Revolta de Xeba


    1 Però hi havia un pocavergonya, un benjaminita que es deia Xeba i era fill de Bicrí, que va tocar el corn i va cridar:
—No tenim cap part amb David. No compartim cap heretat amb el fill de Jessè. Cadascú a casa seva, gent d’Israel!

    2 Tots els homes d’Israel van deixar David i van seguir Xeba, fill de Bicrí. En canvi, els homes de Judà es mantingueren al costat del seu rei, que havia pujat des del Jordà fins a Jerusalem. 3 Així, doncs, David va tornar al seu palau, a Jerusalem. Les deu concubines que havia deixat per a guardar el palau, va instal·lar-les en una casa ben guardada i es va fer càrrec del seu manteniment, però David no va tenir mai més relacions amb elles. Quedaren recloses fins al dia de la seva mort, com viudes d’un marit viu.
    4 El rei va ordenar a Amassà:
—Mobilitza’m en tres dies tots els homes de Judà i després presenta’t aquí.

    5 Amassà va anar a fer la mobilització de Judà, però li va passar el termini que David li havia fixat. 6 Llavors David digué a Abisai:
—Ara, per a nosaltres és més perillós Xeba, el fill de Bicrí, que Absalom. Pren, doncs, els meus soldats i persegueix-lo, abans no controli algunes ciutats fortificades i se’ns escapoleixi.

    7 Va sortir, doncs, Abisai portant amb ell Joab i els seus homes, els quereteus, els peleteus i totes les tropes escollides. Sortiren de Jerusalem a perseguir Xeba, fill de Bicrí. 8 Eren tocant a la Roca Gran, prop de Gabaon, quan van trobar al seu davant Amassà. Joab duia el vestit de campanya i anava cenyit amb l’espasa embeinada. En avançar-se, va deixar que l’espasa li rellisqués de la beina i caigués. 9 Llavors va saludar Amassà i, mentre amb la mà dreta li agafava la barba per besar-lo, li va dir:
—¿Estàs bé, germà meu?

    10 Amassà no es va adonar que Joab havia recollit l’espasa i l’empunyava amb la mà esquerra. Joab li va clavar l’espasa al ventre, i les seves entranyes s’escamparen per terra. Amassà va morir sense que Joab li hagués de donar cap més cop. Després Joab i el seu germà Abisai continuaren perseguint Xeba, fill de Bicrí. 11 Un dels soldats de Joab s’havia quedat a la vora d’Amassà i anava dient:
—Qui sigui amic de Joab, qui sigui partidari de David, que segueixi Joab!

    12 Amassà es rebolcava en la sang, al mig del camí, i aquell soldat s’adonà que tots s’hi aturaven. Aleshores el va enretirar del camí cap al camp i el va cobrir amb un mantell, perquè veia que tothom qui arribava allà s’hi aturava. 13 Així que el va enretirar del camí, tots van continuar darrere de Joab, a perseguir Xeba, fill de Bicrí.
    14 Joab va recórrer totes les tribus d’Israel fins que va arribar a Abel-Betmaacà. Tothom se li anava afegint i el seguia. 15 Van assetjar Xeba a Abel-Betmaacà i van aixecar un terraplè fins al nivell de la barbacana de la ciutat. Les tropes de Joab soscavaven la muralla per fer-la caure. 16 Llavors una dona assenyada va cridar des de la ciutat:
—Escolteu, escolteu! Digueu a Joab que s’acosti, que vull parlar amb ell.

    17 Joab es va acostar, i la dona li digué:
—Tu ets Joab?
Ell va respondre:
—Sí, soc jo.
La dona li va dir:
—Escolta les paraules d’aquesta teva serventa.
Joab va respondre:
—T’escolto.

    18 Ella va parlar així:
—Antigament se solia dir: “Aneu a Abel-Betmaacà a demanar consell, i l’assumpte es resoldrà.”
19 Som una de les ciutats més pacífiques i fidels d’Israel. Tu vols fer desaparèixer una ciutat important d’Israel. Per què vols devastar l’heretat del Senyor?
    20 Joab va respondre:
—Déu me’n guard! Déu me’n guard de devastar o de destruir!
21 No es tracta pas d’això, sinó d’un individu de les muntanyes d’Efraïm, que es diu Xeba, fill de Bicrí, que s’ha revoltat contra el rei David. Poseu-lo a les meves mans, a ell sol, i aixecaré el setge de la ciutat.
La dona va dir a Joab:
—Et tirarem el seu cap per la muralla.

    22 La dona, amb el seu bon seny, anà a trobar tots els seus conciutadans i van tallar el cap de Xeba, fill de Bicrí, i el llançaren a Joab. Aquest va tocar el corn, van aixecar el setge i cadascú es retirà a casa seva. Joab se’n tornà a Jerusalem, prop del rei.

La cort de David


    23 Joab era el general en cap de tot l’exèrcit d’Israel, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandava els quereteus i els peleteus. 24 Adoram dirigia la prestació forçosa per a treballs públics; Jehoixafat, fill d’Ahilud, era cronista, 25 i Xevà, canceller. Sadoc i Abiatar eren sacerdots. 26 També Irà de Jaïr, era sacerdot de David.