Primer llibre de Samuel - 5

L’arca, captiva, fa estralls

    1 Els filisteus, després d’apoderar-se de l’arca de Déu, la van dur des d’Eben-Aèzer fins a Asdod. 2 Un cop allí, van portar-la al temple de Dagon i la col·locaren al costat mateix de la seva estàtua. 3 L’endemà, quan els d’Asdod es llevaren, van trobar Dagon caigut de bocaterrosa davant l’arca del Senyor. Van redreçar Dagon i tornaren a posar-lo al seu lloc. 4 L’endemà al matí, quan es llevaren, altra vegada Dagon havia caigut de cara a terra davant l’arca del Senyor. El cap i les mans, trencats, havien anat a parar al llindar. De l’estàtua, en quedava només el cos. 5 Per això, fins al dia d’avui, ni els sacerdots de Dagon ni cap dels qui a Asdod entren al temple de Dagon, no trepitgen el llindar.
    6 El Senyor va fer sentir als habitants d’Asdod el poder de la seva mà i els va esporuguir, castigant amb una epidèmia de morenes la ciutat i tot el seu territori. 7 En veure-ho, els d’Asdod deien:
—Que l’arca del Déu d’Israel no es quedi més entre nosaltres: ens fa sentir massa el poder de la seva mà, tant a nosaltres com al nostre déu Dagon!

    8 Els d’Asdod van convocar els cinc primers magistrats de les ciutats filistees i els van preguntar:
—Què n’hem de fer, de l’arca del Déu d’Israel?
Ells van respondre:
—Que la traslladin a Gat.
Allà, doncs, van traslladar l’arca del Déu d’Israel.
9 Però així que la hi hagueren portada, el Senyor va fer sentir a la ciutat el poder de la seva mà i va provocar-hi un gran trasbals, castigant-ne els habitants, petits i grans, amb una epidèmia de morenes.
    10 Llavors van enviar l’arca de Déu a Ecron. Però així que l’arca de Déu va arribar-hi, els ecronites exclamaren:
—Ens han portat l’arca del Déu d’Israel per fer-nos morir a tots!

    11 Llavors els d’Ecron van convocar els cinc primers magistrats dels filisteus i els digueren:
—Emporteu-vos l’arca del Déu d’Israel! Que se’n torni al seu lloc i que no ens mati a tots!
Per tota la ciutat hi havia un pànic mortal, perquè Déu hi feia sentir durament el poder de la seva mà,
12 i els homes que no havien mort patien de morenes. El clam de la ciutat pujava fins al cel.