Primer llibre de Samuel - 22

David, cap d’escamot

    1 David se’n va anar i es refugià a la cova d’Adul·lam. En saber-ho, van baixar-hi els seus germans i tota la família. 2 També es van reunir amb ell tots els qui tenien dificultats, gent endeutada i descontenta; en total, quatre-cents homes. I David n’era el capitost. 3 D’allà, David se’n va anar a Mispè de Moab, i demanà al rei de Moab:
—Deixa que vinguin aquí el meu pare i la meva mare fins que jo sàpiga què farà Déu de mi.

    4 Els va presentar al rei de Moab, i ells es quedaren allí tot el temps que David visqué en el seu refugi fortificat.
    5 El profeta Gad va dir a David:
—Abandona aquest refugi i vés-te’n a la regió de Judà.
David se’n va anar i s’endinsà al bosc d’Hèret.

Matança dels sacerdots de Nob


    6 Saül va saber que havien localitzat David i la seva gent. Saül era a Guibà, assegut sota el tamariu del turó, amb la llança a la mà, envoltat de tots els homes de la seva cort. 7 Els va dir:
—Escolteu, benjaminites. Es veu que el fill de Jessè us ha de donar a tots vosaltres camps i vinyes, i us ha de nomenar comandants i capitans,
8 perquè tots conspireu contra mi. Ningú no m’havia advertit del pacte del meu fill amb el fill de Jessè. Cap de vosaltres no ha tingut compassió de mi, ni m’ha fet saber que el meu fill ha instigat un dels meus oficials a parar una emboscada contra mi, com a hores d’ara està fent.
    9 Llavors l’edomita Doeg, el majoral dels pastors de Saül, va respondre:
—Jo vaig veure com el fill de Jessè anava a Nob a trobar Ahimèlec, fill d’Ahitub.
10 Ahimèlec va consultar el Senyor per ell, li va subministrar provisions i, a més a més, li va donar l’espasa de Goliat, el filisteu.
    11 El rei va fer cridar Ahimèlec, fill d’Ahitub, el sacerdot, i els sacerdots de Nob, que eren tots família seva. Tots es van presentar davant el rei. 12 Saül va dir:
—Escolta bé, fill d’Ahitub.
Ell respongué:
—Aquí em tens, senyor meu.

    13 Saül li digué:
—Per què heu conspirat contra mi, tu i el fill de Jessè? Li has donat pans i una espasa, i has consultat Déu per ell, perquè pari una emboscada contra mi, com a hores d’ara està fent.

    14 Ahimèlec va respondre al rei:
—Qui hi ha, entre tots els teus oficials, tan digne de confiança com David? És el gendre del rei, cap de la teva guàrdia i honorat a casa teva.
15 No és pas la primera vegada que consulto Déu per ell. Però Déu me’n guard de conspirar! Que el rei no carregui aquesta falta ni a aquest servidor ni a la seva família, perquè el teu servent no sabia res d’aquesta conspiració, ni poc ni molt.
    16 Però el rei va exclamar:
—Moriràs sense remissió, Ahimèlec, amb tota la teva família!

    17 Tot seguit el rei va dir a la guàrdia que l’envoltava:
—Mateu els sacerdots del Senyor, perquè ajuden David! Sabien que fugia de mi i no l’han denunciat.
Però els de la guàrdia reial no volgueren posar les mans sobre els sacerdots del Senyor.
18 Llavors el rei va ordenar a Doeg:
—Mata tu els sacerdots!
I Doeg, l’edomita, els va matar. Aquell dia van morir vuitanta-cinc homes que portaven la túnica de lli sacerdotal.
19 A Nob, poble dels sacerdots, Saül va fer passar a tall d’espasa homes i dones, infants i criatures de pit, bous, ases, ovelles i cabres; tots foren passats a tall d’espasa. 20 Només es va poder escapar un fill d’Ahimèlec, nét d’Ahitub, que es deia Abiatar. Va fugir, anà a trobar David 21 i li contà que Saül havia assassinat els sacerdots del Senyor. 22 David li digué:
—Ja m’ho podia imaginar, aquell dia, en veure allà Doeg l’edomita, que segurament ho contaria a Saül. Jo sóc el culpable de la matança de la teva família.
23 Queda’t amb mi i no tinguis por. Qui vol la meva mort, vol també la teva. Al meu costat estaràs ben protegit.