Jeremies - 49

Contra Ammon

    1 Referent als ammonites, això diu el Senyor:
«Per ventura Israel no té fills
que puguin posseir la terra de Gad?
Com és, doncs, que el déu Milcom se n’ha apoderat
i el seu poble n’habita les ciutats?

    2 Per això vénen dies
que faré ressonar el crit de guerra a Rabà dels ammonites.
Ho dic jo, el Senyor.
Es tornarà un tossal desolat,
i seran incendiats els pobles del voltant:
llavors Israel prendrà possessió de la seva heretat.
Ho he dit jo, el Senyor.

    3 Planyeu-vos, gent d’Heixbon,
perquè Ai ha estat devastada;
crideu, rodalia de Rabà,
vestiu-vos de dol, lamenteu-vos,
aneu errants per les tanques dels camps,
perquè el déu Milcom serà deportat
amb els seus sacerdots i dignataris.

    4 Gent rebel, per què et glories de les fondalades
i dius que la teva vall és fèrtil?
Tu et refies dels teus tresors
i afirmes: “Qui m’atacarà?”

    5 Doncs jo faré caure el pànic damunt teu
i t’envoltarà pertot arreu:
us dispersareu cadascú pel seu costat
i no hi haurà qui aplegui els esgarriats.
Ho dic jo, el Senyor, Déu de l’univers.

    6 Però finalment renovaré la vida dels ammonites.
Ho dic jo, el Senyor.»

Contra Edom


    7 Referent a Edom, això diu el Senyor de l’univers:
«Ja no hi ha savis a Teman?
No hi queden consellers?
Han perdut la saviesa?

    8 Fugiu, habitants de Dedan,
retireu-vos a viure a les coves!
Jo envio una calamitat al poble d’Esaú;
ara haurà de donar comptes.

    9 Us arriben els veremadors,
que no deixaran ni un gotim;
de nit us arriben lladres,
que saquejaran al seu gust.

    10 Jo mateix despullo Esaú,
descobreixo els seus cataus:
no es podrà pas amagar.
Tot el seu poble és devastat:
els fills, els germans
i els veïns ja no hi són.

    11 Abandona els teus orfes: ja els pujaré jo;
i que les teves viudes confiïn en mi!

    12 »Perquè això diu el Senyor: Els qui no estaven sentenciats a beure la copa, també l’han beguda. ¿I tu te n’havies de lliurar? No te’n lliuraràs pas: ben cert que la beuràs! 13 Ho juro per mi mateix: Bosrà serà una ruïna, es convertirà en motiu d’estupor, d’oprobi i de maledicció; totes les seves ciutats esdevindran ruïnes perpètues.»
    14 He sentit aquest missatge del Senyor,
i un enviat el porta a les nacions:
«Reuniu-vos, veniu i ataqueu-lo,
sortiu a combatre’l!

    15 Jo et faré el més petit dels pobles,
mereixedor del més gran menyspreu.

    16 T’has enganyat creient que et feies témer,
t’has tornat altiu,
perquè vius a les escletxes de la roca,
aferrat al cim dels turons;
però, ni que hi posis el niu com l’àguila,
d’allà i tot et faré caure.
Ho dic jo, el Senyor.»

    17 Edom serà motiu d’estupor: tothom qui hi passarà, quedarà esbalaït i es riurà de la seva desfeta. 18 Serà com la destrucció de Sodoma i Gomorra i dels seus habitants. Ho diu el Senyor. Ningú més no hi viurà ni s’hi refugiarà.
    19 «Com un lleó quan puja
del bosc frondós del Jordà cap als pasturatges d’Etan,
jo el faré fugir en un moment
i establiré el governant que m’he escollit.
Qui és com jo? Qui em pot cridar a judici?
Hi ha cap rei que em pugui plantar cara?

    20 Escolteu, doncs, la decisió
que el Senyor ha pres contra Edom,
les intencions que porta
contra els habitants de Teman:
els arrossegaran, certament, com petits del ramat;
ben cert, ho veurà amb horror la seva cleda.

    21 Els crits de la seva caiguda fan tremolar la terra,
des del Mar Roig senten els seus crits d’auxili.

    22 Algú vola com una àguila
i estén les ales sobre Bosrà.
Aquell dia els valents d’Edom encongiran el cor
com la dona quan infanta.»

Contra Damasc


    23 Referent a Damasc:
«Hamat i Arpad estan consternades,
estan inquietes perquè senten males noves,
com la mar quan s’encrespa i no es calma.

    24 Damasc, acovardida, es gira i fuig,
el pànic l’ha atrapada,
li vénen angoixa i dolors com a la dona quan infanta.

    25 Per què no han evacuat la ciutat famosa,
que em donava tant de goig?

    26 »Per això, aquell dia els seus joves cauran pels carrers, tots els homes de guerra seran abatuts. Ho dic jo, el Senyor de l’univers. 27 Calaré foc a les muralles de Damasc, i consumirà els baluards de Benadad.»

Contra les tribus àrabs


    28 Referent a Quedar i als reialmes d’Hassor, vençuts per Nabucodonosor, rei de Babilònia, això diu el Senyor:
«Assalteu Quedar,
devasteu els nòmades d’orient!

    29 Preneu-los tendes i ramats,
envelats i tot el bagatge;
endueu-vos els seus camells,
llanceu contra ells aquest crit: “Terror de tot arreu!”

    30 Fugiu, disperseu-vos, habitants d’Hassor,
aneu a viure en coves.
Ho dic jo, el Senyor.
Nabucodonosor, rei de Babilònia,
ha pres una decisió contra vosaltres:
ara ve amb males intencions.

    31 Ataqueu aquest poble tranquil,
que viu confiat,
sense forrellats ni portes,
allunyat de tothom.
Ho dic jo, el Senyor.

    32 Hi haurà camells per botí
i grans ramats per saquejar;
dispersaré als quatre vents
aquesta gent de polsos afaitats.
D’arreu on transiten els faré venir desgràcies.
Ho dic jo, el Senyor.

    33 Hassor serà un cau de xacals,
una desolació perpètua:
ningú més no hi viurà
ni s’hi refugiarà.»

Contra Elam


    34 Paraula que el Senyor va comunicar al profeta Jeremies referent a Elam. Era a la primeria del regnat de Sedecies, rei de Judà.
    35 Això diu el Senyor de l’univers:
«Trencaré l’arc d’Elam,
el bo i millor del seu poder.

    36 Faré que s’abatin sobre Elam els quatre vents,
des dels quatre extrems del cel,
i dispersaré els elamites
pels quatre costats de la terra:
no hi haurà nació on no arribin.

    37 Amb l’amenaça dels enemics, dels qui busquen de matar-los,
escamparé el pànic a Elam.
Els faré caure al damunt un gran desastre:
l’ardor del meu enuig.
Ho dic jo, el Senyor.
Els enviaré l’espasa, i els perseguirà
fins que els hauré exterminat.

    38 Posaré el meu tron a Elam
i en faré desaparèixer reis i governants.
Ho dic jo, el Senyor.

    39 Però a la fi dels temps jo renovaré la vida d’Elam.
Ho dic jo, el Senyor.»