Primer llibre de Samuel - 14

    1 Un dia, Jonatan, el fill de Saül, va dir al seu escuder:
—Vine, que ens infiltrarem fins a la guarnició que els filisteus tenen en aquell pas.
Jonatan no va dir res al seu pare.
2 Saül, mentrestant, s’estava assegut sota el magraner de Migron, en el terme de Guibà. La tropa que tenia amb ell era d’uns sis-cents homes. 3 El qui llavors portava l’efod per a consultar Déu era Ahià, fill d’Ahitub, el germà d’Icabod, fills tots dos de Pinhàs, i néts d’Elí, el sacerdot del Senyor a Siló. La tropa no s’havia adonat que Jonatan hagués sortit. 4 A banda i banda del pas que Jonatan volia travessar per atacar la guarnició filistea, hi havia dues roques, anomenades, l’una Bossés, i l’altra Senne. 5 La primera mira al nord, de cara a Micmàs; la segona al sud, de cara a Gueba. 6 Jonatan va dir al seu escuder:
—Vine, que passarem fins al destacament d’aquests incircumcisos. Confiem que el Senyor ens ajudarà. Res no pot impedir al Senyor de donar la victòria, tant si els combatents són molts com si són pocs.

    7 L’escuder li va respondre:
—Fes allò que el cor et digui. Endavant, que jo et seguiré.

    8 Jonatan va dir:
—Mira, avançarem cap aquests homes fins que ens descobreixin.
9 Si cridaven: “Espereu-vos, que venim!”, ens quedarem quiets i no pujarem cap a ells. 10 Però si ens diuen: “Pugeu aquí, pugeu!”, hi pujarem, perquè vol dir que el Senyor els posa a les nostres mans. Això ens servirà de senyal.
    11 Ells dos van deixar, doncs, que la guarnició filistea els descobrís. Els filisteus es digueren:
—Mira, uns hebreus que han sortit dels caus on estaven amagats.

    12 Llavors van cridar a Jonatan i el seu escuder:
—Pugeu aquí, que us volem dir una cosa!
Jonatan digué al seu escuder:
—Segueix-me, que el Senyor els posa en mans d’Israel!

    13 Jonatan es va enfilar, grimpant amb mans i peus, i l’escuder el seguia. Els filisteus queien davant de Jonatan, i l’escuder els anava rematant.
    14 Aquest va ser el primer triomf de Jonatan i el seu escuder: van matar una vintena d’enemics en un espai petit, com de mitja llaurada.

Victòria de tot Israel


    15 Llavors el pànic s’escampà pel campament filisteu, per aquella contrada i per tot l’exèrcit. També es van esverar la guarnició i les columnes enviades a devastar el país. La terra tremolava, dominada per un terror diví. 16 Els sentinelles que Saül tenia a Guibà de Benjamí es van adonar que la multitud dels enemics corrien d’un costat a l’altre. 17 Llavors Saül digué a les tropes que tenia amb ell:
—Feu recompte, a veure qui dels nostres se n’ha anat.
Van fer recompte, i van trobar que faltaven Jonatan i el seu escuder.
18 Saül va dir al sacerdot Ahià:
—Fes portar l’arca de Déu.
Aquell dia l’arca de Déu es trobava al campament dels israelites.
19 Mentre Saül parlava amb el sacerdot, creixia més i més la confusió al campament dels filisteus. Aleshores Saül va dir al sacerdot:
—Deixa-ho estar!

    20 Saül i tota la tropa es van reunir i arribaren al camp de batalla. Allà, els filisteus, espasa en mà, s’atacaven l’un a l’altre i regnava entre ells la més gran confusió. 21 Amb els filisteus havien pujat, com de costum, mercenaris hebreus, que estaven instal·lats al voltant del campament. També aquests es van passar al bàndol dels israelites amb Saül i Jonatan. 22 I tots els israelites que estaven amagats a les muntanyes d’Efraïm, en saber que els filisteus fugien, es posaren també a perseguir-los i a combatre’ls. 23 Aquell dia el Senyor va donar la victòria a Israel. La lluita s’estengué fins a Betaven.

El poble salva Jonatan


    24 En aquella ocasió, els combatents israelites van sofrir molt, perquè Saül havia pronunciat sobre el poble aquesta imprecació:
—Maleït sigui l’home que prengui aliment abans del vespre, quan jo m’hauré venjat dels enemics!
Per això, ningú del poble no havia tastat res de menjar.

    25 Havien entrat tots en un bosc, on hi havia mel pertot arreu. 26 Veien regalimar la mel, però ningú no gosava agafar-ne per menjar, perquè tenien por de la imprecació. 27 Però Jonatan, que no havia sentit la imprecació del seu pare sobre el poble, va allargar el bastó que duia a la mà, clavà la punta en una bresca de mel i se l’acostà a la boca. Els ulls se li van aclarir. 28 Aleshores un de la tropa li digué:
—El teu pare ha pronunciat sobre nosaltres aquesta imprecació: “Maleït el qui avui tasti res de menjar!” Per això ara tots estan extenuats.

