Isaïes - 9

    1 El poble que caminava en la fosca
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien al país tenebrós.

    2 Els has multiplicat, Senyor,
els has omplert d’una alegria immensa.
S’alegren davant teu
com la gent a la sega,
com els vencedors que es reparteixen el botí.

    3 El jou que els afeixugava,
la barra que duien a l’espatlla,
el garrot del seu opressor,
tot ho has trossejat com el dia de Madian.

    4 Les botes dels soldats
que sotraguejaven la terra
i els mantells rebolcats en la sang,
tot crema alhora, el foc ho devora.

    5 Perquè ens ha nascut un infant,
ens ha estat donat un fill
que porta a l’espatlla
la insígnia de príncep.
Aquest és el seu nom:
«Conseller prodigiós», «Déu heroi»,
«Pare per sempre», «Príncep de pau».

    6 Estendrà arreu la sobirania,
i la pau no tindrà fi.
Assegut al tron de David,
establirà i refermarà el seu regne
sobre el dret i la justícia,
des d’ara i per sempre.
Això és el que farà
l’amor ardent del Senyor de l’univers.

Càstig d’Israel


    7 El Senyor ha llançat una paraula contra Jacob,
una amenaça ha caigut sobre Israel.

    8 Tot el poble l’ha coneguda,
però Efraïm i els habitants de Samaria
diuen amb arrogància orgullosa:

    9 «Si cauen els maons, edificarem amb pedra;
si talen els sicòmors, repoblarem amb cedres.»

    10 El Senyor ha instigat contra Israel els enemics, els de Ressín,
ha atiat els seus adversaris:

    11 els arameus pel davant i els filisteus pel darrere;
entre tots han devorat Israel.
Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor,
i la seva mà continua amenaçant.

    12 El poble no ha retornat a qui el castigava,
no s’ha girat cap al Senyor de l’univers.

    13 Per això el Senyor, en un sol dia,
ha tallat a Israel el cap i la cua,
la palma i el jonc.

    14 El cap és l’ancià i el noble;
la cua, el profeta mentider.

    15 Els guies d’aquest poble l’han esgarriat,
i els qui els seguien han desaparegut.

    16 Per això el Senyor no serà favorable als joves
ni s’apiadarà dels orfes i les viudes,
perquè tots són infidels i malvats
i sols parlen d’insensateses.
Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor,
i la seva mà continua amenaçant.

    17 La maldat abrusa com el foc
quan consumeix espines i esbarzers,
quan arbora l’espessor del bosc
i s’enlaira en columnes de fum.

    18 L’ardor del Senyor de l’univers abrusa el país;
el poble és consumit pel foc.
Ningú no té entranyes per a ningú:

    19 tallen a la dreta i encara tenen fam,
devoren a l’esquerra i no en tenen prou.
La carn que mengen és el propi braç:

    20 Manassès devora Efraïm, i Efraïm, Manassès;
i tots dos s’uneixen contra Judà.
Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor,
i la seva mà continua amenaçant.