Isaïes - 10

Càstig dels qui governen Judà

    1 Ai dels qui fan lleis injustes
i promulguen decrets opressors!

    2 Neguen la justícia als febles,
roben el dret als pobres del meu poble;
les viudes són el seu botí,
espolien els orfes.

    3 Què fareu el dia que us demanaran comptes,
quan veureu apropar-se la tempesta?
A qui acudireu perquè us socorri?
On amagareu les vostres riqueses?

    4 El qui no s’haurà doblegat entre els altres captius
caurà sepultat entre els morts.
Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor,
i la seva mà continua amenaçant.

Càstig del rei assiri


    5 «Ai dels assiris!
Són el bastó amb què jo pego, la vara amb què castigo.

    6 Els envio contra una nació infidel,
contra un poble que m’irrita,
perquè el saquegin, l’espoliïn
i el trepitgin com el fang dels carrers.

    7 Però ells no ho entenen així,
no són aquests els seus propòsits:
el que volen és exterminar
i destruir moltes nacions.»

    8 El rei dels assiris diu:
«Que no són reis tots els meus generals?

    9 ¿No he fet a Calné el mateix que a Carquemix?
¿I a Hamat el mateix que a Arpad?
¿I a Samaria el mateix que a Damasc?

    10 He sotmès amb el meu poder
regnes protegits per molts ídols,
amb moltes més estàtues que Jerusalem i Samaria.

    11 I el que vaig fer a Samaria i als seus ídols,
¿no ho faré també a Jerusalem i a les seves imatges?»

    12 Però quan el Senyor haurà acabat la seva obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, demanarà comptes al rei d’Assíria pel seu orgull i la seva altivesa insolent.
    13 El rei d’Assíria proclama:
«Tot això és obra del meu poder,
de la meva intel·ligència i de la meva sagacitat.
Faig desaparèixer les fronteres dels pobles
i els arrabasso els tresors.
Destrono reis d’una envestida.

    14 Com qui roba un niu i arreplega els ous abandonats,
m’he apoderat de tota la terra,
he arreplegat les riqueses dels pobles,
sense que ningú piulés o parrupés ni pogués batre les ales.»

    15 Però el Senyor diu:
«¿Pot gloriar-se la destral de ser més que el llenyataire?
¿Pot la serra creure’s més gran que el serrador?
És com si una vara volgués brandar el qui la branda,
com si un bastó, que és fusta, volgués aixecar un home.»

    16 Per tant, el Senyor, Déu de l’univers,
convertirà aquell rei, de gras, en magre,
i la seva riquesa serà abrusada com per un foc abrusador.

    17 El Déu sant, llum d’Israel,
serà foc i flama
que en un sol dia
li cremarà i consumirà les espines i els esbarzers,

    18 la ufana del bosc i els jardins:
aquell rei quedarà consumit des de l’entranya fins a flor de pell.
Serà com un malalt que es decandeix.

    19 Un marrec sabria comptar
els pocs arbres que li restaran.

La petita resta d’Israel


    20 Aquell dia, la resta d’Israel,
els supervivents del llinatge de Jacob,
deixaran de confiar en aquell qui només els feria,
i confiaran fermament en el Senyor, Déu sant d’Israel.

    21 Una resta, la resta de Jacob,
tornarà cap al «Déu heroi».

    22 I ni que el teu poble, Israel,
fos tan nombrós com els grans de sorra de la vora de la mar,
només en tornarà una resta:
la destrucció està decidida,
la justícia divina es desbordarà.

    23 Ben cert, Déu, el Senyor de l’univers,
executarà en tot el país
la destrucció que ha decidit.

Els assiris seran castigats


    24 Per això el Senyor, Déu de l’univers, et diu:
«Poble meu que habites a Sió, no temis els assiris,
ni que et fereixin amb el bastó,
ni que aixequin contra tu la seva vara
com feien els egipcis.

    25 Aviat, ben aviat,
s’haurà acabat el meu enuig contra tu,
i giraré contra ells la meva ira, que serà la seva ruïna.

    26 Llavors el Senyor de l’univers
brandarà contra ells un fuet,
com féu amb Madian a la roca d’Oreb,
i alçarà la seva vara contra el mar,
com féu contra els egipcis.

    27 Aquell dia,
et traurà la càrrega de les espatlles
i el jou que duus al coll.
I seràs tan fort que ja no et podran enjovar.»

L’enemic s’acosta a Jerusalem


    28 Les tropes assíries arriben a Aiat,
passen per Migron;
deixen el bagatge a Micmàs

    29 i travessen el congost, tot dient:
«Farem nit a Gueba.»
Ramà tremola,
Guibà de Saül fuig.

    30 Crida fort, Bat-Gal·lim!
Escolta bé, Laix!
Anatot està de dol.

    31 Madmenà no sap on va.
Gent de Guebim, fortifiqueu-vos!

    32 L’invasor ja s’ha plantat a Nob
i amenaça la muntanya de la ciutat de Sió,
el turó de Jerusalem.

L’esfondrament


    33 El Senyor, Déu de l’univers,
destrossa el brancatge.
Els arbres més grossos cauen tallats,
els més alterosos són abatuts.

    34 La destral arrasarà l’espessor del bosc;
els arbres immensos del Líban es desplomaran.