    29 Jonatan respongué:
—El meu pare ens ha perjudicat a tots. Mireu com se m’han aclarit els ulls després d’haver tastat una mica de mel.
30 Tant de bo que avui tothom hagués menjat del botí pres als nostres enemics, perquè ara la derrota dels filisteus seria molt més gran.
    31 Aquell dia els israelites van derrotar els filisteus des de Micmàs fins a Aialon, però l’exèrcit estava extenuat. 32 Es van llançar, doncs, sobre el botí, van prendre ovelles, vaques i vedells, els van degollar deixant caure la sang per terra i se’ls menjaren allà mateix on havien vessat la sang. 33 Llavors van avisar Saül:
—Mira, el poble està pecant contra el Senyor: mengen damunt la sang que han vessat.
Ell respongué:
—Sou uns infidels! Feu rodolar ara mateix una pedra grossa fins aquí on sóc jo.

    34 Després Saül va dir:
—Escampeu-vos entre el poble i digueu que tothom em porti el seu vedell o la seva ovella. Sacrifiqueu-los sobre aquesta pedra i mengeu-vos-els. Així no pecareu contra el Senyor, menjant damunt la sang.
A la nit, tothom va portar el bestiar que tenia, i el van sacrificar allà mateix.
35 Així, Saül va dedicar un altar al Senyor; aquest fou el primer altar que li dedicava.
    36 Després Saül digué:
—Baixem de nit a perseguir els filisteus. No en deixarem cap de viu i els saquejarem fins a la matinada.
Li respongueren:
—Fes el que et sembli millor.
El sacerdot va intervenir:
—Acostem-nos a Déu, a consultar-lo aquí mateix.

    37 Saül va consultar Déu:
—¿He de baixar a perseguir els filisteus? ¿Els faràs caure en mans d’Israel?
Però aquell dia no va tenir resposta.
38 Llavors Saül ordenà:
—Veniu, tots els caps de la tropa. Esbrineu quin pecat s’ha comès avui.
39 Ho juro per la vida del Senyor que ha donat la victòria a Israel: ni que hagi estat el meu fill Jonatan, morirà!
Ningú no li tornà contesta.
40 Llavors Saül digué als israelites:
—Vosaltres poseu-vos a un costat, i jo, amb el meu fill Jonatan, ens posarem a l’altre.
El poble respongué:
—Fes com et sembli millor.

    41 Aleshores Saül es va adreçar així al Senyor, Déu d’Israel:
—Per què no has respost avui al teu servent? Senyor, Déu d’Israel, si la culpa és meva o del meu fill Jonatan, fes que les sorts donin “urim”; si és del teu poble, fes que donin “tummim”.
La sort va designar Saül i Jonatan, i no el poble.

    42 Saül va dir:
—Tireu la sort entre el meu fill Jonatan i jo.
Va sortir designat Jonatan.
43 Llavors Saül li digué:
—Explica’m què has fet.
Jonatan ho va confessar. Li respongué:
—Amb la punta del bastó que duia a la mà he tastat una mica de mel. Aquí em tens, disposat a morir.

    44 Saül digué:
—Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no mors, Jonatan!

    45 Però el poble va replicar a Saül:
—¿Vols fer morir Jonatan, que ha obtingut aquesta gran victòria a Israel? De cap manera! Juro per la vida del Senyor que no caurà ni un sol cabell del seu cap, perquè avui Déu era amb ell quan ha fet tot el que ha fet.
Així el poble va salvar Jonatan de la mort.

    46 Saül no va perseguir més els filisteus, i aquests es van retirar al seu territori.

El regnat de Saül


    47 Saül, després d’aconseguir la reialesa sobre Israel, va fer la guerra contra tots els enemics que l’envoltaven: Moab, els ammonites, Edom, els reis de Sobà i els filisteus. Contra tots els qui s’enfrontava, sortia victoriós. 48 Saül es va acreditar com un gran guerrer: va derrotar els amalequites i va alliberar així Israel dels qui el saquejaven.
    49 Els fills de Saül van ser Jonatan, Ixví i Malquixua. Les seves dues filles es deien Merab, la gran, i Mical, la petita. 50 La muller de Saül es deia Ahinóam i era filla d’Ahimaas.
El general en cap del seu exèrcit es deia Abner i era fill de Ner, oncle de Saül.
51 Quix, pare de Saül, i Ner, pare d’Abner, eren fills d’Abiel.
    52 Hi hagué una guerra aferrissada contra els filisteus durant tot el regnat de Saül. Quan ell veia un bon guerrer o algun home valerós, l’incorporava al seu exèrcit.