Primer llibre de Samuel - 12

Comiat de Samuel

    1 Samuel va dir a tot Israel:
—Ja veieu que m’he avingut a tot allò que m’heu demanat i us he donat un rei.
2 Ara ja teniu un rei que us vagi al davant. Jo ja sóc vell i tinc els cabells blancs: entre vosaltres hi ha els meus fills. Jo he anat al davant vostre des de jove i fins al dia d’avui. 3 Aquí em teniu. Responeu davant el Senyor i el seu ungit: A qui he pres el bou o bé l’ase? Qui he oprimit? Qui he maltractat? De qui he acceptat suborns que em tapessin els ulls a favor d’ell en algun plet? Estic disposat a restituir-vos-ho.
    4 Ells van respondre:
—Tu no ens has oprimit, ni ens has maltractat, ni has acceptat res de ningú.

    5 Llavors ell digué:
—Avui el Senyor és testimoni, i ho és també el seu ungit, que no heu trobat a les meves mans res a reclamar.
Ells respongueren:
—El Senyor n’és testimoni.

    6 Samuel digué encara al poble:
—És el Senyor qui va escollir Moisès i Aaron i va treure d’Egipte els vostres pares.
7 Ara, doncs, compareixeu, que us retrauré, a la seva presència, tots els beneficis que ell us ha fet, tant a vosaltres com als vostres pares.
    8 »Després que Jacob hagués anat a Egipte, els vostres pares van clamar al Senyor, i el Senyor els envià Moisès i Aaron, que els van fer sortir d’Egipte i els feren habitar en aquest lloc. 9 Però van oblidar el Senyor, el seu Déu, i ell els va posar en mans de Sisserà, general en cap de l’exèrcit d’Hassor, i en mans dels filisteus i del rei de Moab, que els van fer la guerra. 10 Llavors van clamar al Senyor, dient: “Hem pecat. T’hem abandonat, Senyor, i hem adorat els Baals i les Astartes. Però ara allibera’ns de les mans dels nostres enemics i t’adorarem a tu sol.” 11 El Senyor va enviar Jerubaal, Bedan, Jeftè i a mi mateix, Samuel; us alliberà de les mans dels enemics que us envoltaven i poguéreu viure tranquils. 12 Però quan heu vist que Nahaix, rei dels ammonites, venia a atacar-vos, m’heu dit: “No, no! Que hi hagi un rei que regni sobre nosaltres”, tot i que el Senyor, el vostre Déu, és el vostre rei. 13 Ara, doncs, aquí teniu el rei que heu elegit i que havíeu demanat. Ja veieu que el Senyor us ha concedit un rei.
    14 »Si reverencieu el Senyor i l’adoreu a ell, si l’obeïu i no us rebel·leu contra els seus manaments, vosaltres i el rei que us governi podreu continuar seguint el Senyor, el vostre Déu. 15 Però si desobeïu el Senyor i us rebel·leu contra els seus manaments, el Senyor us farà sentir el pes de la seva mà, com el va fer sentir als vostres pares.
    16 »I ara prepareu-vos a contemplar la gran meravella que el Senyor realitzarà davant els vostres ulls. 17 ¿No és ara el temps de la sega del blat? Doncs jo invocaré el Senyor, i ell farà tronar i ploure. Així comprendreu que heu ofès greument el Senyor demanant-li un rei.
    18 Samuel va invocar el Senyor, i aquell mateix dia el Senyor va fer tronar i ploure. Tot el poble va sentir un gran temor del Senyor i de Samuel, 19 i tothom deia a Samuel:
—Prega al Senyor, el teu Déu, pels teus servents: que no hàgim de morir ara que hem afegit a les nostres culpes el pecat de demanar un rei.

    20 Samuel va dir al poble:
—No tingueu por. Vosaltres heu comès aquesta gran ofensa. No us aparteu, però, del Senyor i adoreu-lo amb tot el vostre cor.
21 No us n’aparteu per anar darrere aquells qui no són res, que no són de cap profit ni salven ningú perquè no són res. 22 Per amor del seu gran nom, el Senyor no rebutjarà pas el seu poble, ja que ell mateix s’ha dignat fer de vosaltres el seu poble. 23 Per part meva, lluny de mi de pecar contra el Senyor deixant de pregar per vosaltres i d’ensenyar-vos el camí bo i recte!
    24 »Vosaltres, doncs, reverencieu el Senyor i adoreu-lo sincerament i amb tot el cor: ja heu vist la gran meravella que ha fet per vosaltres. 25 Però si us porteu malament, desapareixereu, tant vosaltres com el vostre rei.

Les campanyes de Saül (13-15)

Revolta contra els filisteus