Primer llibre dels Reis - 7

Construcció del palau

    1 Salomó va fer construir també el seu palau. En tretze anys el van deixar del tot acabat.
    2 Primerament va construir l’edifici del Bosc del Líban, de cent colzades de llarg, cinquanta d’ample i trenta d’alt. Quatre rengles de columnes de cedre sostenien l’embigat, també de cedre. 3 Sobre l’embigat que reposava damunt les columnes hi havia tres rengles de quinze cambres; en total, quaranta-cinc cambres. Per damunt de les cambres, un sostre de cedre cobria l’edifici. 4 Les finestres es distribuïen en tres rengles a banda i banda. 5 Totes les portes i les finestres eren quadrangulars, i cada finestra quedava enfront d’una altra, en els tres rengles.
    6 Després va construir el pòrtic de les Columnes, de cinquanta colzades de llarg i trenta d’ample, amb un vestíbul porticat al davant. 7 També va construir la sala del tron, on administrava justícia; era la sala de l’audiència i estava recoberta de cedre des del paviment fins al sostre.
    8 Pel que fa al palau on ell vivia, es trobava en un altre pati, l’oposat al pati de la sala del tron, i tenia la mateixa forma. Va construir també un palau semblant per a la filla del faraó, amb la qual s’havia casat.
    9 Des de l’exterior fins al gran pati i des dels fonaments fins a la cornisa, tots aquests edificis eren fets de grans carreus de bona pedra, ben escairada i serrada tant per la cara que donava a dintre com per la cara que donava a fora. 10 Els fonaments eren de pedres magnífiques, uns grans carreus de vuit o de deu colzades. 11 Sobre els fonaments s’alçaven altres carreus de bona pedra i de mides semblants, amb filades de cedre entremig. 12 Els murs del gran pati exterior tenien, tot al voltant, tres filades de carreus i una filada de bigues de cedre, igual que l’atri interior del temple del Senyor i igual que el vestíbul del santuari.

