Isaïes - 23

Contra Tir i Sidó

    1 Presagi sobre Tir.
«Xiscleu i planyeu-vos, vaixells de Tarsis!
A Tir no hi queda ni una casa.»
Ho han descobert
quan arribaven de Quitim.

    2 «Calleu, habitants de les costes
i mercaders de Sidó.
Els vostres proveïdors solcaven els mars.»

    3 A través del mar,
el gra d’Egipte, les collites del Nil, donaven a Tir molts beneficis;
Tir era el mercat de les nacions.

    4 I tu, Sidó, avergonyeix-te!
El mar, la fortalesa del mar, ha dit:
«Ja no infanto ningú:
no faig créixer nois ni pujo noies.»

    5 Quan arribaran aquestes noves de Tir,
Egipte tremolarà.

    6 «Travesseu el mar fins a Tarsis,
xiscleu i planyeu-vos, habitants de les costes!

    7 ¿És aquesta la vostra ciutat,
tan bulliciosa i d’orígens tan antics,
que enviava els seus homes
a establir-se en terres llunyanes?»

    8 Tir coronava reis;
els seus mercaders eren prínceps;
els seus marxants, els poderosos del món.
Qui ha decidit la seva ruïna?

    9 El Senyor de l’univers l’ha decidida,
per abaixar l’orgull dels honorables,
per humiliar els poderosos de la terra.

    10 Estén els teus dominis, ciutat de Tarsis,
com el Nil estén les seves aigües:
el gran port de Tir ja no existeix.

    11 El Senyor ha amenaçat el mar,
ha fet tremolar els reialmes,
ha manat destruir
les fortaleses fenícies.

    12 Ell ha dit:
«No t’alegraràs mai més, ciutat de Sidó:
ets una verge violada.
Encara que passis a Quitim,
tampoc allà no trobaràs repòs.

    13 Mira el país dels caldeus: aquest poble ja no existeix.
Assíria n’ha fet un cau d’animals feréstecs.
Hi havia alçat torres de setge:
ha destruït les seves defenses,
n’ha fet una ruïna.

    14 Xiscleu i planyeu-vos, vaixells de Tarsis!
La vostra fortalesa és destruïda.»

    15 Des d’aquell dia, Tir serà oblidada durant setanta anys, que és la durada de la vida d’un rei. Passats setanta anys, a Tir li escaurà allò que diu la cançó de la prostituta:
    16 «Pren la cítara,
ronda la ciutat,
prostituta oblidada.
Toca tan bé com sàpigues,
canta sense parar,
perquè es recordin de tu.»

    17 Passats setanta anys, el Senyor pensarà en Tir. Ella es tornarà a enriquir prostituint-se amb tots els reialmes de la terra. 18 Però els guanys del seu comerç seran consagrats al Senyor. No els acumularà ni els guardarà; serviran perquè els qui viuen a la presència del Senyor s’alimentin fins a saciar-se i portin vestits esplèndids.

El judici de Déu sobre tota la terra