Jeremies - 4

    1 «Israel, si vols tornar, torna cap a mi.
T’ho dic jo, el Senyor.
Si treus del meu davant els cultes abominables,
no hauràs d’anar errant d’un lloc a un altre.

    2 Si, quan jures, ho fas per la vida del Senyor,
amb veritat, segons el dret i la justícia,
les nacions es beneiran i es lloaran entre elles
valent-se del nom del Senyor.

    3 »Això diu el Senyor
a la gent de Judà i de Jerusalem:
Arrabasseu noves terres
i no sembreu més entre espines.

    4 Circumcideu els vostres cors per al Senyor,
gent de Judà i de Jerusalem;
altrament s’encendrà el foc del meu enuig,
s’abrandarà i no l’apagarà ningú,
per les maldats que cometeu.»

Alarma a Judà


    5 «Feu-ho saber per tot Judà
i que ho sentin a Jerusalem;
que ressoni pel país el toc del corn,
crideu amb totes les forces:
“Aplegueu-vos, entrem
a les ciutats fortificades,

    6 alceu l’estendard cap a Sió,
refugieu-vos-hi, no us detureu!”
Perquè jo, el Senyor, des del nord,
faig venir un desastre, una gran ruïna.

    7 Un lleó puja de la seva boscúria,
un devastador de pobles s’ha posat en marxa:
surt dels seus dominis i devasta el teu país;
les teves ciutats seran incendiades,
no hi quedarà ningú.

    8 Per això, vestiu-vos de sac en senyal de dol,
ploreu i planyeu-vos,
perquè l’enuig ardent del Senyor
no s’aparta de nosaltres.

    9 Aquell dia el coratge del rei
i el dels governants defallirà;
els sacerdots quedaran atuïts,
i els profetes, esglaiats.
Ho dic jo, el Senyor.»

    10 En sentir això vaig exclamar:
«Ah, Senyor Déu!
Has enganyat del tot aquest poble i Jerusalem
prometent-los la pau
mentre una espasa els travessava les entranyes.»

Atac de l’enemic


    11 En aquell temps, el Senyor dirà
a aquest poble i a Jerusalem:
«Per les dunes del desert es gira un vent xardorós,
que s’abat sobre el meu poble.
No és bo per a ventar el gra, no serveix per a netejar-lo.

    12 D’allà m’arriba un vent fortíssim.
Ara també jo sentenciaré contra ells.»

    13 Mireu, puja com els núvols;
els seus carros són com l’huracà,
i els seus cavalls, més ràpids que les àguiles.
Pobres de nosaltres! Serem devastats!

    14 «Jerusalem, renta’t el cor de tot mal,
si vols que jo, el Senyor, et salvi.
Fins quan alimentaràs en el teu pit
una absurda confiança?

    15 De Dan arriba el crit d’un missatger;
noves d’infortunis, de les muntanyes d’Efraïm.

    16 Aviseu les nacions,
mobilitzeu-les contra Jerusalem.
Vénen de terres llunyanes per assetjar-la,
llancen crits de guerra contra les ciutats de Judà.

    17 L’encerclen com qui vigila un camp,
perquè s’havia rebel·lat contra mi.
Ho dic jo, el Senyor.

    18 La teva conducta i les teves accions
t’han portat tot això, Jerusalem:
el fruit de la teva maldat és amarg,
et penetra fins al cor.»

Plany per un país devastat


    19 Ai, entranyes meves, entranyes meves!
Quin mal a les parets del cor!
El cor em palpita, no puc callar:
ressonen dintre meu els tocs de corn,
la cridòria del combat.

    20 Arriben notícies de desfetes i més desfetes,
tot el país és devastat!
De cop m’han destruït les tendes,
en un instant m’han arrasat els campaments.

    21 Fins quan hauré de veure estendards
i sentir el toc de guerra?

    22 «El meu poble és estúpid.
Ho dic jo, el Senyor.
No em coneix, no m’ha comprès;
són fills insensats,
sense enteniment,
llestos per a fer el mal,
incapaços de fer el bé.»

    23 He mirat la terra: tota ella és caòtica i desolada;
he mirat el cel: ni rastre de llum.

    24 He mirat les muntanyes: tremolen;
i els turons: tots s’estremeixen.

    25 He mirat pertot arreu, i no hi ha ningú:
fins els ocells han fugit.

    26 He mirat encara, i els horts són un desert,
totes les ciutats estan incendiades.
El Senyor hi ha descarregat el foc de la seva indignació.

    27 Això anuncia el Senyor:
«El país sencer quedarà desolat,
però no el vull destruir del tot.

    28 Per això la terra portarà dol,
i allà dalt, el cel s’enfosquirà.
Us ho anuncio, és decisió meva:
no me’n penediré ni em faré enrere.»

    29 Al crit dels cavallers i dels arquers,
la gent fuig dels pobles.
S’amaguen a les coves, se’n van pels boscos,
escalen els cingles:
tots els pobles estan abandonats,
no hi ha quedat ningú.

    30 I tu, Jerusalem, què faràs quan siguis devastada?
Ni que et vestissis d’escarlata,
ni que et guarnissis d’or
i et pintessis els ulls,
t’embelliries per no res:
els teus amants et menyspreen,
demanen la teva vida.

    31 He sentit un crit de partera,
crits de dolor com els d’un primer part.
És el crit de Sió que panteixa
i estén les mans:
«Pobra de mi! Em moro
de veure aquesta mortaldat.»