Objectes destinats al temple


    13 El rei Salomó va fer venir Hiram de Tir i el va contractar. 14 Hiram era fill d’una viuda de la tribu de Neftalí, però el seu pare era de Tir. Fonia el bronze i era molt entès, expert i hàbil en el seu ofici. Va entrar al servei del rei Salomó i va executar tots els seus encàrrecs.
    15 Va fondre les dues columnes de bronze, que feien, cada una, divuit colzades d’alt i dotze de perímetre. 16 Va fondre també dos capitells de bronze per a les columnes: tenien cinc colzades d’alt. 17 A més, va fer de bronze unes xarxes de fistons en forma de garlandes per als capitells del capdamunt de les columnes, set per a cada capitell. 18 Després va decorar les columnes amb dos rengles de magranes entorn de cada xarxa per cobrir els dos capitells que sobresortien per damunt de les magranes. 19 Al capdamunt de les columnes del vestíbul, els capitells continuaven en forma de lotus, fins a una alçada de quatre colzades. 20 En els capitells de les dues columnes, tot al volt de la convexitat que hi havia més enllà de les xarxes, s’hi arrengleraven dues-centes magranes entorn de cada capitell. 21 Les dues columnes, les va col·locar davant el vestíbul de la nau; anomenà Jaquín la columna de la dreta, i la de l’esquerra, Bóaz. 22 El capdamunt de les columnes tenia forma de lotus. Així es va acabar l’obra de les columnes.
    23 Després va fer l’anomenat «Mar» de bronze, un dipòsit rodó de bronze fos. Feia deu colzades de diàmetre, trenta de perímetre i cinc de profunditat. 24 Tot al voltant, per sota de la vora, dos rengles de coloquintes decoraven el «Mar», deu per cada colzada. Havia estat fos tot junt. 25 El «Mar» reposava sobre dotze vedells: tres miraven a tramuntana, tres a ponent, tres a migdia i tres a llevant. Els vedells el sostenien amb les gropes girades cap al centre. 26 El «Mar» tenia un gruix de quatre dits, i la seva vora era com els llavis d’un calze de flor de lotus. La seva cabuda era de quaranta-dos mil litres.
    27 Va fabricar també deu peanyes de bronze. Cada peanya feia quatre colzades de llarg, quatre d’ample i tres d’alt. 28 Uns plafons sostinguts per muntants tancaven els costats de les peanyes. 29 Els plafons que hi havia entre els muntants eren decorats amb lleons, vedells i querubins. Sobre els muntants, tant per damunt com per sota dels lleons i els vedells, hi havia garlandes cisellades. 30 Cada peanya anava muntada al damunt de quatre rodes de bronze amb eixos també de bronze. Les peanyes tenien, a la part superior, quatre peus per a sostenir la pica d’aigua: eren quatre suports de fosa, situats darrere les garlandes. 31 La boca superior de cada peanya era un cèrcol d’una colzada d’alt; la seva obertura era rodona, en forma de sòcol, i feia una colzada i mitja. També aquesta obertura era decorada amb figures i tancada amb plafons de forma quadrada, no rodona. 32 A les quatre rodes de sota els plafons de la peanya, hi havia perns que la sostenien. Cada roda feia una colzada i mitja d’alt. 33 Les rodes tenien la forma de roda de carruatge, però els perns, les llandes, els raigs i els botons eren de fosa. 34 Hi havia també quatre reforços als quatre angles inferiors de la peanya, que formaven una sola peça amb la peanya. 35 Al capdamunt de la peanya hi havia, tot al voltant, un cèrcol de mitja colzada d’alt; i a la part superior, els agafadors, que formaven una sola peça amb els plafons de la peanya. 36 Les cares dels agafadors i dels plafons eren decorades amb querubins, lleons i palmes, tants com n’hi cabien, i amb garlandes tot al voltant. 37 Així va fer les deu peanyes. Totes eren foses de la mateixa manera i tenien les mateixes mides i la mateixa forma.
    38 Va fer també deu piques de bronze. Cada pica tenia una cabuda de vuit-cents quaranta litres i un diàmetre de quatre colzades: hi havia una pica per a cada una de les peanyes. 39 Va col·locar cinc peanyes a la banda dreta de l’edifici del temple i cinc a l’esquerra, i el «Mar» de bronze a la dreta, cap al sud-est.
    40 Hiram, a més de les piques, va fer pales i calderetes d’aspersió i va enllestir tota l’obra que el rei Salomó li havia encarregat per al temple del Senyor: 41 les dues columnes; les dues boles dels capitells que coronaven les columnes, amb les xarxes per a cobrir les boles dels capitells que coronaven les columnes; 42 les quatre-centes magranes, col·locades en dos rengles per a cada xarxa, per a cobrir també les boles dels capitells; 43 les deu peanyes, amb les deu piques damunt les peanyes; 44 el «Mar» de bronze amb els dotze vedells que el sostenien; 45 les olles, les pales i les calderetes d’aspersió. Tots aquests utensilis que Hiram havia fabricat per al rei Salomó eren de bronze polit. 46 El rei els va fer fondre a la plana del Jordà, en motlles d’argila, entre Sucot i Saretan. 47 Salomó renuncià a avaluar tots aquests utensilis per la seva enorme quantitat. El pes del bronze, ni el va calcular.
    48 Salomó va fer també tots els objectes destinats al santuari del Senyor: l’altar d’or; la taula on es dipositaven els pans d’ofrena, també d’or; 49 els lampadaris d’or pur, cinc a la dreta i cinc a l’esquerra, davant la cambra interior, amb les flors, els gresols i les esmocadores d’or; 50 els gibrells, els ganivets, les calderetes d’aspersió, les cassoletes i els encensers, tot d’or fi; les pollegueres de les portes que donaven a la cambra interior, al lloc santíssim, i les de les portes que donaven a la nau del santuari, totes d’or.
    51 Quan va quedar enllestida tota l’obra que el rei Salomó havia encarregat per al temple del Senyor, va fer portar les ofrenes sagrades que havia deixat el seu pare David, plata, or i diversos objectes, i ho diposità tot al tresor del temple del Senyor.