Primer llibre dels Reis - 18

Elies al Carmel

    1 Va passar molt de temps i, al cap de tres anys, el Senyor va comunicar a Elies la seva paraula. Li digué:
—Vés, presenta’t a Acab, que vull enviar la pluja a la terra.

    2 Elies es posà en camí per presentar-se a Acab. Hi havia una gran fam a Samaria. 3 Acab va cridar Obadiahu, el cap del palau reial. Obadiahu era molt fidel al Senyor. 4 Així, quan Jezabel havia fet exterminar els profetes del Senyor, Obadiahu n’havia pres cent, els havia amagat en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els havia proveït de pa i aigua. 5 Acab, doncs, li va dir:
—Anem pel país i resseguim les fonts i els torrents. Qui sap si trobarem herba i podrem mantenir amb vida els cavalls i les mules sense haver de sacrificar cap dels animals!

    6 Es van dividir el territori: Acab anà sol per un camí i Obadiahu, sol també, per un altre. 7 Mentre Obadiahu feia la seva ruta, Elies li va sortir al pas. Obadiahu el va reconèixer, es prosternà amb el front a terra i li digué:
—¿Ets tu Elies, el meu senyor?

    8 Ell li va respondre:
—Sóc jo mateix. Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí.

    9 Obadiahu replicà:
—Quin pecat he comès, que vulguis posar aquest servent teu a les mans d’Acab perquè em mati?
10 Tan cert com viu el Senyor, el teu Déu: no hi ha poble ni reialme on el meu senyor no hagi enviat gent a buscar-te. I quan li diuen: “Aquí no hi és”, fa jurar a aquell poble o reialme que realment no t’han trobat. 11 I ara tu em dius: “Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí”. 12 Quan m’hauré separat de tu, l’esperit del Senyor se t’endurà qui sap a on: jo hauré transmès a Acab el teu missatge, però ell no et trobarà i llavors em matarà. I això que aquest servent teu és fidel al Senyor des de jove! 13 ¿Que no ha sentit a dir el meu senyor el que jo vaig fer quan Jezabel matava els profetes del Senyor? Vaig amagar-ne cent en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els proveïa de pa i aigua. 14 I ara tu em dius: “Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí.” Em matarà!
    15 Però Elies va insistir:
—Per la vida del Senyor de l’univers, a qui jo serveixo, et juro que avui mateix em presentaré davant d’Acab.

    16 Obadiahu anà a trobar Acab i el va informar, i Acab anà a trobar Elies. 17 Tan bon punt Acab el va veure, li va cridar:
—¿Ets tu, el qui porta la desgràcia a Israel?

    18 Ell li respongué:
—Jo no porto la desgràcia a Israel, sinó tu i la família del teu pare, que heu abandonat els manaments del Senyor per anar darrere els Baals.
19 Però ara aplega’m tot Israel a la muntanya del Carmel, i també els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes dels bosquets sagrats, que Jezabel manté.
    20 Acab va fer venir tots els israelites i va aplegar aquells profetes a la muntanya del Carmel. 21 Aleshores Elies s’acostà a tot el poble i va exclamar:
—Fins quan anireu saltant, ara amb una crossa, ara amb una altra? Si el Senyor és Déu, seguiu-lo! Si ho és Baal, seguiu-lo a ell!
El poble no responia res.
22 Llavors Elies els va dir:
—Jo sóc l’únic profeta del Senyor que ha quedat, mentre que els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta.
23 Que ens donin dos vedells: que ells se’n triïn un, el tallin i el posin damunt la llenya, però sense encendre el foc. Jo prepararé l’altre vedell i també el posaré sobre la llenya, sense encendre foc. 24 Després, que ells invoquin el nom del seu déu i jo invocaré el nom del Senyor. El déu que respongui per mitjà del foc, és realment Déu.
Tot el poble va respondre:
—Hi estem d’acord!

