Primer llibre de Samuel - 15

Expedició contra els amalequites

    1 Samuel va dir a Saül:
—Jo vaig ser l’enviat del Senyor per ungir-te rei d’Israel, el seu poble. Ara, doncs, escolta les paraules del Senyor.
2 Això diu el Senyor de l’univers: “Demanaré comptes als amalequites del que van fer a Israel, quan pujava d’Egipte i no el deixaren passar. 3 Ara, doncs, ataca’ls i consagra’ls a l’extermini amb tots els seus béns. Mata sense pietat homes i dones, infants i criatures de pit, vaques, ovelles, camells i ases.”
    4 Saül va posar el poble en peu de guerra i li passà revista a Telaïm. Hi havia dos-cents mil homes d’infanteria, dels quals deu mil eren de Judà. 5 Saül va aproximar-se al campament amalequita i preparà, en el torrent, un atac per sorpresa. 6 Llavors va fer dir als quenites:
—Fugiu d’entre els amalequites. No voldria fer-vos mal amb ells, ja que vosaltres us vau portar noblement amb els israelites quan pujaven d’Egipte.
Els quenites es van apartar d’entre els amalequites.
7 Saül, aleshores, atacà els amalequites, des d’Havilà en direcció a Xur, la frontera d’Egipte. 8 Va fer presoner Agag, el rei d’Amalec, i consagrà tot el poble a l’extermini. 9 Però Saül i els seus homes van plànyer Agag i el bo i millor de les ovelles, vaques, bestiar gras, anyells i tot allò que feia goig. Només exterminaren el bestiar de rebuig, que no servia per a res.

Déu retira el seu favor a Saül


    10 El Senyor va comunicar a Samuel la seva paraula. Li digué:
    11 —Em penedeixo d’haver fet rei Saül, perquè s’ha allunyat de mi i ja no compleix el que jo dic.
Samuel va tenir-ne un gran disgust i passà tota la nit clamant al Senyor.
12 Es llevà per anar a trobar Saül de bon matí, però li van dir que se n’havia anat a Carmel, on havia fet erigir una gran pedra per commemorar la seva victòria, i després havia tornat i havia baixat fins a Guilgal. 13 Samuel anà a trobar Saül. Saül li digué:
—Que el Senyor et beneeixi! Ja he complert l’ordre del Senyor.

    14 Samuel va respondre:
—Què són, doncs, aquest belar d’ovelles i aquest mugir de vedells que sento?

    15 Saül va dir:
—Ho han portat de l’expedició contra els amalequites. La tropa ha reservat el bo i millor de les ovelles i vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu. Tota la resta, l’hem consagrada a l’extermini.

    16 Però Samuel va replicar:
—Deixa que et faci saber el que el Senyor m’ha revelat la nit passada.
Saül va respondre:
—Parla, doncs.

    17 Samuel li digué:
—Tu, que eres tan poca cosa als teus propis ulls, havies arribat a ser el cap de les tribus d’Israel. El Senyor et va ungir rei d’Israel.
18 Ell t’havia fet emprendre una campanya amb l’ordre de consagrar a l’extermini els amalequites, aquests pecadors, i de combatre’ls fins a no deixar-ne res. 19 Per què has desobeït l’ordre del Senyor i t’has llançat sobre el botí, ofenent així el Senyor?
    20 Saül li va replicar:
—Sí que he obeït el Senyor! He emprès la campanya que el Senyor m’havia ordenat, he fet presoner Agag, rei d’Amalec, i he consagrat la seva gent a l’extermini.
21 Els meus homes només han reservat el bo i millor de les ovelles i els vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu, a Guilgal.
    22 Però Samuel digué:
—¿És que el Senyor es complau
en holocaustos i sacrificis
tant com en l’obediència a la seva veu?
No! L’obediència és millor que els sacrificis,
millor que oferir greix de moltons.

    23 Rebel·lar-se contra ell és com pecar de màgia,
desobeir-lo és endevinació i males arts.
Tu has rebutjat la paraula del Senyor,
i ell et rebutja com a rei.

    24 Saül va dir llavors a Samuel:
—He pecat. No he fet cas de l’ordre del Senyor ni del que tu em vas manar. He tingut por dels meus homes i els he obeït.
25 Però ara et demano que perdonis el meu pecat i tornis amb mi. Vull adorar el Senyor.
    26 Però Samuel respongué a Saül:
—No tornaré a venir amb tu. Com que has rebutjat la paraula del Senyor, el Senyor et rebutja com a rei d’Israel!

    27 Samuel es girà per anar-se’n. Saül li va agafar la punta del mantell i en va arrencar un tros. 28 Llavors Samuel li digué:
—El Senyor t’ha arrencat avui el regne d’Israel i l’ha donat a un altre més digne que tu.
29 El Senyor, la glòria eterna d’Israel, no menteix ni es desdiu: ell no fa com els homes, que canvien de parer.
    30 Saül va suplicar:
—He pecat, però ara et demano que m’honoris davant els ancians del meu poble i davant d’Israel. Torna amb mi, que pugui adorar el Senyor, el teu Déu.

    31 Samuel va tornar amb Saül, i Saül va adorar el Senyor. 32 Després Samuel digué:
—Porteu-me Agag, el rei d’Amalec.
Van dur Agag tot satisfet. Pensava: «Segurament m’escaparé de la mort amarga.»
33 Però Samuel li va dir:
—La teva espasa ha deixat moltes dones sense fills. Que quedi també sense fill la teva mare, entre les dones!
I va esquarterar Agag a la presència del Senyor, a Guilgal.
34 Després Samuel se n’anà a Ramà, i Saül se’n tornà a casa seva, a Guibà. 35 Samuel va morir sense veure més Saül. Es lamentava per Saül, perquè el Senyor s’havia penedit d’haver-lo fet rei d’Israel.

Història de l’ascensió de David al tron (Sa 6)

David és ungit rei