Isaïes - 26

Càntic de la ciutat fortificada

    1 Aquell dia, en el país de Judà
cantaran aquest càntic:
«Tenim una ciutat fortificada,
amb muralles i baluards que la salven.

    2 Obriu les seves portes
i hi entrarà un poble just,
que guarda la fidelitat
3 i manté ferm el seu cor.
El guardes en pau
perquè confia en tu, Senyor.

    4 Confieu sempre en el Senyor,
que és la roca eterna.

    5 Ell abat els qui habiten dalt als cims,
arrasa la ciutat inaccessible,
l’arrasa fins a terra,
l’ajeu a la pols.

    6 Els peus dels pobres la trepitgen,
els febles hi passen pel damunt.»

Pregària dels darrers temps


    7 El just troba un camí pla:
li fas planera la ruta.

    8 Seguir el camí de les teves decisions
ens dóna esperança en tu, Senyor.
La nostra ànima es deleix pel teu nom i el teu record.

    9 De nit et desitjo amb tota l’ànima,
a l’alba et cerco del fons del cor.
Quan executes a la terra les teves decisions,
els habitants del món aprenen a ser justos.

    10 Si concedissis gràcia als dolents,
mai no aprendrien a fer el bé;
farien el mal entre gent irreprensible,
no reconeixerien la teva grandesa, Senyor.

    11 Ells no s’adonen, Senyor,
que la teva mà els amenaça.
Que vegin, avergonyits,
amb quin amor ardent defenses el teu poble.
Els devorarà aquell foc que devora els teus enemics.

    12 Senyor, dóna’ns la pau;
el fruit mateix del nostre treball és obra teva.

    13 Senyor, Déu nostre,
uns altres amos ens han dominat,
però nosaltres tan sols volem proclamar el teu nom.

    14 Aquells ara són morts,
no tornaran a viure;
són ombres, no s’aixecaran més.
Tu els has judicat i exterminat, sense deixar-ne cap record.

    15 Però tu, Senyor, has fet créixer aquest poble;
l’has fet créixer, li has mostrat la teva glòria,
has eixamplat les fronteres del seu territori.

    16 En el perill, Senyor, recorrien a tu.
Mormolaven una pregària quan els afligia el teu càstig.

    17 Hem estat, Senyor, davant teu,
com la dona a punt d’infantar
que, en els seus dolors, crida i es retorça.

    18 Hem patit dolors com ella, però no hem infantat res.
No hem portat la salvació al país
ni nous habitants al món.

    19 Que visquin els teus morts, Senyor,
que ressuscitin les seves despulles!
Vosaltres que jaieu a la pols,
desvetlleu-vos i crideu de goig:
la teva rosada, Senyor, és rosada de llum,
i el país de les ombres infantarà.

Càstig a la terra i en el mar


    20 Poble meu, corre, entra a casa teva,
tanca-t’hi amb pany i clau,
amaga-t’hi un moment,
fins que passi de llarg
la indignació del Senyor.

    21 Ell sortirà del lloc on resideix
per castigar els crims dels habitants de la terra.
La terra no encobrirà la sang vessada
ni amagarà mai més cap víctima.