res. 10 El Senyor em va donar les dues taules de pedra, on la seva mà divina havia escrit tots els manaments que us havia donat des del mig del foc, el dia que us havíeu reunit en assemblea al peu de la muntanya.
    11 »Al cap de quaranta dies i quaranta nits, el Senyor em va donar les dues taules de pedra, les taules de l’aliança, 12 i em digué: “Vés, baixa de pressa, perquè s’ha pervertit el teu poble, aquell que tu havies fet sortir d’Egipte. De seguida s’han desviat del camí que jo els indicava i s’han fabricat un ídol de fosa.” 13 I el Senyor afegí: “Veig com és aquest poble: sempre va a la seva. 14 Deixa’m fer: jo el destruiré i esborraré el seu record de sota el cel. Després faré de tu un poble més gran i més nombrós que no pas ells.”
    15 »Llavors vaig dirigir-me al peu de la muntanya amb les dues taules de l’aliança a les mans. La muntanya encara era tota abrandada. 16 Vaig veure, efectivament, que havíeu pecat contra el Senyor, el vostre Déu: us havíeu fet un vedell de fosa. Us havíeu desviat de seguida del camí que el Senyor us indicava. 17 Llavors vaig agafar les dues taules, les vaig llançar amb totes dues mans i vaig esmicolar-les davant vostre.

Moisès intercedeix davant el Senyor


    18 »Tot seguit em vaig prosternar amb el front a terra davant el Senyor i m’hi vaig estar quaranta dies i quaranta nits, com la primera vegada, sense menjar ni beure res, demanant perdó per tots els pecats que havíeu comès: havíeu ofès el Senyor amb el vostre mal comportament i havíeu provocat la seva indignació. 19 Jo mateix estava esglaiat per l’enuig i el rigor del Senyor, que us volia destruir. Però també aquesta vegada el Senyor em va escoltar. 20 Fins i tot contra Aaron, el Senyor estava molt indignat, tant que el volia fer morir. També vaig intercedir per ell aquell dia.
    21 »Després vaig agafar el vedell, aquella infàmia que us havíeu fabricat, el vaig fondre, vaig esclafar el metall, el vaig moldre fins a fer-ne pols i vaig llançar aquella pols al rierol que baixa de la muntanya.
    22 »Encara a Taberà, a Massà i a Quibrot-Ataavà tornàreu a provocar la indignació del Senyor. 23 I a Cadeix-Barnea, quan el Senyor us volia enviar a conquerir el país que us havia donat, us rebel·làreu contra l’ordre del Senyor, el vostre Déu: no hi vau confiar, no el vau obeir. 24 D’ençà que us conec, heu estat sempre rebels al Senyor.
    25 »Vaig estar, doncs, prosternat amb el front a terra davant el Senyor quaranta dies i quaranta nits, perquè el Senyor havia amenaçat de destruir-vos. 26 Vaig pregar al Senyor dient: “Senyor Déu, no destrueixis el poble que és la teva heretat, el poble que la teva grandesa ha rescatat i ha fet sortir d’Egipte amb mà forta. 27 Recorda’t dels teus servents Abraham, Isaac i Jacob i no tinguis en compte l’obstinació d’aquest poble, la seva dolenteria i els seus pecats. 28 Que no puguin dir els del país d’on ens has fet sortir: ‘El Senyor no ha estat capaç de fer-los entrar al país que els havia promès. No els estimava, i per això els va fer sortir perquè morissin al desert.’ 29 Senyor, són el teu poble, la teva heretat, aquells que tu vas fer sortir amb gran força i amb braç poderós.”