Segon llibre de Samuel - 6

Trasllat de l’arca a Jerusalem

    1 David va tornar a reunir el bo i millor d’Israel, uns trenta mil homes, 2 i s’encaminà a Baalé-Judà amb tot el poble que l’acompanyava, per traslladar des d’allí l’arca de Déu, que porta el nom del Senyor de l’univers, el qui té per tron els querubins. 3 Van carregar l’arca de Déu a dalt d’un carro nou i se la van endur de la casa d’Abinadab, que es troba dalt del turó. Uzà i Ahió, fills d’Abinadab, conduïen el carro, 4 amb l’arca de Déu. Ahió anava al davant de l’arca. 5 David i tots els israelites dansaven davant el Senyor acompanyats amb tota mena d’instruments de fusta de savina, arpes, cítares, tamborins, sistres i címbals. 6 En arribar a l’era de Nacon, hi hagué un moment que els bous van fer decantar l’arca de Déu, i Uzà va posar-hi la mà al damunt per sostenir-la. 7 Però el Senyor va indignar-se contra Uzà: Déu el va abatre allà mateix pel seu atreviment. Uzà va caure mort al costat de l’arca de Déu. 8 David va sentir profundament que el Senyor hagués fulminat Uzà, i va donar a aquell lloc el nom de Peres-Uzà (que significa «bretxa d’Uzà») , i així es diu encara avui.
    9 Aquell dia s’apoderà de David un gran respecte pel Senyor, i va pensar: «Com pot entrar al meu palau l’arca del Senyor?» 10 I no volgué portar l’arca del Senyor al seu palau, a la ciutat de David, sinó que la va fer dur a casa d’Obed-Edom, que era de Gat. 11 L’arca del Senyor va estar tres mesos a la casa d’Obed-Edom, i el Senyor el va beneir, a ell i a tota la seva família.
    12 Van fer saber al rei David que el Senyor, gràcies a l’arca de Déu, havia beneït la família d’Obed-Edom i tots els seus béns. Llavors David va traslladar l’arca de Déu de la casa d’Obed-Edom a la ciutat de David, enmig d’una gran festa. 13 Quan els portants de l’arca del Senyor hagueren fet sis passes, David va sacrificar un toro i un moltó. 14 David, vestit només amb una túnica de lli, saltava amb totes les forces davant el Senyor. 15 Ell i tota la gent d’Israel acompanyaven l’arca del Senyor enmig d’aclamacions i al so dels corns. 16 Quan l’arca del Senyor entrava a la ciutat de David, Mical, la filla de Saül, s’ho mirava des de la finestra i, en veure el rei David saltant i ballant davant el Senyor, el menyspreà dins el seu cor.
    17 Van portar, doncs, l’arca del Senyor i la col·locaren al seu lloc dins el tabernacle que David havia fet plantar. Llavors David va oferir davant el Senyor holocaustos i víctimes de comunió. 18 Després d’oferir-los, va beneir el poble en nom del Senyor de l’univers 19 i va manar que distribuïssin a cadascú, a tota la multitud del poble d’Israel, tant homes com dones, un panet amb carn rostida i un pastís de panses. Després tothom se’n tornà a casa seva.
    20 També David se’n tornà al seu palau per beneir els seus familiars. Mical, la filla de Saül, va sortir a rebre’l i li va dir:
—Avui sí que s’ha lluït el rei d’Israel, mig nu a la vista de les criades dels seus servents, com si fos un qualsevol!

    21 David li va contestar:
—Doncs sí, he dansat i dansaré davant el Senyor, que m’ha preferit al teu pare i a tota la teva família i m’ha fet sobirà d’Israel, el seu poble.
22 I estic disposat a deshonrar-me més encara, i a rebaixar-me jo mateix. Però les criades de qui parles, segur que elles m’honraran.
    23 Mical, la filla de Saül, va morir sense haver tingut cap fill.

Història de la successió al tron de David (Re 2)

Profecia de Natan