Jeremies - 50

    1 El Senyor, per mitjà del profeta Jeremies, va comunicar aquesta paraula referent a Babilònia i al país dels caldeus:

Babilònia


    2 «Anuncieu-ho entre les nacions,
comuniqueu-ho aixecant estendards,
comuniqueu-ho, no ho amagueu! Digueu:
“Babilònia ha estat presa i el déu Bel humiliat,
Marduc és abatut,
les seves imatges escarnides,
i enderrocats els seus ídols repugnants.”

    3 Des del nord l’ataca una nació,
que converteix aquella terra en una solitud.
No hi ha qui l’habiti:
homes i bèsties en fugen, no en queda res.

Israel


    4 »Aquells dies, aquells moments,
els d’Israel i els de Judà,
ho dic jo, el Senyor,
vindran tot plorant
a cercar el Senyor, el seu Déu.

    5 Preguntaran el camí de Sió,
i l’emprendran tot dient:
“Anem a unir-nos al Senyor
amb una aliança eterna, que no sigui mai oblidada.”

    6 Eren ovelles perdudes els del meu poble,
els seus pastors les esgarriaven per les muntanyes:
elles anaven d’una muntanya a un turó,
s’oblidaven de la pleta.

    7 Qui les trobava se les menjava,
i els enemics deien: “No fem cap mal,
perquè han pecat contra el Senyor.”
I això que el Senyor havia estat cleda segura,
esperança dels seus pares!

Babilònia


    8 »Fugiu de Babilònia,
sortiu del país dels caldeus,
poseu-vos, com els bocs, davant el ramat.

    9 Jo desvetllo des del país del nord
un aplec de grans nacions
perquè ataquin Babilònia:
formaran en ordre de batalla i la prendran;
les seves fletxes són com bons guerrers,
que mai no tornen amb les mans buides.

    10 La terra dels caldeus serà un botí,
els qui la saquegin quedaran tips.
Ho dic jo, el Senyor.

    11 ¿Us alegrareu ara, ho celebrareu,
espoliadors de la meva heretat?
¿Us posareu grassos com la vedella quan trilla,
renillareu com els corsers?

    12 La vostra mare està tota avergonyida,
està humiliada la qui us ha infantat:
sereu l’última de les nacions,
un desert, un ermot, una estepa.

    13 La indignació del Senyor
deixarà Babilònia desolada i deshabitada:
tothom qui hi passarà
quedarà esbalaït i es riurà de la seva desfeta.

    14 »Tots els qui tibeu l’arc,
formeu en ordre de batalla entorn de Babilònia!
Tireu, no estalvieu les fletxes,
perquè ha pecat contra el Senyor.

    15 Envolteu-la llançant el crit de guerra!
La ciutat es rendeix,
les seves torres es desplomen,
s’enfonsen les muralles.
El Senyor li dóna la paga que es mereixia.
Feu-li tot el que ella va fer!

    16 No deixeu que vagin sembradors a Babilònia
ni els qui empunyen la falç en temps de sega.
Davant l’espasa que devasta,
que tothom torni al seu país,
que fugi cadascú a la seva terra.

Israel


    17 »Eren ovelles escampades, els d’Israel;
uns lleons les van espantar.
»Primer se les menjava el rei d’Assíria i després els va trencar els ossos Nabucodonosor, rei de Babilònia.
18 Ara, doncs, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Jo en demanaré comptes al rei de Babilònia i al seu país, com vaig fer amb el rei d’Assíria.
    19 »Faré tornar Israel a la seva pleta,
perquè pasturi al Carmel i a Basan
i brostegi fins a saciar-se
per les muntanyes d’Efraïm i de Galaad.

    20 Aquells dies, per aquell temps,
buscaran les culpes d’Israel i no hi seran,
els pecats de Judà, i no els trobaran:
jo perdonaré els qui faré sobreviure.
Ho dic jo, el Senyor.

Babilònia


    21 »Ataca el país de Merataim,
vés a combatre contra ell
i contra els habitants de Pecod!
Anorrea’ls, extermina’ls,
fes el que t’he manat!
Ho dic jo, el Senyor.

    22 Se sent brogit de guerra en el país,
hi ha una gran destrossa.

    23 Com ha estat trencada i trossejada
la maça que esclafava la terra!
Com s’ha convertit Babilònia
en motiu d’estupor de tots els pobles!

