Isaïes - 50

Déu respon a les queixes d’Israel

    1 Això diu el Senyor:
«On és el document de divorci
on consti que he fet marxar la vostra mare?
A quin dels meus creditors us he venut com a esclaus?
Si heu estat venuts és pels vostres pecats;
per les vostres infidelitats
ha estat abandonada Jerusalem, la vostra mare.

    2 Què ho fa que en arribar no he trobat ningú?
He cridat, i ningú no m’ha respost.
¿La meva mà no seria capaç de rescatar-vos?
¿No tindria prou força per a procurar la llibertat?
Jo asseco la mar tan sols amb una amenaça
i canvio els rius en desert.
Llavors els peixos, per falta d’aigua,
moren de set i tot ho empesten.

    3 Jo vesteixo el cel de negre,
li poso un vestit de dol.»

El servent del Senyor


    4 El Senyor Déu
m’ha donat un parlar que convenç,
perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats.
Un matí i un altre em desvetlla
perquè l’escolti
i sàpiga parlar i convèncer.

    5 El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella,
i jo no m’he resistit
ni m’he fet enrere.

    6 He parat l’esquena als qui m’assotaven,
i les galtes als qui m’arrencaven la barba;
no he amagat la cara
davant d’ofenses i escopinades.

    7 Però el Senyor Déu m’ajuda,
i per això no em dono per vençut;
per això paro la cara com una roca
i sé que no quedaré avergonyit.

    8 Tinc a prop el qui em declara innocent.
Qui vol pledejar amb mi?
Compareguem plegats a judici!
Qui em vol acusar? Que se m’acosti!

    9 El Senyor Déu em defensa.
Qui em podrà condemnar?
Tots els qui m’acusen
s’esfilaran com un vestit consumit per les arnes.

La confiança en el Senyor


    10 ¿Qui de vosaltres venera el Senyor
i escolta la veu del seu servent?
Encara que camini a les fosques, sense gens de llum,
que sàpiga confiar en el Senyor
i emparar-se en el seu Déu!

    11 Però, en comptes d’això, tots enceneu els vostres llums
i abrandeu les vostres teies:
camineu, doncs, a la claror dels vostres llums
i de les teies que heu encès!
Aquesta és la sort que us ha reservat la mà del Senyor:
haureu de morir enmig de penes.