Segon llibre dels Reis - 9

Eliseu fa ungir Jehú

    1 El profeta Eliseu va cridar un home dels grups de profetes i li va dir:
—Lliga’t la roba a la cintura, pren aquesta ampolleta d’oli i vés a Ramot-Galaad.
2 Quan hi arribis, trobaràs Jehú, fill de Jehoixafat, fill de Nimxí. Separa’l dels seus companys i porta’l a la cambra més retirada. 3 Pren llavors l’ampolleta de l’oli, vessa-l’hi sobre el cap i digues-li: “Això diu el Senyor: Jo t’ungeixo rei d’Israel.” Després obre la porta i fuig sense esperar.
    4 El jove profeta anà a Ramot-Galaad. 5 En arribar-hi, va trobar els oficials de l’exèrcit asseguts. Va dir:
—Tinc un encàrrec per a tu, general.
Jehú va preguntar:
—Per a qui de nosaltres?
Ell respongué:
—Per a tu, general.

    6 Jehú es va alçar i es retirà a l’interior de la casa. El profeta li va vessar l’oli sobre el cap tot dient-li:
—Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Jo, el Senyor, t’ungeixo rei del meu poble, rei d’Israel.
7 Seràs el flagell del llinatge d’Acab, el teu sobirà, i així vindicaré la sang dels meus servents, els profetes, i la sang de tots els fidels del Senyor que Jezabel va fer vessar. 8 A Israel, tot el llinatge d’Acab desapareixerà, perquè exterminaré de casa seva tots els homes, tant els infants com els adults. 9 Faré que el llinatge d’Acab acabi com el de Jeroboam, fill de Nebat, i el de Baixà, fill d’Ahià. 10 Quant a Jezabel, la devoraran els gossos al camp de Jizreel, i ningú no la podrà enterrar.”
Després va obrir la porta i va fugir.

    11 Jehú va tornar on eren els oficials del rei. Aquests li van preguntar:
—Hi ha res de nou? Per què t’ha vingut a veure, aquest ximple?
Ell va respondre:
—Ja el coneixeu prou, aquest home, amb les seves històries.

    12 Ells insistien:
—No és veritat. Explica’ns què t’ha dit.
Llavors els ho va explicar:
—M’ha parlat així i així. M’ha dit: “Això diu el Senyor: Jo t’ungeixo rei d’Israel.”

    13 Immediatament van agafar els seus mantells i els estengueren als seus peus, dalt l’escalinata. Van tocar el corn i cridaven:
—Jehú és rei!

Conspiració de Jehú contra Jehoram


    14 Jehú, fill de Jehoixafat, fill de Nimxí, va conspirar contra Jehoram. Aquest, mentre defensava amb tot Israel la ciutat de Ramot-Galaad de l’atac d’Hazael, rei dels arameus, 15 havia hagut de retirar-se a Jizreel per curar-se de les ferides rebudes en la batalla contra Hazael. Jehú va dir als oficials:
—Ja que em voleu per rei, no permeteu que s’escapi ningú de la ciutat i porti la notícia a Jizreel.

    16 Jehú va muntar al carro i anà a Jizreel. Jehoram era allí, fent llit, i Ahazià, rei de Judà, havia baixat a visitar-lo. 17 El sentinella de la torre de Jizreel va veure la tropa de Jehú que s’acostava i va cridar:
—Veig un escamot.
Jehoram li va ordenar:
—Pren un home a cavall i envia’l a trobar-los: que pregunti si vénen en so de pau.

    18 Un home a cavall va sortir a trobar-los i els digué:
—El rei pregunta si veniu en so de pau.
Jehú li va respondre:
—A tu què t’importa, si és en so de pau? Posa’t darrere meu!
El sentinella va cridar:
—El missatger ha arribat fins a ells, però no torna.

    19 Jehoram hi va enviar un altre home a cavall. Va arribar fins a ells i els digué:
—El rei pregunta si veniu en so de pau.
Jehú li va respondre:
—A tu què t’importa, si és en so de pau? Posa’t darrere meu!

    20 El sentinella va anunciar:
—L’home a cavall ha arribat fins a ells, però no torna. Em sembla que el qui ve és Jehú, fill de Nimxí, perquè guia el carro com un boig!

    21 Llavors Jehoram va ordenar:
—Enganxeu!
I li van enganxar el carro. Jehoram, rei d’Israel, i Ahazià, rei de Judà, cada un en el seu carro, van sortir a l’encontre de Jehú i es van trobar amb ell a la propietat de Nabot, el jizreelita.

Mort de Jehoram


    22 Quan Jehoram va veure Jehú, li preguntà:
—¿Véns en so de pau, Jehú?
Ell respongué:
—Com vols que hi hagi pau mentre mantens les prostitucions idolàtriques de la teva mare Jezabel i totes les seves bruixeries?

    23 Immediatament Jehoram va girar per fugir, tot cridant a Ahazià:
—Traïció, Ahazià!

    24 Però Jehú, que ja havia tibat l’arc, va malferir Jehoram entre les espatlles. La fletxa li travessà el cor i va caure mort dins el carro.
    25 Llavors Jehú va dir al seu escuder Bidcar:
—Aixeca’l i llança’l al camp de Nabot, el jizreelita. Recorda que tu i jo anàvem junts amb altres carros darrere d’Acab, el seu pare, quan el Senyor va pronunciar contra ell aquest oracle:
26 “Ahir vaig veure la sang de Nabot i la dels seus fills. En aquest mateix camp jo t’ho faré pagar. Ho dic jo, el Senyor.” Ara, doncs, aixeca’l i llança’l en aquest camp, tal com havia anunciat el Senyor.

Mort d’Ahazià


    27 Ahazià, rei de Judà, en veure-ho, va fugir pel camí de Betagan. Però Jehú es posà a perseguir-lo i ordenà:
—Aquest també! Mateu-lo dalt el carro a la pujada de Gur, a la vora d’Ibleam!
Ahazià es va refugiar a Meguidó, on va morir.
28 Els seus homes el van portar amb un carro a Jerusalem i el van enterrar al seu sepulcre, amb els seus pares, a la ciutat de David. 29 Ahazià havia estat rei de Judà des de l’any onzè de Jehoram, fill d’Acab.

Mort de Jezabel


    30 Jehú va arribar a Jizreel. Jezabel, en saber-ho, es va maquillar els ulls, va arreglar-se el cap i es posà a la finestra. 31 Quan Jehú anava a traspassar la porta del recinte reial, ella li va dir:
—¿Tot li va bé, a Zimrí, l’assassí del seu rei?

    32 Jehú va alçar la vista cap a la finestra i cridà:
—Qui està a favor meu? Qui?
Dos o tres eunucs van sortir a les finestres,
33 i Jehú els va dir:
—Tireu-la daltabaix!
La van tirar daltabaix, i la sang de Jezabel va esquitxar les parets i els cavalls, i aquests la van trepitjar.
34 Jehú va entrar, va menjar i beure, i després va dir:
—Ocupeu-vos d’aquella maleïda i enterreu-la, que al capdavall és filla de rei.

    35 Van anar per enterrar-la, però només en van trobar la calavera, els peus i les mans. 36 Tornaren per dir-ho a Jehú, i aquest va exclamar:
—Això és el que el Senyor va anunciar per boca del seu servent Elies, el tixbita: “Al camp de Jizreel, els gossos devoraran la carn de Jezabel,
37 i el seu cadàver quedarà com fems escampats pel camp de Jizreel, tant que ningú no podrà dir: Aquesta és Jezabel.”