Segon llibre dels Reis - 20

Malaltia i guarició d’Ezequies

    1 Per aquell temps, el rei Ezequies es va posar malalt de mort. El profeta Isaïes, fill d’Amós, el va anar a veure i li digué:
—Això et fa saber el Senyor: “Prepara-ho tot, perquè ben aviat moriràs: la teva vida s’acaba.”

    2 Llavors Ezequies es girà de cara a la paret i va fer al Senyor aquesta pregària:
    3 —Ah, Senyor, recorda que m’he comportat davant teu amb un cor íntegre i fidel i que t’he complagut fent el bé.
I va esclatar en un gran plor.

    4 Isaïes no havia sortit encara del pati interior de palau quan el Senyor li va manar:
    5 —Torna a veure Ezequies, sobirà del meu poble, i digues-li: “Això diu el Senyor, Déu de David, el teu pare: He escoltat la teva pregària i he vist les teves llàgrimes. Doncs bé, jo et posaré bo. D’aquí a tres dies pujaràs al temple del Senyor, 6 i allargaré quinze anys la teva vida. A tu i a Jerusalem, jo us alliberaré de les mans del rei d’Assíria i continuaré protegint aquesta ciutat, per consideració a mi mateix i a David, el meu servent.”
    7 Després Isaïes digué:
—Preneu un pa de figues.
El van prendre, l’aplicaren al lloc on el rei tenia l’úlcera i es va posar bo.

    8 Ezequies va preguntar a Isaïes:
—Quin és el senyal que el Senyor em cura i que d’aquí a tres dies podré pujar al temple del Senyor?

    9 Isaïes respongué:
—Aquest és el senyal que et dóna el Senyor per assegurar-te que complirà el que ha promès: ¿Vols que l’ombra del sol avanci deu graons en les escales que porten a la cambra alta d’Acaz, o bé que torni enrere deu graons?

    10 Ezequies digué:
—A l’ombra, li seria fàcil d’avançar deu graons. Per tant, m’estimo més que torni enrere.

    11 El profeta Isaïes invocà el Senyor, i el Senyor va fer que l’ombra tornés enrere i pugés els deu graons que havia baixat.

Ezequies rep els ambaixadors de Babilònia


    12 Quan el rei de Babilònia Merodac Baladan, fill de Baladan, va saber que Ezequies havia estat malalt, li va escriure una carta i li féu portar un present. 13 Quan Ezequies va tenir notícia de l’arribada dels ambaixadors de Merodac Baladan, els mostrà l’edifici on guardava el seu tresor, la plata, l’or, els perfums i els olis aromàtics. Els mostrà també el seu arsenal i tot el que hi tenia emmagatzemat. Ezequies els va mostrar tot el que hi havia al seu palau i en tots els seus dominis: no els va amagar res.
    14 Llavors el profeta Isaïes anà a trobar el rei i li va preguntar:
—D’on venien, aquests homes? Què t’han dit?
Ezequies respongué:
—Venien d’un país llunyà, de Babilònia.

    15 Isaïes li preguntà:
—Què han vist, en el teu palau?
Ezequies respongué:
—Ho han vist tot. No els he amagat cap dels meus tresors.

    16 Llavors Isaïes va dir a Ezequies:
—Escolta què t’anuncia el Senyor:
17 “Vindrà un dia en què tot el que hi ha en el teu palau, tot el que els teus avantpassats han acumulat fins avui, s’ho enduran a Babilònia. No hi deixaran res, diu el Senyor. 18 També s’emportaran alguns dels teus propis descendents perquè serveixin com a eunucs al palau del rei de Babilònia.”
    19 Ezequies li va respondre:
—M’anuncies una bona notícia de part del Senyor.
Ezequies, en efecte, pensava: «¿No és bo que mentre jo visqui hi hagi pau i seguretat?»
20
     La resta de la història d’Ezequies, les seves proeses, com va construir el dipòsit i la conducció d’aigua per fer-la arribar a la ciutat, tot consta en la Crònica dels reis de Judà.
21 Ezequies va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Manassès.