    24 Babilònia, tu no sabies
que jo et parava una trampa, i t’hi has agafat:
t’han atrapat, t’han fet presonera,
perquè feies la guerra contra el Senyor.

    25 »El Senyor obre el seu arsenal
i en treu les armes del seu enuig;
el Senyor, Déu de l’univers,
les esgrimirà al país dels caldeus.

    26 Acudiu-hi de tot arreu,
obriu els seus graners;
apiloteu-la com el blat
i extermineu-la sense deixar-ne res.

    27 Mateu com toros els seus valents,
baixeu-los a l’escorxador.
Ai d’ells! Ha arribat el seu dia,
el temps que els demanaran comptes!

Israel


    28 »Escolteu el crit dels fugitius,
dels qui s’han escapat del país de Babilònia,
que proclamen a Sió la justícia del nostre Déu,
del Senyor que ha demanat comptes per la destrucció del seu temple.

Babilònia


    29 »Convoqueu a Babilònia
tots els qui tiben l’arc.
Acampeu al seu entorn,
que no se n’escapi ni un!
Pagueu-li el que es mereix per les seves obres,
feu-li tot el que ella va fer.
Perquè va ser insolent amb el Senyor,
amb el Sant d’Israel.

    30 »Per això aquell dia els seus joves cauran pels carrers, tots els homes de guerra seran abatuts. Ho dic jo, el Senyor.
    31 »Aquí em tens, insolent.
Ho dic jo, el Senyor, Déu de l’univers.
Ha arribat el teu dia,
el temps que et demanaran comptes!

    32 L’insolent ensopegarà, caurà,
i no tindrà qui l’aixequi:
calaré foc a les seves ciutats,
i consumirà els pobles de la rodalia.

Israel


    33 »Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel:
Els d’Israel i els de Judà estan oprimits.
Tots els qui els van fer captius ara els retenen,
no els volen deixar anar.

    34 Però el seu defensor és fort,
el seu nom és “Senyor de l’univers”:
pledejarà amb força a favor d’ells
fins que reposin a la seva terra
i fins que tremolin els habitants de Babilònia.

Babilònia


    35 »Guerra contra els caldeus i contra els habitants de Babilònia,
contra els seus governants i contra els seus savis!
Ho dic jo, el Senyor.

    36 Guerra contra els seus xarlatans: que caiguin en desvaris!
I guerra contra els seus valents: que es morin de por!

    37 Guerra contra els seus cavalls
i contra els seus carros de guerra,
i contra els qui hi són de pas: que es tornin donetes!
Guerra contra els seus tresors: que siguin saquejats!

    38 Secada contra les seves fonts: que s’eixuguin!
Perquè és terra d’ídols,
d’ídols horribles que els fan perdre el seny.

    39 Per això hi viuran hienes i gats mesquers,
s’hi instal·laran els estruços;
no serà mai més habitada,
no hi viurà ningú per segles i segles.

    40 Serà com la destrucció que Déu va fer
de Sodoma i Gomorra i dels seus habitants.
Ho dic jo, el Senyor.
Ningú més no hi viurà ni s’hi refugiarà.

    41 Un poble ve del nord,
una gran nació i uns reis poderosos
s’aixequen dels extrems de la terra.

    42 Empunyen l’arc i els dards,
són cruels, no tenen pietat;
bramulen com les onades de la mar,
cavalquen sobre corsers;
formen en ordre de batalla, com un sol home,
contra tu, ciutat de Babilònia.

    43 Al rei de Babilònia, quan sap la nova,
li fallen les forces,
l’oprimeix l’angoixa,
té un dolor com la dona quan infanta.

    44 Com un lleó quan puja
del bosc frondós del Jordà cap als pasturatges d’Etan,
jo el faré fugir en un moment
i establiré el governant que m’he escollit.
Qui és com jo? Qui em pot cridar a judici?
¿Hi ha cap rei que em pugui plantar cara?

    45 »Escolteu, doncs, la decisió
que el Senyor ha pres contra Babilònia,
les intencions que porta
contra el país dels caldeus:
els arrossegaran, certament, com petits del ramat;
ben cert, ho veurà amb horror la seva cleda.

    46 Els crits de Babilònia capturada
fan tremolar la terra,
els seus crits d’auxili se senten per les nacions.