Jutges - 21

Restabliment de la tribu de Benjamí

    1 A l’assemblea de Mispà, els israelites havien jurat que cap d’ells no donaria una filla en matrimoni a un benjaminita. 2 Per això tot el poble anà a Betel, i van estar asseguts allà, a la presència de Déu, fins al capvespre plorant desconsolats. 3 Deien:
—Senyor, Déu d’Israel, per què ha passat això? Per què avui ha de desaparèixer una de les tribus d’Israel?

    4 L’endemà, de bon matí, el poble va erigir un altar en aquell indret i oferí holocaustos i sacrificis de comunió. 5 Després els israelites es preguntaren:
—Qui, entre les tribus d’Israel, no ha pujat a aquesta assemblea davant el Senyor?
Tots, en efecte, havien jurat que els qui no pugessin a Mispà davant el Senyor serien condemnats a mort.
6 D’altra banda, els israelites sentien compassió pels seus germans de Benjamí. Deien:
—Avui una tribu ha quedat arrencada del poble d’Israel.
7 Què podem fer perquè tinguin dones els supervivents? Nosaltres vam jurar pel Senyor que no els donaríem mai les nostres filles en matrimoni.
    8 I anaven dient:
—Qui, entre les tribus d’Israel, no ha pujat a Mispà davant el Senyor?
Ningú de Jabeix-Galaad no havia comparegut al campament on havia tingut lloc l’assemblea del poble:
9 van passar revista a la tropa i veieren que no hi havia ningú d’aquella població. 10 Llavors l’assemblea hi envià dotze mil homes amb aquestes ordres:
—Aneu i passeu a tall d’espasa els habitants de Jabeix-Galaad, amb les dones i els infants.
11 Però feu-ho així: extermineu només tots els homes i les dones casades.
    12 Entre la població de Jabeix-Galaad van trobar quatre-centes noies verges, que no havien tingut relacions amb cap home, i les van portar al campament de Siló que es troba al país de Canaan. 13 Després tota l’assemblea decidí d’enviar missatgers als benjaminites, refugiats a la roca de Rimmon, per oferir-los la pau. 14 Els benjaminites van tornar, i els altres israelites els van donar les dones que havien deixat amb vida a Jabeix-Galaad. Però no n’hi havia per a tots.
    15 El poble d’Israel sentia compassió pels benjaminites, perquè el Senyor havia obert un esvoranc en les tribus d’Israel. 16 Els ancians de la comunitat deien:
—Les dones de la tribu de Benjamí han estat exterminades. Què podem fer perquè tinguin dones els qui encara no en tenen?

    17 I afegien:
—Cal que els supervivents de Benjamí tinguin descendència i així no desaparegui una tribu d’Israel.
18 D’altra banda, nosaltres no podem pas donar-los les nostres filles en matrimoni.
En efecte, els israelites havien jurat que maleirien el qui donés una filla en matrimoni a un benjaminita.

    19 Aleshores es van recordar que aviat s’esqueia la festa del Senyor que se celebra cada any a Siló, ciutat situada al nord de Betel, al sud de Lebonà i a l’est del camí que va de Betel a Siquem. 20 Els ancians van donar aquestes instruccions als benjaminites:
—Aneu a amagar-vos entre les vinyes
21 i estigueu a l’aguait. Quan veureu que les noies de Siló surten en colles a dansar, sortiu fora de les vinyes. Que cada un de vosaltres rapti una noia, i aneu-vos-en a la vostra terra. 22 Si després ens vénen els seus pares o germans a demanar-nos justícia, els respondrem: “Perdoneu-nos el que hem fet per ells. Nosaltres no ens hem quedat cap dona de la guerra contra Jabeix, i vosaltres us hauríeu fet culpables si els haguéssiu donat les vostres filles.”
    23 Els benjaminites van seguir les instruccions: prengueren les dones que els feien falta raptant-les entre les noies que dansaven. Després se’n tornaren a la seva heretat, reconstruïren les seves ciutats i les van habitar. 24 Els altres israelites també se’n van anar d’allí, cadascú a la seva tribu i al seu clan, cadascú a la seva heretat.
    25 En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava.