Segon llibre dels Reis - 8

Final de la història de la xunemita

    1 Eliseu va dir a la mare del noi que ell havia ressuscitat:
—Vés-te’n, tu i la teva família, i aneu a residir on sigui, perquè el Senyor envia la fam: ja està a punt d’arribar, i regnarà en el país durant set anys.

    2 Aquella dona va fer tal com l’home de Déu li havia dit: emigrà amb la seva família i visqué set anys al país dels filisteus. 3 Passats set anys, la dona va tornar d’aquell país i acudí al rei per reclamar la seva casa i els seus camps. 4 El rei estava conversant amb Guehazí, el servent de l’home de Déu, i li deia:
—Conta’m els prodigis que Eliseu ha fet.

    5 Mentre Guehazí contava al rei com Eliseu havia tornat un mort a la vida, va arribar la mare del noi que ell havia ressuscitat, per reclamar al rei la casa i els camps. Guehazí va dir:
—Rei i senyor meu: aquesta és aquella dona i aquest és el seu fill, el noi que Eliseu va tornar a la vida.

    6 El rei va interrogar la dona, i ella li va referir el fet. Llavors el rei li va assignar un funcionari amb aquesta ordre:
—Fes que li sigui restituït tot el que li pertany, amb totes les rendes que han donat les terres des del dia que va emigrar fins ara.

Eliseu i Hazael de Damasc


    7 Eliseu va anar a Damasc. Benadad, el rei dels arameus, estava malalt, i li digueren:
—L’home de Déu ha vingut aquí.

    8 El rei digué a Hazael:
—Prepara un present, vés a trobar l’home de Déu i consulta el Senyor per mitjà d’ell; pregunta si en sortiré viu, d’aquesta malaltia.

    9 Hazael anà a trobar-lo. Havia preparat una ofrena amb el bo i millor del que hi havia a Damasc: la càrrega de quaranta camells. Quan Hazael va arribar, es quedà dret davant d’Eliseu i li digué:
—El teu fill Benadad, rei dels arameus, m’ha enviat a preguntar-te si en sortirà viu, d’aquesta malaltia.

    10 Eliseu li va respondre:
—Vés i digues-li que sí, que es posarà bo. De fet, però, el Senyor m’ha revelat que morirà irremissiblement.

    11 Tot seguit l’home de Déu es va quedar amb el rostre immòbil, molt tens, fins que va esclatar en plors.
    12 Hazael va preguntar:
—Per què plora el meu senyor?
Ell va respondre:
—Perquè sé el mal que tu faràs als israelites: incendiaràs les seves fortaleses, mataràs els joves, esclafaràs les criatures i esventraràs les dones embarassades.

    13 Hazael va preguntar:
—Però qui és aquest servent teu, aquest gos, per a fer coses tan grans?
Eliseu va respondre:
—El Senyor m’ha revelat que tu seràs rei dels arameus.

    14 Hazael va deixar Eliseu i es va presentar al seu senyor. Aquest li va preguntar:
—Què t’ha dit Eliseu?
Ell va respondre:
—M’ha dit que et posaràs bo.

    15 L’endemà Hazael va agafar una manta i la posà ben xopa d’aigua sobre la cara del rei, que va morir ofegat. I Hazael va succeir Benadad.

Joram, rei de Judà


    16 L’any cinquè del regnat de Jehoram, fill d’Acab, rei d’Israel, i quan a Judà regnava encara Josafat, Joram, el seu fill, el va succeir com a rei de Judà. 17 Tenia trenta-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei vuit anys a Jerusalem. 18 Joram es va portar com els reis d’Israel, tal com s’havia comportat la casa d’Acab, perquè era casat amb una filla d’ell. Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament. 19 Però el Senyor no volgué destruir Judà, en consideració al seu servent David, perquè li havia promès que concediria a ell i als seus descendents de tenir sempre una llàntia encesa a la seva presència.
    20 En temps de Joram, els edomites es van rebel·lar contra la dominació de Judà i van proclamar un rei. 21 Joram va passar la frontera de Seïr amb tots els seus carros de guerra. En plena nit, el rei i els oficials dels carros hagueren de travessar entre els edomites, que els tenien encerclats, i l’exèrcit va fugir a la desbandada. 22 Així fou com Edom va independitzar-se de Judà fins al dia d’avui.
En aquell temps també es va independitzar Libnà.

    23 La resta de la història de Joram, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà. 24 Joram va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David. El va succeir el seu fill Ahazià.

Ahazià, rei de Judà


    25 L’any dotzè del regnat de Jehoram, fill d’Acab, rei d’Israel, Ahazià, fill de Joram, començà a ser rei de Judà. 26 Ahazià tenia vint-i-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei un any a Jerusalem. La seva mare es deia Atalia i era descendent d’Omrí, rei d’Israel. 27 Ahazià es va comportar com el llinatge d’Acab. Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, igual que el llinatge d’Acab, ja que s’havia emparentat amb ells. 28 Va anar a combatre al costat de Jehoram, fill d’Acab, contra Hazael, rei dels arameus, a Ramot-Galaad. Els arameus van ferir Jehoram, 29 que hagué de tornar a Jizreel perquè el curessin de les ferides que li havien fet a Ramot, en la batalla contra Hazael, rei dels arameus. I Ahazià, fill de Joram, rei de Judà, va baixar a Jizreel a visitar Jehoram, fill d’Acab, que estava ferit.