Segon llibre dels Reis - 24

    1 En el seu temps, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va envair el país. Joiaquim va ser vassall seu tres anys, però després tornà a revoltar-se contra ell. 2 El Senyor va enviar contra Joiaquim bandes de caldeus, arameus, moabites i ammonites. Els va enviar contra Judà per destruir-lo, tal com havia anunciat per boca dels seus servents, els profetes. 3 Era per ordre del Senyor que a Judà li succeïa això: el Senyor el volia treure lluny de la seva presència per causa dels pecats de Manassès, per tot el que havia fet 4 i sobretot per la sang innocent que havia vessat fins a omplir-ne Jerusalem. Per això el Senyor no va voler perdonar.
    5 La resta de la història de Joiaquim, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà. 6 Joiaquim va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Jeconies. 7 El rei d’Egipte no va emprendre cap més campanya fora del seu territori, perquè el rei de Babilònia havia conquerit totes les antigues possessions del rei d’Egipte, des del torrent d’Egipte fins al riu Eufrates.

Jeconies, rei de Judà. Primera deportació


    8 Jeconies tenia divuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. La seva mare es deia Nehuixtà i era filla d’Elnatan, de Jerusalem. 9 Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havia fet el seu pare.
    10 En aquell temps, els homes de Nabucodonosor van atacar Jerusalem i la van assetjar, però la ciutat va resistir el setge. 11 Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar a la ciutat mentre els seus homes l’assetjaven, 12 i llavors Jeconies, rei de Judà, es va rendir al rei de Babilònia amb la seva mare, els seus servidors, els seus oficials i els seus alts funcionaris. Era l’any vuitè del regnat del rei de Babilònia. Aquest el va fer presoner. 13 Nabucodonosor es va endur tots els tresors del temple del Senyor i els tresors del palau reial, i va esbocinar tots els objectes d’or que Salomó, rei d’Israel, havia manat de fer per al temple del Senyor, tal com el Senyor havia anunciat. 14 Va deportar tota la població de Jerusalem, és a dir, tots els oficials i tots els homes importants, en total deu mil deportats, comptant-hi tots els ferrers i serrallers. Només van quedar els més pobres de la gent del poble. 15 Nabucodonosor va deportar Jeconies a Babilònia. També va deportar de Jerusalem a Babilònia la mare i les dones del rei, els seus alts funcionaris i els notables del país. 16 Va deportar a Babilònia tots els homes importants, que eren set mil, els ferrers i els serrallers, que eren mil, i tots els homes aptes per a la guerra. 17 En lloc de Jeconies, el rei de Babilònia va fer rei l’oncle de Jeconies, que es deia Matanià, i li va canviar el nom pel de Sedecies.

Sedecies, últim rei de Judà


    18 Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d’Irmeiahu, de Libnà. 19 Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havia fet Joiaquim. 20 El Senyor es va indignar contra Jerusalem i Judà i va acabar llançant-los lluny de la seva presència.

Revolta de Sedecies

20
Sedecies es va rebel·lar contra el rei de Babilònia.