Isaïes - 46

El Déu veritable i els falsos déus de Babilònia

    1 «Bel està tombat, Nebó es decanta:
han carregat les seves estàtues a l’esquena d’animals.
Els ídols que passejàveu en processó,
ara són un pes per a bèsties cansades.

    2 Tombats i decantats,
cap d’ells no pot impedir que se l’enduguin:
ells mateixos van al captiveri.

    3 Escolteu-me, casal de Jacob,
supervivents del poble d’Israel:
Us duc als braços des que vau néixer,
sóc jo qui us porta des de les entranyes de la mare.

    4 I seré el mateix fins a la vostra vellesa;
encara us duré quan tindreu blancs els cabells.
Jo us he fet i us portaré als braços,
us hi duré i us salvaré.

    5 A qui em comparareu? A qui em podeu igualar?
Qui trobareu que s’assembli a mi?

    6 N’hi ha que es treuen or de la bossa
o pesen plata amb les balances,
lloguen un orfebre perquè faci un déu
i es prosternen davant d’ell per adorar-lo.

    7 Després el prenen, se’l carreguen a l’espatlla
i el col·loquen on li toca d’anar:
no es mourà pas del seu lloc!
No respondrà quan li adrecin una súplica
ni salvarà ningú de cap perill.»

La salvació és a prop


    8 «Recorda això, poble rebel!
Tingueu seny i mediteu-ho en el vostre cor!

    9 Recordeu els fets antics:
Jo sóc Déu, i no n’hi ha d’altre.
Jo sol sóc Déu; no n’hi ha cap com jo.

    10 Des del principi anuncio les coses que vindran,
dic per endavant el que encara no ha passat.
Jo mano que es compleixi el meu designi
i duré a terme el que he decidit.

    11 Crido d’orient un ocell de presa,
de terres llunyanes un home que complirà el meu designi.
Ho he dit i ho faré,
ho tinc decidit i ho duré a terme.

    12 Escolteu-me, gent obstinada,
que sou lluny de ser salvats:

    13 He fet que s’acosti la meva justícia, ja és a prop;
la meva salvació no trigarà.
Donaré a Sió la salvació;
al poble d’Israel, la meva glòria.»