Primer llibre dels Reis - 1

    1 El rei David era ja tan vell i carregat d’anys que, per més que l’abriguessin, no s’arribava a escalfar. 2 Llavors els seus consellers li van dir:
—Hauríem de buscar per al rei, el nostre senyor, una joveneta verge que el serveixi, li faci companyia i dormi als seus braços per donar-li escalf.

    3 Van buscar la noia més bonica de tot Israel, que resultà ser Abisag, la xunemita, i la portaren al rei. 4 Era una noia d’una gran bellesa. Feia companyia al rei i en tot s’ocupava d’ell, però el rei no hi tenia relacions sexuals.

Maquinacions d’Adonies


    5 Entretant, Adonies, fill d’Haguit, ja se les donava de rei, dient que a ell li pertocava regnar. Es va procurar un carruatge amb els seus conductors i una escorta de cinquanta homes que el precedien. 6 El seu pare, que no volia disgustar-lo, mai no l’havia renyat demanant-li per què feia tot això. Adonies era molt ben plantat. La seva mare l’havia infantat després d’Absalom. 7 Adonies conspirava amb Joab, fill de Seruià, i amb el sacerdot Abiatar, que eren partidaris d’ell. 8 En canvi, no eren partidaris seus el sacerdot Sadoc, Benaiahu, fill de Jehoiadà, el profeta Natan, Ximí, Reí i les tropes escollides de David.
    9 Adonies va oferir un sacrifici d’anyells, vedells i moltons a Eben-Azohèlet, que és a la vora de la font de Roguel. Va convidar-hi tots els seus germans, fills del rei, i tota la gent distingida de Judà que estava al servei del rei, 10 però no hi convidà ni el profeta Natan, ni Benaiahu, ni els soldats escollits ni el seu germà Salomó.
    11 Llavors Natan va dir a Betsabé, la mare de Salomó:
—¿No has sentit a dir que Adonies, fill d’Haguit, ja presumeix de ser rei sense que ho sàpiga el nostre senyor David?
12 Em permeto de donar-te un consell per salvar la teva vida i la del teu fill Salomó. 13 Corre, vés a trobar el rei David i digues-li: “Senyor rei meu, ¿no vas jurar a aquesta serventa teva: ‘El teu fill Salomó em succeirà i s’asseurà en el meu tron’? Com és, doncs, que Adonies ja presumeix de ser rei?” 14 I mentre tu encara estiguis parlant amb el rei, entraré jo a corroborar el que li dius.
    15 Betsabé anà a trobar el rei a la seva cambra. El rei era molt vell, i Abisag, la xunemita, se n’ocupava. 16 Betsabé es va agenollar i es va prosternar amb el front a terra davant el rei, i aquest li preguntà:
—Què desitges?

    17 Ella respongué:
—Senyor meu, tu vas jurar pel Senyor, el teu Déu, a aquesta teva serventa: “El teu fill Salomó em succeirà i s’asseurà en el meu tron.”
18 Doncs mira: Adonies ja presumeix de ser rei sense que tu, rei i senyor meu, en sàpigues res. 19 Ha ofert un sacrifici de molts vedells, moltons i anyells i hi ha convidat tots els fills del rei, el sacerdot Abiatar i Joab, el general en cap de l’exèrcit, però no hi ha convidat el teu servent Salomó. 20 En aquest moment, rei i senyor meu, els ulls de tot Israel estan pendents de tu esperant que els anunciïs qui ha d’asseure’s al tron del rei, el meu senyor, i ser el teu successor. 21 Si no, quan el rei, el meu senyor, se’n vagi a reposar amb els seus pares, el meu fill Salomó i jo serem tractats de conspiradors.
    22 Encara parlava amb el rei, que va entrar el profeta Natan. 23 Anunciaren al rei la seva arribada i el profeta va presentar-se davant el rei, es prosternà amb el front fins a terra 24 i li va dir:
—Rei i senyor meu: ¿tu has dit mai que Adonies et succeiria i s’asseuria en el teu tron?
25 Sàpigues que avui ha anat a oferir un sacrifici de molts vedells, moltons i anyells i hi ha convidat tots els fills del rei, els oficials de l’exèrcit i el sacerdot Abiatar, i ara estan banquetejant amb ell tot cridant: “Visca el rei Adonies!” 26 En canvi, no ha convidat aquest servent teu, ni el sacerdot Sadoc, ni Benaiahu, fill de Jehoiadà, ni el teu servent Salomó. 27 Com pot ser tot això decisió del rei, el meu senyor? Tu, rei i senyor meu, encara no has notificat a aquest servent teu qui s’asseurà en el tron i et succeirà!

