Jeremies - 5

Corrupció de Jerusalem

    1 «Aneu pels carrers de Jerusalem,
mireu i comproveu,
busqueu per les seves places:
si hi trobeu algú que obri amb justícia,
que cerqui la veritat,
la ciutat obtindrà el meu perdó.

    2 Fins i tot quan juren per la meva vida,
juren en fals.»

    3 Senyor, tu vetlles per la veritat.
Els has malferit, i no se’n senten;
els has destrossat, i no volen aprendre la lliçó:
la seva cara és més dura que la roca,
no volen penedir-se.

    4 Jo pensava:
«Aquests són els més miserables,
els qui desvariegen perquè no saben què vol el Senyor,
què espera d’ells el seu Déu.

    5 Aniré a parlar als de més amunt;
aquests sabran què vol el Senyor,
què espera d’ells el seu Déu.»
Però tots ells havien trencat els lligams,
s’havien llevat el jou.

    6 Per això el lleó de la selva els atacarà,
els trossejarà el llop de l’estepa;
un lleopard espia les seves viles
i destrossa tothom qui en surt;
han acumulat infidelitats,
han amuntegat apostasies.

    7 «Com t’ho podria perdonar, Jerusalem?
Els teus fills m’han abandonat
i juren pels qui no són déus.
Després que els he saciat, cometen adulteri;
es precipiten a les cases de prostitució.

    8 Com cavalls que anessin moguts, sense fre,
renillen darrere la dona del veí.

    9 ¿No haig de demanar comptes per tot això?
A un poble com aquest,
¿no li haig de donar el que es mereix?
Ho dic jo, el Senyor.

    10 Pugeu pels marges de la vinya
i devasteu-la, però no la destruïu;
arrenqueu-li les sarments,
que no són pas meves.

    11 La gent d’Israel i la gent de Judà
m’han arribat a trair.
Ho dic jo, el Senyor.»

Una seguretat inútil


    12 Aquest poble ha renegat del Senyor.
Ha dit: «Ell no és res.
No ens passarà cap desgràcia,
no ens tocaran l’espasa ni la fam.

    13 Els profetes no pesen més que el vent.
El Senyor no els ha parlat.
Que les seves amenaces recaiguin damunt d’ells!»

    14 Doncs això anuncia el Senyor,
Déu de l’univers:
«Ja que vosaltres parleu així,
les paraules que li he fet pronunciar
seran un foc devorador,
i aquest poble serà la llenya.

    15 »Gent d’Israel, faig venir contra vosaltres
una nació llunyana.
Ho dic jo, el Senyor.
És una nació perdurable,
una nació antiga:
tu no entens la seva llengua,
no saps el que diu.

    16 Són guerrers implacables:
les seves fletxes escampen la mort.

    17 Et devoraran el pa i la collita,
mataran els teus fills i les teves filles,
devastaran els teus ramats de vaques i ovelles,
t’arrasaran les figueres i les vinyes.
Tu confies en les ciutats fortificades:
ells les destrossaran espasa en mà.

    18 »Tanmateix, tampoc en aquells dies no vull destruir-vos del tot. Ho dic jo, el Senyor. 19 I si pregunten: “Per què ens ha fet tot això el Senyor, el nostre Déu?”, tu respon-los en nom meu: “Ja que heu abandonat el Senyor i heu servit déus estrangers a la vostra terra, ara us toca de servir gent estrangera en una terra que no és la vostra.”»

El Senyor acusa el seu poble


    20 «Anuncieu això a la gent de Jacob,
que ho sàpiguen a Judà!

    21 Escolta bé això que et dic,
poble insensat, incapaç de comprendre:
Teniu ulls, però no hi veieu,
orelles, però no hi sentiu.

    22 Veig que no em temeu. Us ho dic jo, el Senyor.
Veig que no tremoleu davant meu.
Jo he posat la sorra per frontera del mar,
i el mar no la traspassa. És una llei perpètua.
Les onades s’agiten però no poden res,
bramulen però no passen enllà.

    23 En canvi, aquest poble és rebel i indòcil:
s’allunya, se’n va.

    24 No pensen dintre d’ells:
“Venerem el Senyor, el nostre Déu,
que, quan n’és el temps, dóna les pluges de tardor i de primavera,
i que té un moment assignat per a la sega.”

    25 »Les vostres culpes destorben tot això,
els vostres pecats us priven d’aquests béns.

    26 »Entre el meu poble hi ha homes dolents:
cada un espia, quiet com un ocellaire;
preparen el filat com caçadors,
paren trampes per agafar-hi homes.

    27 Les seves cases són plenes d’estafes,
com una gàbia és plena d’ocells;
així s’engrandeixen i s’enriqueixen,

    28 es tornen grassos i lluents.
La seva malícia no té límits:
no judiquen amb justícia,
no respecten els drets dels orfes, i encara prosperen;
no defensen la causa dels pobres.

    29 ¿No haig de demanar comptes per tot això?
A un poble com aquest,
¿no li haig de donar el que es mereix?
Ho dic jo, el Senyor.»

    30 En aquest país passen coses
horribles i esgarrifoses:

    31 els profetes profetitzen en fals,
els sacerdots paren la mà per enriquir-se,
i el poble n’està tan content!
Què fareu quan vindrà la fi?