Isaïes - 66

El culte veritable

    1 Això diu el Senyor:
«El cel és el meu tron,
i la terra, l’escambell dels meus peus.
Quina casa em podríeu edificar?
A quin lloc podria residir?

    2 Tot ho ha fet la meva mà,
i per això tot existeix.
Ho dic jo, el Senyor.
Jo poso els meus ulls en el desvalgut i afligit,
que s’afanya a complir la meva paraula.

    3 Hi ha qui em sacrifica toros però també éssers humans,
m’immola bocs i també em desnuca gossos,
em presenta ofrenes legítimes i també sang de porc,
em crema encens però beneeix qualsevol déu.
Han preferit aquests camins,
perquè es complauen en ritus detestables.

    4 Doncs jo prefereixo burlar-me d’ells
i enviar-los allò que els espanta.
Quan jo els cridava, cap d’ells no responia;
quan els parlava, no m’escoltaven.
Feien allò que em disgusta,
preferien el que em desplau.»

La vinguda final del Senyor


    5 Escolteu, vosaltres, la paraula del Senyor,
els qui us afanyeu a complir-la.
Els germans vostres que us detesten
i us exclouen per causa del Senyor, diuen:
«Que el Senyor mostri la seva glòria
i us puguem veure feliços!»
Però tots ells quedaran confosos.

    6 Una veu arriba de la ciutat,
un clam ve del temple:
és la veu del Senyor que dóna als seus enemics
la paga que es mereixen.

    7 Jerusalem ha infantat
abans de tenir els dolors del part.
Abans de venir-li les fiblades,
ja ha posat al món un fill.

    8 Qui ha sentit a dir una cosa així?
Qui ha vist mai res de semblant?
Podria néixer un país en un sol dia?
Qui podrà infantar d’un sol cop tot un poble?
Però Sió ha infantat els seus fills,
quan tot just començava a sentir els dolors.

    9 Diu el Senyor, el teu Déu:
«Si sóc jo qui obre el pas a l’infant, haig d’impedir que neixi?
Sóc jo qui el faig néixer:
no el privaré pas de veure la llum.»

    10 Alegreu-vos amb Jerusalem,
feu festa amb ella tots els qui l’estimeu.
Alegreu-vos del seu goig
tots els qui portàveu dol per ella.

    11 Xuclareu i us saciareu
del seu pit que consola,
sereu alletats amb les delícies
del seu ric aliment.

    12 Perquè això diu el Senyor:
«Jo decantaré cap a ella la pau com un riu,
la riquesa de les nacions,
com un torrent desbordant.
Vosaltres en xuclareu les delícies;
sereu portats al braç
i amanyagats sobre els genolls.

    13 Com una mare consola el seu fill,
jo també us consolaré:
a Jerusalem sereu consolats.

    14 Quan ho veureu,
el vostre cor bategarà de goig
i reviuran com l’herba els vostres ossos.
La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents,
però els seus enemics tastaran la seva indignació.»

    15 El Senyor vindrà armat de foc,
els seus carros seran com l’huracà.
Abocarà el braser del seu furor,
les flames i el foc de la seva condemna.

    16 El Senyor jutjarà tots els mortals
armat amb l’espasa i amb foc.
Seran moltes les seves víctimes.

    17 Els qui es consagren i purifiquen per entrar als jardins sagrats
i van al darrere d’aquell qui hi ha al mig,
els qui mengen carn de porc,
de rates i d’altres animals detestables,
aquests moriran tots alhora.
Així ho ha dit el Senyor.

Tothom adorarà el Senyor


    18 «Quant a mi, el Senyor, tinc ben presents les obres dels homes i els seus pensaments. Ha arribat el temps de reunir totes les nacions i totes les llengües. Tots vindran i contemplaran la meva glòria. 19 Alçaré enmig d’ells un estendard, i als qui sobrevisquin els enviaré als pobles de Tarsis, Pul, Lud —terra famosa pels seus arquers—, Tubal, Javan i a les illes més llunyanes, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist la meva glòria. Ells l’anunciaran a tots aquests pobles. 20 Llavors, de totes les nacions em presentaran, com una ofrena, tots els vostres germans que hi vivien. Els portaran dalt de cavalls, en carruatges o en lliteres, muntats en mules o en dromedaris, fins a la meva muntanya santa de Jerusalem. Ho dic jo, el Senyor. Serà la seva ofrena, i jo l’acceptaré com accepto l’ofrena que els israelites porten al meu temple en vasos purificats. 21 I fins i tot d’entre ells jo escolliré sacerdots i levites. Ho dic jo, el Senyor.
    22 »La vostra descendència i el vostre nom persistiran davant meu com el cel nou i la terra nova que jo creo. Ho dic jo, el Senyor.
    23 »Cada festa de lluna nova
i cada dissabte,
tothom vindrà a adorar-me.
Ho dic jo, el Senyor.

    24 Quan surtin del temple,
veuran els cadàvers
dels qui es van revoltar contra mi.
El cuc que els devora no morirà
ni s’apagarà el foc que els crema.
Serà un espectacle repugnant als ulls dels mortals.»