Isaïes - 13

    1 Presagi sobre Babilònia. Va ser revelat a Isaïes, fill d’Amós.
    2 «Alceu l’estendard sobre un tossal pelat,
crideu i feu senyals
perquè entrin pels grans portals de Babilònia.

    3 Jo mateix he donat ordres als qui estan consagrats a mi,
he convocat els guerrers per consumar la meva indignació,
per celebrar el triomf del meu honor.»

    4 Escolteu quin avalot a les muntanyes:
s’assembla al d’una gran gentada.
Escolteu quin brogit de reialmes, quina coalició de nacions!
El Senyor de l’univers passa revista a les tropes.

    5 Vénen d’una terra llunyana,
de més enllà de l’horitzó,
per devastar tot el país.
És el Senyor que arriba amb els instruments del seu furor.

    6 Xiscleu de dolor, que el dia del Senyor s’acosta;
ve com la potent devastació del Totpoderós.

    7 Per això totes les mans cauen sense força,
i a tothom se li fon el cor.

    8 Els atenallen l’espant, els dolors i els turments;
es retorcen com la dona quan infanta.
Es miren esglaiats els uns als altres,
amb la cara trasbalsada.

    9 El dia del Senyor s’acosta implacable:
serà un esclat de fúria i de furor,
que convertirà el país en un desert
i exterminarà els culpables.

    10 Estrelles i constel·lacions
deixaran de lluir;
el sol, quan surti, s’enfosquirà,
i la lluna ja no farà claror.

    11 Ho diu el Senyor:
«Jo castigaré la depravació del món
i els crims dels malvats.
Posaré fi a l’orgull dels altius,
humiliaré l’arrogància dels tirans.

    12 Els homes seran més escassos que l’or,
més rars que l’or d’Ofir.

    13 El dia que esclatarà la meva ira,
jo, el Senyor de l’univers, ple d’indignació,
faré tremolar el cel
i sotragaré la terra.

    14 Els homes, com gaseles perseguides,
com un ramat que ningú no aplega,
tornaran cadascú al seu país,
fugiran a la seva terra.

    15 Si els aconsegueixen, els traspassaran d’una llançada;
si els capturen, els mataran amb l’espasa.

    16 Veuran com trossegen els seus propis infants,
els saquegen les cases,
violen les seves dones.

    17 Jo atiaré contra ells els medes,
gent que no fa cas de la plata
ni s’interessa per l’or.

    18 Amb els seus arcs abatran els joves,
no es compadiran dels nadons
ni s’apiadaran dels infants.»

    19 Babilònia, la perla dels imperis,
joiell i orgull dels caldeus,
sofrirà la mateixa destrucció
que Déu infligí a Sodoma i Gomorra.

    20 No serà habitada mai més,
restarà despoblada per segles i segles.
Ni tan sols els nòmades hi acamparan,
ni els pastors hi tancaran els seus ramats.

    21 Serà només un cau de gats mesquers;
els mussols ompliran les cases.
Allí viuran els estruços,
i els sàtirs hi dansaran.

    22 Les hienes udolaran en aquells palaus,
els xacals, en les grans mansions.
Aviat arribarà l’hora de Babilònia,
els seus dies estan comptats.