    25 Elies va dir als profetes de Baal:
—Trieu-vos un dels dos vedells i prepareu-lo primer vosaltres, que sou més. Invoqueu el nom del vostre déu, però no encengueu el foc.

    26 Van agafar el vedell que els havien donat, el van preparar i anaren invocant el nom de Baal des del matí fins al migdia, dient: «Baal, respon-nos!» Però no se sentia cap veu ni cap resposta, per més que saltaven al voltant de l’altar que els havien construït. 27 Al migdia, Elies es burlava d’ells dient:
—Crideu més fort! Baal és déu, però potser està capficat o bé té feina, o qui sap si és de viatge! Potser dorm, però ja es despertarà!

    28 Ells cridaven més fort encara i, segons el seu costum, es feien incisions amb punyals i llances fins que els rajava la sang. 29 Passat ja migdia, van entrar en deliri profètic fins a l’hora de l’ofrena. Però no se sentia cap veu ni cap resposta, ni els escoltava ningú.
    30 Aleshores Elies va dir a tot el poble:
—Acosteu-vos a mi.
Tothom se li va acostar. Elies va refer l’altar del Senyor que estava enderrocat:
31 va agafar dotze pedres, segons el nombre de les tribus dels fills de Jacob, a qui Déu havia comunicat aquesta paraula: «El teu nom serà Israel.» 32 Amb aquelles pedres, doncs, va reconstruir l’altar dedicat al nom del Senyor i després, al seu voltant, va obrir un solc com per a sembrar-hi dues mesures de gra. 33 Va col·locar la llenya, preparà el vedell, el posà damunt la llenya 34 i digué:
—Ompliu quatre gerres d’aigua i tireu-la sobre la víctima de l’holocaust i sobre la llenya.
Ho van fer així. Després va manar:
—Torneu-hi!
Ells hi van tornar.
Digué encara:
—Feu-ho per tercera vegada!
I ho van fer per tercera vegada.
35 L’aigua regalimava per tot l’altar, i el solc n’anava ple. 36 Quan va ser l’hora de l’ofrena del capvespre, el profeta Elies s’acostà i pregà així:
—Senyor, Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel: que se sàpiga avui que tu ets Déu a Israel, que jo sóc servent teu i que he fet tot això per ordre teva.
37 Respon-me, Senyor, respon-me, perquè aquest poble es convenci que tu, Senyor, ets Déu i que fas tornar els cors cap a tu.
    38 Llavors va baixar un foc que venia del Senyor i va consumir la víctima de l’holocaust, la llenya, les pedres i la pols, i va assecar l’aigua del solc. 39 Tot el poble, en veure-ho, es prosternà amb el front a terra i clamava:
—El Senyor és Déu! El Senyor és Déu!

    40 Elies els va ordenar:
—Agafeu els profetes de Baal! Que no se n’escapi ni un!
Ells els van agafar. Elies els va fer baixar al riu Quixon i allí els va degollar.
41 Després Elies digué a Acab:
—Vés a menjar i beure, que ja se sent la remor del temporal.

    42 Acab anà a menjar i beure. Entretant, Elies va pujar al cim del Carmel, es va prosternar a terra amb la cara entre els genolls 43 i digué al seu servent:
—Puja i mira en direcció al mar.
Ell va pujar, va mirar i digué:
—No es veu res.
Elies va insistir:
—Torna-hi.
I així fins a set vegades.
44 A la setena, el servent va dir:
—Hi ha un núvol petit com el palmell de la mà que puja del mar.
Aleshores Elies digué:
—Vés i digues a Acab: “Enganxa els cavalls i baixa, que no t’atrapi el xàfec.”

    45 El cel s’anà enfosquint amb núvols que el vent portava, i caigué un gran xàfec. Acab va pujar al carruatge i se n’anà cap a Jizreel. 46 La mà del Senyor s’apoderà d’Elies, que es va lligar la roba a la cintura i corregué davant d’Acab fins a l’entrada de Jizreel.