Jutges - 2

Infidelitat del poble a l’aliança

    1 L’àngel del Senyor va pujar de Guilgal a Boquim i digué als israelites:
—Jo us he tret d’Egipte i us he portat a la terra que vaig prometre als vostres pares. Vaig jurar que no trencaria mai la meva aliança amb vosaltres;
2 vosaltres, per la vostra part, no havíeu de fer aliança amb els habitants d’aquest país i havíeu de destruir els seus altars. Però no m’heu obeït. Per què heu obrat així? 3 Ara, doncs, jo us dic que no els expulsaré de davant vostre. Ells se us clavaran al costat i els seus déus seran per a vosaltres un parany.
    4 Quan l’àngel del Senyor hagué dit aquestes paraules a tots els israelites, el poble esclatà en grans plors. 5 Per això van donar a aquell indret el nom de Boquim (que vol dir «els qui ploren») . Després van oferir sacrificis al Senyor.

Mort de Josuè


    6 Quan Josuè hagué acomiadat el poble, els israelites se n’anaren cadascú a la seva heretat per prendre’n possessió. 7 El poble va ser fidel al Senyor fins a la mort de Josuè i dels ancians que li van sobreviure. Tots ells havien estat testimonis de les grans meravelles que el Senyor havia obrat a favor d’Israel. 8 Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys, 9 i el van enterrar a la seva propietat, a Timnat-Heres, a les muntanyes d’Efraïm, al nord del mont Gàaix. 10 Tota aquella generació va morir i es reuní amb els seus pares; en vingué una altra que no havia conegut el Senyor i ignorava les meravelles que ell havia obrat a favor d’Israel.

El poble adora altres déus


    11 Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, ja que donaven culte als Baals. 12 Abandonaven el Senyor, el Déu dels seus pares, que els havia fet sortir d’Egipte, seguien altres déus, els dels pobles veïns, i els adoraven. Tot això va provocar la indignació del Senyor. 13 Després que abandonaren el Senyor per donar culte al déu Baal i les Astartes, 14 el Senyor es va irritar contra Israel i els lliurà al pillatge dels bandits, que els deixaren en la misèria. També els va posar en mans dels enemics del voltant, sense que els israelites poguessin resistir-los. 15 Sempre que sortien a combatre, la mà del Senyor es girava contra ells, tal com els havia dit i jurat. Israel es trobava en una situació de greu perill. 16 Llavors el Senyor els enviava jutges que alliberaven els israelites de les mans dels qui saquejaven el país. 17 Però els israelites no feien cas dels seus jutges: tornaven a prostituir-se amb altres déus i els adoraven. Aviat s’allunyaven del camí seguit pels seus pares, que havien obeït els manaments del Senyor: ells no els imitaven. 18 Cada vegada que el Senyor els enviava un jutge, el Senyor era amb ell i, mentre el jutge vivia, alliberava Israel dels seus enemics; perquè el Senyor s’apiadava dels israelites, que gemegaven sota els maltractaments dels seus opressors. 19 Però tan bon punt moria el jutge, tornaven a corrompre’s, pitjor encara que els seus pares, seguint altres déus, adorant-los i donant-los culte. No s’apartaven de les seves males accions ni del seu comportament rebel.

Els pobles cananeus, una prova per a Israel


    20 El Senyor es va indignar contra Israel i els digué:
—Aquest poble ha violat l’aliança que jo havia fet amb els seus pares i no em vol obeir.
21 Doncs jo tampoc no vull continuar expulsant del seu davant cap dels pobles que Josuè, quan va morir, havia deixat sense expulsar.
    22 El Senyor es volia servir d’aquests pobles per a posar a prova Israel, per a veure si seguiria els seus camins, com havien fet els seus pares, o si no els seguiria. 23 Per això havia deixat aquests pobles en el país, sense expulsar-los de cop. No els havia fet caure en mans de Josuè.