Segon llibre de Samuel - 13

Amnon i Tamar

    1 Absalom, fill de David, tenia una germana molt bonica que es deia Tamar. Passat algun temps, Amnon, fill de David, se’n va enamorar 2 tan perdudament que es posà malalt pensant en Tamar, la seva germanastra. Aquesta era verge, i Amnon veia difícil que pogués fer res amb ella. 3 Amnon tenia un amic que es deia Jonadab i era fill de Xammà, germà de David. Jonadab era molt astut, 4 i va dir a Amnon:
—Què et passa, príncep, que cada matí et trobo més desmillorat? ¿No m’ho vols explicar?
Amnon va confessar-li:
—Es tracta de Tamar, la germana d’Absalom, el meu germanastre. N’estic enamorat.

    5 Jonadab li va donar aquest consell:
—Queda’t al llit fent el malalt. Quan el teu pare et vingui a veure, demana-li que faci venir la teva germana Tamar a donar-te el menjar; que te’l prepari davant teu, a la teva vista, i puguis menjar de les seves mans.

    6 Amnon es va quedar al llit fent el malalt, fins que el rei vingué a visitar-lo. Llavors Amnon li va demanar:
—Fes venir, si et plau, la meva germana Tamar; que em prepari davant meu un parell de pastissos, i me’ls menjaré de les seves mans.

    7 David va fer arribar a casa de Tamar l’encàrrec que anés a casa del seu germà Amnon a preparar-li el menjar. 8 Tamar va anar a casa del seu germà Amnon, que era al llit. Agafà farina, la va pastar, preparà els pastissos al seu davant i els va coure. 9 Acabat prengué la paella i davant d’ell la va abocar al plat. Però Amnon no volia menjar, i va ordenar:
—Feu sortir tothom d’aquí!
Quan tots van ser fora,
10 va dir a Tamar:
—Porta’m el plat aquí al dormitori i tu mateixa dóna’m el menjar.
Tamar prengué els pastissos que havia cuit i els portà al seu germà Amnon, al dormitori.
11 Però quan s’hi va acostar perquè se’ls mengés, ell la va agafar tot dient-li:
—Vine, jeu amb mi, germana meva!

    12 Ella va replicar:
—No, germà meu, no em forcis. Això no es fa, a Israel. No cometis aquesta infàmia.
13 On aniria jo, deshonrada? I tu quedaries com un pocavergonya a Israel. Parla’n al rei i segur que em deixarà casar amb tu.
    14 Però ell no la volgué escoltar. Va forçar-la, la va violar i va jeure amb ella. 15 Després Amnon va sentir per ella una gran aversió, més forta que l’amor que abans li tenia, i li va dir:
—Aixeca’t, vés-te’n!

    16 Ella va exclamar:
—No! Aviar-me així seria un crim pitjor que això que m’acabes de fer!
Però ell no la volgué escoltar.
17 Va cridar el criat que estava al seu servei i li va dir:
—Treu-me aquesta fora de casa i després passa el forrellat de la porta!

    18 El criat d’Amnon la va treure fora i va passar el forrellat.
Tamar portava una túnica de mànigues amples, tal com acostumaven a portar les filles solteres del rei.
19 Aleshores es va posar cendra al cap, s’esquinçà la túnica i se’n va anar amb les mans al cap, tot cridant. 20 El seu germà Absalom li va dir:
—El teu germà Amnon ha estat amb tu! De moment, germana, calla. És el teu germà. No et turmentis més per això que t’ha passat.
Tamar, desolada, anà a viure a casa del seu germà Absalom.

    21 Quan el rei David va saber tot això es va enfadar molt, però no volia disgustar el seu fill Amnon, perquè l’estimava, ja que era el seu primogènit. 22 Absalom no va dir res a Amnon, ni en bé ni en mal, de tant que l’odiava perquè havia violat la seva germana Tamar.

Absalom assassina Amnon i fuig


    23 Al cap de dos anys, Absalom, que tenia els esquiladors a Baal-Hassor, prop d’Efraïm, va invitar tots els fills del rei. 24 Absalom anà a trobar el rei i li digué:
—El teu servent té els esquiladors. Que el rei i els seus consellers es dignin venir a casa del teu servent.

    25 El rei li va respondre:
—No, fill meu. No podem venir tots. Seria per a tu una càrrega excessiva.
Absalom insistia, però David no va accedir-hi, i el va acomiadar amb la seva benedicció.
26 Llavors Absalom li digué:
—Permet almenys que el meu germà Amnon ens acompanyi.
El rei va preguntar-li:
—Per què t’ha d’acompanyar?

    27 Però tant insistia Absalom que el rei va deixar anar-hi Amnon i tots els seus altres fills.
Absalom els va preparar un banquet semblant a un festí reial,
28 però va donar aquesta ordre als seus homes:
—Estigueu alerta. Quan Amnon s’haurà posat alegre de beure vi, jo us diré: “Mateu Amnon!”, i vosaltres el matareu. No tingueu por: ¿no sóc jo qui us ho ordena? Coratge, i sigueu valents!

    29 Els mossos d’Absalom van fer a Amnon el que ell els havia ordenat. Tots els altres fills del rei s’aixecaren i fugiren, muntant cadascú la seva mula.
    30 Encara eren pel camí, quan va arribar a David la notícia que Absalom havia matat tots els fills del rei, que no n’havia quedat cap de viu. 31 El rei s’alçà, s’esquinçà els vestits i es va ajeure a terra. Tots els consellers que l’envoltaven eren també allà amb els vestits esquinçats. 32 Però Jonadab, fill de Xammà, germà de David, va advertir:
—Que el meu senyor no es cregui que han estat assassinats tots els seus fills! Només ha mort Amnon, tal com Absalom havia decidit des del dia que aquell va violar la seva germana Tamar.
33 Que el rei, el meu senyor, no pensi pas que són morts tots els seus fills. Només Amnon és mort, 34 i Absalom ha fugit.
Aleshores el sentinella de guàrdia, mirant enllà, va veure molta gent que baixava muntanya avall pel camí d’Horonaim, i anà a avisar el rei:
—He vist gent que vénen pel camí d’Horonaim, del cantó de la muntanya.

    35 Jonadab digué al rei:
—Ho veus? Són els teus fills que arriben. És tal com el teu servent t’havia dit.

    36 Tot just acabava de parlar, que van arribar els fills del rei, amb crits i plors. També el rei i tots els seus consellers ploraven desconsoladament.
    37 Durant molt de temps el rei va fer dol pel seu fill Amnon. Absalom va fugir i es refugià prop de Talmai, fill d’Ammihud, rei de Gueixur. 38 Allí, refugiat a Gueixur, s’hi va estar tres anys. 39 El rei David abandonà la seva actitud contra Absalom a mesura que es consolava de la mort d’Amnon.