Segon llibre de Samuel - 14

Retorn d’Absalom

    1 Joab, fill de Seruià, es va adonar que el cor del rei s’anava decantant a favor d’Absalom. 2 Aleshores envià a buscar a Tecoa una dona llesta, i la va instruir així:
—Fes com si estiguessis de dol. Posa’t vestits adients, no et perfumis; actua com si fossis una dona que de molt de temps plora un difunt.
3 Presenta’t al rei i digues-li tal i tal cosa.
I Joab li va dictar tot el que havia de dir.

    4 La dona de Tecoa es va presentar al rei i es prosternà amb el front a terra, exclamant:
—Auxili, rei, auxili!

    5 El rei li va preguntar:
—Què et passa?
Ella digué:
—Ai de mi! Sóc una dona viuda; vaig perdre el meu marit.
6 Aquesta teva serventa tenia dos fills. Es van barallar mentre eren al camp i, com que no hi havia ningú que els separés, l’un va matar l’altre. 7 Ara tota la parentela s’ha posat contra la teva serventa i em diuen: “Dóna’ns el fratricida, que el matarem: hem de fer justícia per l’assassinat del seu germà.” I de passada, pensen ells, eliminarem l’hereu. Així volen apagar el tió encès que encara em queda, i no deixaran sobre la terra ni nom ni descendència del meu marit.
    8 El rei va dir a la dona:
—Vés-te’n a casa teva, que ja donaré ordres sobre el teu cas.

    9 Però la dona de Tecoa va insistir:
—Que aquell crim, oh rei i senyor meu, recaigui tan sols sobre mi i sobre la meva família! El rei i el seu tron són innocents.

    10 El rei va continuar:
—Si algú te’n parla, fes-me’l venir, i no li quedaran ganes d’amoïnar-te més.

    11 Ella va replicar:
—Que el rei juri pel nom del Senyor, el seu Déu, que el responsable de venjar la víctima no m’afegirà més desgràcies i no eliminarà el fill que em queda.
Ell va assegurar:
—Per la vida del Senyor, et juro que no caurà a terra ni un sol cabell del teu fill.

    12 Llavors la dona va dir:
—Que sigui permès encara a la teva serventa de dir una paraula al meu senyor, el rei.
Ell li féu:
—Parla.

    13 La dona va explicar-se:
—Per què, doncs, mantens un parer que va contra el poble de Déu? Amb la sentència que el rei acaba de pronunciar, és com si ell mateix es declarés culpable, ja que no deixa tornar l’home que té proscrit.
14 Tots hem de morir: som com aigua escampada per terra, que ja no es pot recollir. Déu no torna ningú a la vida. Per tant, el rei hauria de prendre un determini, perquè l’home que té proscrit no ho estigui per sempre. 15 De fet, si he vingut a exposar al rei, el meu senyor, el que li acabo de dir, és perquè la gent m’intimidava. Però la teva serventa ha pensat que en parlaria al rei i que potser el rei faria el que li digués la seva serventa: 16 s’avindria a salvar la seva serventa de la mà del qui vol prendre-li l’heretat que Déu li ha donat i, al mateix temps, ella salvaria el seu fill. 17 La teva serventa s’ha dit: “Que la paraula del meu senyor, el rei, m’assereni, perquè ell, com l’àngel de Déu, és capaç de discernir el bé del mal.” Que el Senyor, el teu Déu, sigui amb tu!
    18 Llavors el rei va dir a la dona:
—No m’amaguis res del que ara et preguntaré.
La dona va respondre:
—Que parli el rei, el meu senyor.

    19 El rei continuà:
—¿No és veritat que en tot això hi ha la mà de Joab?
La dona ho va reconèixer:
—Tan cert com vius, rei i senyor meu: ningú no pot desviar-se ni a dreta ni a esquerra d’allò que diu el rei, el meu senyor. És veritat: el teu servent Joab ha ordenat i ha dictat a la teva serventa tot el que t’acabo de dir.
20 Ha estat per no tractar de cara la qüestió, que el teu servent Joab ha obrat així; però el meu senyor té la saviesa de l’àngel de Déu i sap tot el que passa al país.
    21 Llavors el rei va dir a Joab:
—D’acord, faré el que proposes. Vés i fes tornar el jove Absalom.

    22 Joab es va prosternar amb el front a terra i va beneir el rei. Després digué:
—Avui el teu servent veu ben clar que gaudeix del teu favor, rei i senyor meu. El rei ha fet allò que el seu servent li indicava.

    23 Joab va anar a Gueixur i portà Absalom a Jerusalem. 24 El rei va determinar:
—Que es retiri a casa seva i que no comparegui a la meva presència.
Absalom es va retirar a casa seva i no va comparèixer a la presència del rei.

    25 En tot Israel no hi havia ningú tan ben plantat com Absalom ni tan admirat: de cap a peus no tenia defecte. 26 Es tallava els cabells al final de cada any, perquè li pesaven massa. La cabellera tallada feia més de dos quilos, segons la unitat de pes reial. 27 Absalom va tenir tres fills i una filla, que es deia Tamar i era molt bonica.
    28 Absalom va viure dos anys a Jerusalem sense poder comparèixer a la presència del rei. 29 Un dia envià a buscar Joab perquè anés a veure el rei de part seva, però Joab va negar-se a anar a casa d’Absalom. Tornà a cridar-lo, i tampoc no hi volgué anar. 30 Finalment, Absalom va dir als seus mossos:
—¿Veieu el camp d’ordi a punt de segar que Joab té al costat del meu? Doncs aneu-hi i caleu-hi foc.
Els mossos d’Absalom van calar-hi foc.
31 Llavors Joab anà a casa d’Absalom i li va dir:
—Com és que els teus mossos han calat foc a la meva propietat?

    32 Absalom li respongué:
—Jo t’havia fet cridar perquè anessis a trobar el rei i, de part meva, li diguessis: “Per què he tornat de Gueixur? Més em valdria ser-hi encara! Vull que el rei em rebi i, si sóc culpable, que em faci matar.”

    33 Joab anà a trobar el rei i li va transmetre aquest missatge. El rei va fer cridar Absalom, que va presentar-se al seu davant i es prosternà fins a tocar a terra amb el front. Aleshores el rei el va besar.