El Senyor fa justícia al seu poble


    1 Qui és aquest que ve d’Edom,
que arriba de Bosrà amb el vestit vermell?
Duu una roba esplèndida
i avança segur de la seva força.
«Jo soc el qui proclama la justícia,
el qui lluita per salvar.»

    2 Per què, doncs, és vermella la teva roba
i duus el vestit com qui ha trepitjat raïm?

    3 «He trepitjat tot sol el raïm del cup,
cap poble no m’ha ajudat.
Els he trepitjat encès de furor,
els he premsat ple d’indignació;
em saltaven els esquitxos a la roba
i en porto tacat tot el vestit.

    4 Duia al cor el dia de fer justícia,
havia arribat l’any de la redempció.

    5 Mirava, i ningú no m’ajudava,
he vist sorprès que ningú no em sostenia.
Però el meu braç m’ha donat la victòria,
m’ha sostingut la meva indignació.

    6 Encès de furor, he trepitjat els pobles,
els ha embriagat el meu enuig:
he escampat per terra la seva sang.»

Súplica del poble penedit


    7 Vull recordar els favors del Senyor
i cantar-li lloances per tot el que ha fet per nosaltres.
Ha revelat la seva gran bondat per Israel,
la seva misericòrdia i el seu amor immens.

    8 Ell pensava: «Són el meu poble,
són els meus fills: no en tindré cap desengany.»
I va ser el seu salvador.

    9 Tots els seus sofriments,
ell també els sofria;
i l’àngel que l’assisteix els va salvar.
Pel seu amor i per la seva compassió
els va alliberar,
els prenia en braços, els duia a coll
en aquells primers temps.

    10 Però ells es rebel·laren
i afligiren el seu esperit sant.
Per això es convertí en el seu enemic
i va combatre contra ells.

    11 Llavors el poble es recordà
dels primers temps de Moisès:
«On és ara el qui els va treure del mar,
amb els pastors del seu ramat?
On és el qui va posar enmig d’ells
el seu esperit sant?

    12 Ell acompanyava Moisès
amb el seu braç gloriós,
dividia les aigües davant d’ells
i es feia així un nom etern.

    13 Els conduïa pel fons del mar,
sense ensopegar, com els cavalls per l’estepa

    14 o com els animals quan baixen a la plana.
L’esperit del Senyor els guiava cap al lloc de repòs.»
Així, Senyor, menaves el teu poble
i et feies un nom gloriós.

    15 Guaita, Senyor, des del cel,
mira des de la teva mansió santa i esplèndida.
Què se n’ha fet, del teu amor ardent i de les teves proeses?
¿Ja no es commouen per nosaltres les teves entranyes?
¿S’ha estroncat la teva misericòrdia?

    16 Tu ets el nostre pare,
perquè Abraham no sap qui som
i Jacob no ens ha conegut.
Tu, Senyor, ets el nostre pare;
des de sempre, el teu nom és «Redemptor nostre».

    17 Senyor, per què permets
que ens desviem del teu camí,
que el nostre cor s’endureixi i no et veneri?
Reconcilia’t amb nosaltres, que som servents teus:
som el poble que tens per heretat.

    18 ¿Els enemics no en tenen prou de dominar el teu poble sant,
que han profanat també el teu sant temple?

    19 Des de fa temps ja no ens governes,
i nosaltres ja no portem el teu nom.
Oh, si esquincessis el cel i baixessis!
Al teu davant es fondrien les muntanyes!