Gènesi - 45

Josep es dóna a conèixer

    1 Josep no pogué dominar més l’emoció davant tots els qui l’envoltaven i va cridar:
—Feu sortir tothom del meu davant.
Així, en el moment en què es va fer conèixer als seus germans, no hi havia cap dels seus assistents.
2 Josep es posà a plorar tan fort, que els egipcis ho van sentir i se’n va assabentar fins la cort del faraó. 3 I va dir als seus germans:
—Jo sóc Josep. ¿Encara és viu el meu pare?
Els seus germans no li podien respondre, de tan esglaiats que estaven de tenir-lo al davant.
4 Llavors Josep digué als seus germans:
—Acosteu-vos cap a mi.
Ells se li van acostar, i els tornà a dir:
—Jo sóc Josep, el vostre germà, que vosaltres vau vendre a uns que anaven a Egipte.
5 Però no us dolgui ni us sàpiga greu d’haver-ho fet: és Déu qui m’ha enviat aquí abans que vosaltres, per conservar-vos la vida. 6 Ja fa dos anys que hi ha fam al país i encara en passaran cinc sense conreu ni sega. 7 Déu m’ha enviat aquí abans que vosaltres per assegurar-vos la supervivència en aquest país i salvar prodigiosament les vostres vides. 8 No sou vosaltres els qui em vau enviar aquí, sinó Déu. Ell ha fet que jo fos com un pare per al faraó, m’ha fet senyor de totes les seves possessions i governador de tot el país d’Egipte. 9 Afanyeu-vos a anar a trobar el meu pare i digueu-li: “Això diu el teu fill Josep: Déu m’ha fet senyor de tot Egipte. Baixa al meu costat, no triguis. 10 Viuràs a la regió de Goixen, a prop meu, amb els teus fills, els teus néts, els teus ramats d’ovelles i vaques i amb tots els teus béns. 11 Allà jo et mantindré, perquè encara queden cinc anys de fam. No vull que et manqui res a tu, ni a la teva família, ni als teus ramats.”
    12 »Vosaltres mateixos i tu, Benjamí, germà meu, podeu comprovar amb els vostres propis ulls que sóc jo qui us parla. 13 Feu saber també al meu pare quina alta dignitat ocupo a Egipte i expliqueu-li tot el que heu vist. I porteu aquí el meu pare com més aviat millor.
    14 Josep es va llançar al coll del seu germà Benjamí tot plorant, i Benjamí també plorava abraçat a ell. 15 Després va besar els altres germans, cobrint-los de llàgrimes. Després d’això, els seus germans es posaren a conversar amb ell.

El faraó fa venir Jacob a Egipte


    16 Per la cort del faraó va córrer la notícia que havien arribat els germans de Josep, i tant el faraó com els seus cortesans ho van veure amb bons ulls. 17 Aleshores el faraó digué a Josep:
—Digues als teus germans que carreguin els seus animals i que se’n tornin cap al país de Canaan
18 a cercar el seu pare i les seves famílies i que les portin aquí, al meu costat. Els donaré la contrada més fèrtil d’Egipte, on podran menjar del bo i millor del país. 19 Encarrega’t també de donar l’ordre que agafin alguns carros egipcis per transportar-hi els seus fills, les seves dones i el seu pare, i venir cap a Egipte. 20 Que no els dolgui el que deixaran, perquè tindran el millor de tot el país d’Egipte.
    21 Els fills d’Israel ho van fer així. Complint l’ordre del faraó, Josep els va donar carros i provisions per al viatge. 22 A cada un d’ells, els va donar una muda de vestits, però a Benjamí li va donar cinc mudes i tres-centes peces de plata. 23 A més, va enviar al seu pare, per al viatge, deu ases carregats dels millors productes d’Egipte i deu someres carregades de blat, pa i altres aliments. 24 Josep va acomiadar els germans, tot recomanant-los que no discutissin pel camí.
    25 Ells van pujar d’Egipte i arribaren al país de Canaan. Van anar a trobar el seu pare Jacob 26 i li van anunciar:
—Josep encara és viu! Més encara, és el governador de tot Egipte!
Però Jacob no va reaccionar, perquè no se’ls creia.
27 Ells li van explicar tot el que Josep els havia dit, i Jacob mateix pogué veure els carros que Josep enviava per prendre’l. Llavors el pare de Josep es va reanimar. 28 Israel digué:
—No puc demanar més. El meu fill Josep encara és viu. Vull anar a veure’l abans de morir.