Jeremies - 3

La idolatria com a prostitució

    1 «Si un home repudia la seva dona
i ella se’n va i es casa amb un altre,
no pot tornar al primer marit:
és com una terra profanada.
I tu, que has jagut amb tants amants,
podràs tornar a mi?
Ho dic jo, el Senyor.

    2 Aixeca els ulls als turons i mira:
On no t’has deixat posseir?
T’asseies a la vora dels camins
com un beduí del desert.
Has profanat el país
amb les teves prostitucions i maldats;

    3 per això han fallat els ruixats
i no hi ha hagut pluges de tardor.
Gastes aires de prostituta
i ets incapaç d’avergonyir-te’n.

    4 I després véns a dir-me:
“Pare meu, amor de la meva jovenesa,

    5 renyiràs per sempre amb mi?
Sempre més em guardaràs rancor?”
Vas dient tot això
mentre fas tant de mal com pots.»

Les dues germanes infidels


    6 En temps del rei Josies, el Senyor em digué:
—¿Has vist què m’ha fet Israel, la deslleial? Ha pujat a totes les muntanyes elevades, s’ha prostituït sota qualsevol arbre frondós.
7 Jo pensava: Després de fer tot això tornarà cap a mi. Però no ha tornat. Judà, la seva germana infidel, veié 8 que jo havia repudiat la deslleial Israel amb un document de divorci pels adulteris que havia comès. Tanmateix, he vist que Judà, la seva germana infidel, no ha tingut por i s’ha prostituït igualment: 9 amb tota lleugeresa ha profanat el país i ha comès adulteri adorant pedres i troncs. 10 I encara, quan Judà, la germana infidel, ha tornat a mi, no ho ha fet de cor, sinó fingidament. Ho dic jo, el Senyor.

Israel, cridat a la conversió


    11 El Senyor em digué:
—Israel, la deslleial, és bona al costat de Judà, la infidel.
12 Vés, doncs, i pronuncia aquestes paraules mirant al nord:
»“Torna, Israel, la deslleial!
T’ho dic jo, el Senyor.
No continuaré enutjat,
perquè sóc bondadós.
T’ho dic jo, el Senyor.
No guardo rancor per sempre.

    13 Reconeix, però, la teva culpa:
has estat infidel al Senyor, el teu Déu,
i t’has encaminat cap als estrangers,
prostituint-te sota qualsevol arbre frondós.
No heu escoltat la meva paraula.
Us ho dic jo, el Senyor.

    14 »Torneu, fills deslleials, que encara sou meus! Ho dic jo, el Senyor. Us prendré, un de cada ciutat o dos de cada clan, per dur-vos a Sió. 15 Allà us donaré pastors com desitja el meu cor, que us pasturin amb coneixement i amb seny. 16 Us multiplicareu i sereu fecunds al país. Aquells dies ja no es parlarà més de l’arca de l’aliança del Senyor: ni hi pensaran ni en faran memòria, ni la trobaran a faltar ni la refaran mai més. Us ho dic jo, el Senyor. 17 Llavors Jerusalem serà anomenada ‘Tron del Senyor’; totes les nacions s’hi aplegaran en el nom del Senyor i no es deixaran guiar pel seu cor obstinat i pervers. 18 Llavors es reconciliaran la gent de Judà i la gent d’Israel, i tornaran plegats del país del nord a la terra que vaig donar en possessió als seus pares.

Retorn d’Israel al Senyor


    19 »Jo em deia:
Com m’agradaria de comptar-te entre els fills
i donar-te un país deliciós,
l’heretat més esplèndida del món!
Jo pensava que m’anomenaries pare
i no t’apartaries de mi.

    20 Però vosaltres, gent d’Israel, m’heu estat infidels,
com una dona és infidel al seu marit.
Us ho dic jo, el Senyor.

    21 Se sent un clam pels turons:
és el plor suplicant de la gent d’Israel,
que havia pres un mal camí;
s’havia oblidat del Senyor, el seu Déu.

    22 Torneu, fills deslleials,
i jo guariré la vostra apostasia.”
Aquí ens tens, venim a tu,
perquè tu ets el Senyor, el nostre Déu.

    23 Dels turons en ve tan sols l’engany;
de les muntanyes, res més que aldarull;
tan sols en el Senyor, el nostre Déu,
Israel troba la salvació.

    24 Des de la nostra infantesa,
els ídols vergonyosos s’han menjat els guanys dels nostres pares:
els seus ramats d’ovelles i vedells,
els seus fills i les seves filles.

    25 Tinguem per jaç la vergonya,
i la ignomínia per cobertor:
perquè, des de la jovenesa fins al dia d’avui,
nosaltres i els nostres pares
hem pecat contra el Senyor, el nostre Déu,
i hem desobeït la seva paraula.