Isaïes - 31

Els egipcis no són més que homes

    1 Ai dels qui baixen a Egipte a pidolar ajuda!
Esperen que els salvin els cavalls;
confien en els carros de guerra
i en les seves fortes dotacions,
però no alcen els ulls al Déu sant d’Israel,
no consulten l’oracle del Senyor.

    2 Però ell sap prou el que fa:
ha convocat el desastre i no retira l’amenaça.
S’alçarà contra el partit dels qui fan el mal
i contra aquells malèfics
a qui es demana socors.

    3 Els egipcis són homes, i no déus;
els seus cavalls són de carn i ossos, no pas esperits.
Quan el Senyor estendrà la mà,
caurà el qui venia a socórrer,
i el qui n’esperava ajuda rodarà per terra:
tots dos tindran la mateixa fi.

El Senyor protegirà Jerusalem


    4 Això m’ha fet saber el Senyor:
«Com el lleó o el seu cadell
grunyen per la presa
i, quan els pastors se’ls atansen,
no els esporugueix la cridòria
ni els acovardeix l’avalot,
jo, el Senyor de l’univers, faré el mateix
quan baixaré a combatre a dalt de la muntanya de Sió.»

    5 Com un ocell estén les ales sobre la cria,
el Senyor de l’univers protegirà Jerusalem.
La protegirà, l’alliberarà,
la rescatarà i la salvarà.

    6 Poble d’Israel, heu eixamplat l’abisme que us separa del Senyor. Retorneu a ell! 7 Aquell dia, que llenci cada un de vosaltres els ídols de plata i d’or que les seves mans culpables havien fabricat.
    8 Els assiris cauran
sota els cops d’una espasa que no és d’homes;
una espasa que els devorarà.
Els assiris fugiran,
i els seus millors guerrers seran sotmesos a treballs forçats.

    9 De pànic, desertarà el rei, la seva roca,
i els alts oficials, acovardits, abandonaran l’estendard.
Ho diu el Senyor, que té un foc a Sió,
una fornal a Jerusalem.