Jutges - 15

La venjança de Samsó

    1 Al cap d’un cert temps, durant la sega del blat, Samsó anà a visitar la seva dona. Portava un cabrit, i li digué:
—Vull veure la meva dona a la seva habitació.
Però el seu sogre li barrà el pas,
2 dient:
—Estava convençut que l’havies avorrida, i la vaig donar a un dels teus companys de noces. Però, ¿no et sembla que la seva germana petita encara val més que ella? Pren-la en lloc de l’altra!

    3 Samsó li replicà:
—Aquesta vegada sóc ben innocent del mal que faré als filisteus.

    4 Se’n va anar i capturà tres-cents xacals. Va prendre teies i va lligar els xacals per la cua de dos en dos, i anà posant una teia per cada dues cues. 5 Després va encendre les teies i deixà anar els xacals pels sembrats dels filisteus. Així va cremar garbes i sembrats, i fins i tot les vinyes i els oliverars.
    6 Els filisteus preguntaven qui havia fet aquella destrossa. Els van fer saber que havia estat Samsó, el gendre del timnita, perquè aquest li havia pres la dona i l’havia donada a un dels seus companys de noces.
Llavors els filisteus van pujar a cremar vius aquella dona i el seu pare.
7 Samsó els digué:
—Ja que heu fet això, us juro que no pararé fins que m’hauré venjat de tots vosaltres!

    8 I se les va emprendre a puntades de peu a l’entrecuix dels filisteus.
Després se n’anà a viure en una escletxa del penyal d’Etam.

Samsó i la maixella d’ase


    9 Els filisteus van acampar en el territori de Judà i feien incursions contra Lehí. 10 Els homes de Judà els van preguntar:
—Per quin motiu ens feu la guerra?
Els filisteus respongueren:
—Hem pujat a capturar Samsó i a fer-li pagar el mal que ens ha fet.

    11 Llavors tres mil homes de Judà van baixar a l’escletxa del penyal d’Etam i digueren a Samsó:
—¿No saps que els filisteus són els nostres amos? Per què ens has fet això?
Ell els respongué:
—Jo els he fet pagar el mal que ells m’han fet a mi.

    12 Li van dir:
—Hem vingut a agafar-te per posar-te en mans dels filisteus.
Samsó els demanà:
—Jureu-me que no em matareu.

    13 Ells li ho van assegurar:
—Només et volem lligar i posar-te a les seves mans, però no tenim cap intenció de matar-te.
El van lligar, doncs, amb dues cordes noves i el van treure del penyal.

    14 Quan Samsó arribà a Lehí, els filisteus van sortir a rebre’l amb crits de victòria. Llavors l’esperit del Senyor s’apoderà d’ell: les cordes que duia als braços es van desfer com fils de lli socarrimats i li van caure de les mans. 15 Samsó trobà una maixella d’ase encara fresca: la va agafar i matà mil homes. 16 I va exclamar:
—Amb una maixella d’ase els he esquilat;
amb una maixella d’ase, mil homes he estossat.

    17 En acabar aquesta corranda, va llançar ben lluny la maixella, i l’indret on va caure, l’anomenà Ramat-Lehí (que vol dir «turó de la maixella») .
    18 Després Samsó sentí que es moria de set i va invocar el Senyor:
—Ets tu qui m’ha concedit aquesta gran victòria. Per què ara haig de morir de set i caure en mans d’aquests incircumcisos?

    19 Aleshores Déu va obrir el forat de la roca que hi ha a Lehí, i en brollà aigua. Samsó en va beure, recuperà les forces i se sentí reviscolat. Per això la font de Lehí encara avui és anomenada Enacoré (que vol dir «font del qui invoca») .
    20 Samsó va ser jutge d’Israel durant vint anys, en temps dels filisteus.