Deuteronomi - 17

    1 »No sacrifiquis en honor del Senyor, el teu Déu, cap toro ni cap anyell que tingui una tara o un defecte: fóra una cosa abominable davant el Senyor, el teu Déu.

Procés per idolatria


    2 »Si entre el teu poble, en alguna de les ciutats que et dóna el Senyor, el teu Déu, hi hagués un home o una dona que ofengués el Senyor violant la seva aliança 3 i anés a donar culte a altres déus, i els adorés a ells, o al sol, o a la lluna, o a l’estol dels astres, malgrat que ho tinc prohibit, 4 quan algú t’ho faci saber o en sentis parlar, informa-te’n a fons. Si és veritat que enmig d’Israel s’ha comès aquest acte tan abominable, 5 treu a les portes de la ciutat aquell home o aquella dona culpable, i apedregueu-los fins que morin.
    6 »Per a condemnar a mort un acusat, caldrà la declaració de dos o tres testimonis; no n’hi ha prou amb un sol testimoni. 7 Els testimonis seran els primers a tirar-li pedres per matar-lo, i que després ho faci tot el poble. Extirpa la maldat d’enmig teu.

Recurs al tribunal del temple


    8 »Quan trobis a la teva ciutat un cas massa difícil de sentenciar —homicidis, plets, lesions i altres litigis—, puja al lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit. 9 Allà presenta’t als sacerdots levites i al jutge que estigui llavors en funcions, i exposa el teu cas. Ells t’indicaran com l’has de resoldre. 10 Actua tal com ells sentenciïn des del lloc escollit pel Senyor; no deixis de seguir tot el que hauran dictaminat. 11 Accepta la resposta que et donin, compleix la sentència que pronunciïn, sense desviar-te’n ni a dreta ni a esquerra. 12 Si algú per arrogància no escolta el sacerdot que oficia davant el Senyor, el teu Déu, o bé no escolta el jutge, serà condemnat a mort. Extirpa d’Israel la maldat. 13 El poble, quan ho senti, escarmentarà, i ningú no obrarà més amb aquella arrogància.

Prescripcions sobre el rei


    14 »Quan hauràs pres possessió del país que el Senyor, el teu Déu, et dóna i ja hi habitis, potser voldràs tenir un rei com totes les nacions que t’envolten. 15 Nomena rei teu aquell qui el Senyor, el teu Déu, esculli. Nomena rei un dels teus germans: no podràs nomenar rei un estranger, un que no sigui germà teu. 16 El rei no ha de posseir una cavalleria nombrosa ni ha de fer tornar el poble a Egipte per adquirir més cavalls; el Senyor us té dit que no torneu mai més per aquell camí. 17 Tampoc no ha de tenir moltes dones, perquè el seu cor s’apartaria del Senyor, ni ha d’acumular massa or i plata. 18 Quan prengui possessió del tron reial, es farà copiar per al seu ús un exemplar d’aquesta Llei, segons l’original que li proporcionaran els sacerdots levites. 19 Conservarà aquest document i el llegirà cada dia de la seva vida. Així aprendrà a venerar el Senyor, el seu Déu, complint els preceptes i decrets d’aquesta llei. 20 Que no es cregui superior als seus germans ni es desviï d’aquests preceptes a dreta o a esquerra. Així ell i els seus descendents regnaran molts anys a Israel.