Jutges - 18

Els danites canvien de territori

    1 En aquell temps no hi havia rei a Israel. Era el temps que la tribu de Dan buscava un territori on establir-se, perquè, fins aquell moment, encara no li havia tocat cap heretat entre les tribus d’Israel.
    2 Els danites van enviar des de Sorà i Eixtaol, poblacions on vivien, cinc homes del seu clan, molt valents, per a recórrer i explorar el territori. Els van dir:
—Aneu a explorar el país.
Ells van arribar a les muntanyes d’Efraïm, a la casa de Micà, on feren nit.
3 Prop de la casa, van reconèixer la veu del jove levita i s’hi van acostar. Li preguntaren:
—Qui t’ha portat fins aquí? Què hi fas, en aquest indret? Quins interessos hi tens?

    4 El levita els va explicar tot el que Micà havia fet per ell, i afegí:
—Em paga un sou i sóc el seu sacerdot.

    5 Ells li demanaren:
—Consulta Déu a veure si sortirà bé l’expedició que hem emprès.

    6 El sacerdot els respongué:
—Aneu en pau, que el Senyor és favorable a la vostra expedició.

    7 Els cinc homes van continuar el seu camí i arribaren a Laix. Tot seguit s’adonaren que la gent d’aquella ciutat vivia refiada: eren tranquils i pacífics i seguien els costums dels sidonis. En aquell país no hi havia cap poder únic i hereditari que cridés la gent a l’ordre. Els sidonis quedaven lluny i els de Laix no estaven aliats amb ningú.
    8 Els exploradors danites tornaren a Sorà i Eixtaol, i els del seu clan els van preguntar:
—Què us ha semblat?

    9 Ells respongueren:
—Anem a atacar-los! Hem vist el país i és d’allò més bo. Què hi feu, aquí aturats? Afanyem-nos a ocupar-lo i apoderem-nos-en.
10 Quan arribareu, trobareu un poble refiat, que habita en un vast territori. Déu l’ha posat a les vostres mans. És un indret on no manca cap dels productes de la terra.
    11 Llavors van sortir de Sorà i Eixtaol sis-cents homes del clan de Dan, equipats per a la guerra. 12 Pujaren i plantaren el campament prop de Quiriat-Jearim, en el territori de Judà. Per això aquell lloc s’anomena Mahané-Dan (que vol dir «campament de Dan») ; i aquest nom es manté encara avui. Es troba a l’oest de Quiriat-Jearim. 13 Des d’allí van passar cap a les muntanyes d’Efraïm i arribaren a la casa de Micà.
    14 Els cinc homes que havien anat a explorar el territori de Laix van dir als seus companys:
—¿Sabeu que en una d’aquestes cases hi ha un efod, uns terafim i una estàtua de metall fos? Penseu què convé de fer.

    15 Es van dirigir a la casa de Micà, on vivia el jove levita, hi arribaren i el van saludar. 16 Els sis-cents danites, equipats per a la guerra, es van quedar a l’entrada de la casa. 17 Els cinc exploradors entraren a dins i prengueren l’estàtua, l’efod i els terafim. El sacerdot s’estava a l’entrada amb els sis-cents homes armats. 18 En veure que entraven a la casa de Micà i que prenien l’estàtua, l’efod i els terafim, el sacerdot els va dir:
—Què feu?

    19 Ells li contestaren:
—Tu calla! Tanca la boca i acompanya’ns: ens faràs de pare i de sacerdot. Què t’estimes més: ser sacerdot d’una sola família o bé ser-ho d’una tribu i d’un clan d’Israel?

    20 La proposta agradà al sacerdot, que va agafar l’efod, els terafim i l’estàtua i se n’anà amb aquella gent.
    21 Llavors van continuar la marxa, havent posat al davant les dones i les criatures, el bestiar i els bagatges. 22 Ja eren lluny de la casa de Micà quan la gent que vivia a les cases veïnes es van mobilitzar per perseguir-los. 23 Van cridar contra els danites, i aquests es van girar i preguntaren a Micà:
—Què et passa, que t’exclames tant?

    24 Micà va respondre:
—M’heu pres el déu que jo m’havia fabricat i us emporteu el sacerdot. Em deixeu sense res i encara em dieu: “Què et passa?”

    25 Els danites li replicaren:
—No et volem sentir més! A veure si uns homes rabiosos es llançaran contra vosaltres, i tu i la teva família perdreu la vida.

    26 Els danites continuaren la marxa. Micà, veient que eren més forts que no pas ell, se’n tornà a casa seva. 27 Així, doncs, els danites es van endur els objectes que Micà havia fet i el sacerdot que tenia.
Després van arribar a Laix, aquell poble tranquil i refiat. Mataren tota la gent i van calar foc a la ciutat.
28 Ningú no vingué a salvar-los, ja que Laix era lluny de Sidó i no estaven aliats amb ningú. Laix es trobava a la vall de Bet-Rehob. Els danites la van reconstruir i s’hi establiren. 29 Li van posar el nom de Dan, que era el nom del seu avantpassat, el fill d’Israel; però antigament la ciutat s’anomenava Laix.
    30 Els danites hi van entronitzar aquella estàtua. Jehonatan, fill de Guerxom, fill de Moisès, amb els seus fills, van ser sacerdots de la tribu de Dan fins al dia de la deportació. 31 Van conservar entre ells l’estàtua que Micà s’havia fabricat, tot el temps que hi va haver a Siló el santuari de Déu.