Jutges - 16

Samsó i les portes de Gaza

    1 Una vegada, Samsó se’n va anar a Gaza. Allí veié una prostituta i entrà a casa d’ella. 2 Aquesta notícia va córrer entre la gent de Gaza:
—Samsó és aquí!
Van encerclar la casa i s’estigueren tota la nit a l’aguait a la porta de la ciutat, sense fer res, perquè es deien: «Esperem que es faci de dia i llavors el matarem.»
3 Però Samsó només va estar-se al llit fins a mitjanit. Aleshores es llevà, agafà els batents de la porta de la ciutat amb els dos muntants, els arrencà amb forrellats i tot, se’ls va carregar a l’esquena i els va pujar al cim del turó que hi ha al davant d’Hebron.

Dalila traeix Samsó


    4 Després d’això, Samsó es va enamorar d’una dona de la vall de Sorec que es deia Dalila. 5 Els magistrats filisteus van anar a trobar-la i li digueren:
—Afalaga’l per saber d’on li ve tanta força i com podríem fer-nos-ho per lligar-lo i així poder-lo dominar. Et donarem cada un mil cent sicles de plata.

    6 Llavors Dalila demanà a Samsó:
—Digues-me, per favor, d’on et ve tanta força i com et podrien lligar i dominar-te.

    7 Samsó li va dir:
—Si em lligaven amb set cordes de nervis de bou encara flexibles, que no s’haguessin ressecat, jo perdria la força i seria com un home qualsevol.

    8 Els magistrats filisteus van portar a Dalila set cordes de nervi de bou que encara no s’havien ressecat, i ella va lligar Samsó. 9 Hi havia gent amagada a l’habitació. La dona, de sobte, cridà:
—Samsó, els filisteus són aquí!
Samsó va trencar les cordes com qui trenca un fil d’estopa socarrimat. No havien descobert el secret de la seva força.

    10 Dalila digué a Samsó:
—T’has burlat de mi dient-me una mentida. Digues-me, per favor, com et podrien lligar.

    11 Samsó li respongué:
—Si em lligaven amb cordes noves encara per estrenar, jo perdria la força i seria com un home qualsevol.

    12 Dalila va agafar unes cordes noves i va lligar Samsó. I després cridà:
—Samsó, els filisteus són aquí!
Hi havia gent amagada a l’habitació. Però Samsó va trencar les cordes que li lligaven els braços com qui trenca un fil.

    13 Dalila es va queixar a Samsó:
—Fins ara t’has burlat de mi dient-me mentides. Digues-me com et podria lligar.
Samsó li respongué:
—Si teixeixes les meves set trenes junt amb l’ordit i les pitges cap al bastidor, jo perdria la força i seria com un home qualsevol.

    14 Dalila va fer que Samsó s’adormís, va teixir les set trenes junt amb l’ordit, les pitjà cap al bastidor i cridà:
—Samsó, els filisteus són aquí!
Ell es despertà i va arrencar el bastidor, el teler i l’ordit.

    15 Dalila li digué:
—Com pots dir que m’estimes si no em confies el secret del teu cor? És la tercera vegada que et burles de mi i no em vols fer saber d’on et ve tanta força.

    16 Dalila es va fer tan pesada insistint un dia i un altre amb les seves preguntes, que Samsó, esgotat com per a morir-ne, 17 li va obrir el cor dient:
—No m’he tallat mai els cabells, perquè estic consagrat a Déu des d’abans del meu naixement. Si em tallaven els cabells, em mancaria la força i em tornaria feble, i seria com els altres homes.

    18 Llavors Dalila va comprendre que Samsó li havia confiat el seu secret i va fer venir els magistrats filisteus:
—Pugeu, que ja m’ha revelat tot el seu secret.
Ells hi anaren amb els diners a la mà.
19 Dalila va fer que Samsó s’adormís sobre els seus genolls i cridà un home que li tallés les set trenes. Samsó començà d’afeblir-se i va perdre la força.
    20 Dalila cridà:
—Samsó, els filisteus són aquí!
Ell es despertà, pensant que se’n sortiria i se’n desfaria com les altres vegades, però no sabia que el Senyor s’havia allunyat d’ell.
21 Llavors els filisteus el van agafar i li buidaren els ulls. Després el baixaren a Gaza, el van lligar amb dues cadenes de bronze i li feien moldre gra a la presó. 22 Mentrestant, el cabell de Samsó havia començat a créixer, com abans de rapar-lo.

Última gesta i mort de Samsó


    23 Els magistrats filisteus es van aplegar per oferir un gran sacrifici al seu déu Dagon i celebrar una festa. Cantaven:
—El nostre déu ens ha lliurat
Samsó, el nostre enemic.

    24 Quan el poble va veure l’estàtua del seu déu, el lloava cantant:
—El nostre déu ens ha lliurat
el nostre enemic,
que ens arrasava el país
i en matava tants dels nostres.

    25 Enduts per l’alegria, la gent va cridar:
—Feu venir Samsó i que balli davant nostre!
El feren venir de la presó i ballava davant de tothom. Després el van deixar entre les columnes del temple.

    26 Samsó va demanar al noi que el guiava:
—Acompanya’m i fes-me tocar les columnes que aguanten el temple, perquè m’hi pugui repenjar.

    27 El temple era ple d’homes i dones. També hi eren tots els magistrats filisteus. A la terrassa hi havia uns tres mil homes i dones que havien vist els balls de Samsó. 28 Llavors ell va invocar el Senyor:
—Senyor Déu, recorda’t de mi, t’ho demano! Retorna’m la força per aquesta sola vegada, Déu meu, perquè d’un sol cop pugui venjar-me dels filisteus per la pèrdua dels meus dos ulls.

    29 Samsó va palpar les dues columnes centrals que aguantaven el temple i s’hi va repenjar, la mà dreta sobre l’una i l’esquerra sobre l’altra. 30 Llavors va cridar:
—Que mori jo amb tots els filisteus!
Va empènyer amb totes les seves forces, i el temple es va ensorrar damunt els magistrats i tota la gent que eren a dins. Samsó en va matar més en el moment de morir que no pas quan vivia.

    31 Els seus germans i tota la seva família van baixar per endur-se’n el cos. L’anaren a enterrar entre Sorà i Eixtaol, a la tomba del seu pare Manóah.
Samsó havia estat jutge d’Israel durant vint anys.

Apèndixs (17-21)

Micà i el seu temple privat