Salomó, ungit rei


    28 La resposta del rei David fou aquesta:
—Crideu-me Betsabé.
Ella tornà a entrar a la presència del rei i es va quedar dreta al seu davant.
29 Llavors el rei va fer aquest jurament:
—Per la vida del Senyor, que m’ha salvat de tants perills,
30 t’asseguro que avui mateix compliré el que t’havia jurat pel Senyor, Déu d’Israel: El teu fill Salomó em succeirà i s’asseurà en el meu tron.
    31 Betsabé es va agenollar i es va prosternar amb el front a terra davant el rei i digué:
—Que visqui per sempre el meu senyor, el rei David!

    32 Tot seguit, David va ordenar:
—Crideu-me el sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà.
Aquests van entrar a la cambra reial,
33 i el rei els va dir:
—Preneu la meva guàrdia, feu muntar el meu fill Salomó sobre la meva pròpia mula i que baixi fins a Guihon.
34 Vosaltres, el sacerdot Sadoc i el profeta Natan, ungiu-lo allí rei d’Israel. Després feu sonar els corns i crideu: “Visca el rei Salomó!” 35 Acabat torneu a pujar amb ell i que entri i s’assegui en el meu tron: ell regnarà en lloc meu. Jo el designo perquè sigui sobirà d’Israel i de Judà.
    36 Benaiahu, fill de Jehoiadà, va respondre al rei:
—Amén! Així ho afirma el Senyor, el Déu del meu senyor, el rei.
37 Tal com el Senyor va ser al costat del meu senyor, el rei, que sigui igualment al costat de Salomó! Que faci el seu regnat encara més grandiós que el del meu senyor, el rei David!
    38 El sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, juntament amb els quereteus i els peleteus, van baixar per fer muntar Salomó a la mula del rei David i conduir-lo a Guihon. 39 El sacerdot Sadoc va prendre l’oli sant del tabernacle i ungí rei Salomó. Tocaven els corns, i tot el poble cridava:
—Visca el rei Salomó!

    40 Després tot el poble va tornar a pujar amb ell. La gent tocava les flautes i cridava d’alegria, tant, que semblava que la terra anés a esclatar.

Adonies se sotmet


    41 Adonies i tots els seus convidats estaven acabant el banquet quan van sentir l’aldarull. Joab, en sentir els tocs de corn, va dir:
—Què passa a la ciutat, que hi ha tant d’enrenou?

    42 Encara parlava, que va arribar Jehonatan, fill del sacerdot Abiatar. Adonies li digué:
—Vine! Tu ets un home com cal i deus portar bones noves.

    43 Però Jehonatan li va respondre:
—Res d’això: el nostre senyor, el rei David, ha proclamat rei Salomó!
44 El rei li ha enviat el sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, amb els quereteus i els peleteus. L’han fet muntar a la mula reial, 45 i el sacerdot Sadoc i el profeta Natan l’han ungit rei a Guihon, d’on han pujat entusiasmats. A la ciutat hi ha un gran enrenou, i aquesta és la cridòria que sentiu. 46 Salomó ja s’ha assegut al tron reial, 47 i els consellers reials ja han acudit a expressar els seus bons auguris al nostre senyor el rei David, dient-li: “Que el teu Déu faci el nom de Salomó més gloriós encara que el teu, i el seu regnat més grandiós encara que el teu!” El rei s’ha prosternat al seu mateix llit per pregar 48 i ha exclamat: “Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que avui m’ha concedit de poder veure amb els meus propis ulls el qui em succeeix en el tron!”
    49 Llavors tots els convidats d’Adonies, esglaiats, es van aixecar i se n’anaren cada un pel seu costat. 50 Adonies va tenir por de Salomó i, per salvar-se, corregué a agafar-se als angles de l’altar. 51 Salomó en va ser informat:
—Adonies té por del rei Salomó i s’ha agafat als angles de l’altar, exclamant: “Que el rei Salomó em juri avui que no matarà aquest servent seu!”

    52 El rei Salomó va dir:
—Si en endavant es porta com cal, no li caurà a terra ni un sol cabell; però si és atrapat en cap falta, morirà.

    53 El rei Salomó va enviar gent per fer-lo baixar de l’altar. Ell anà a prosternar-se davant el rei Salomó, i aquest li va dir:
—Torna-te’n a casa teva.