Ezequiel - 12

Un forat a la paret

    1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    2 —Tu, fill d’home, vius enmig d’un poble rebel, que té ulls per a veure-hi i no hi veu, i orelles per a escoltar i no escolta; és un poble rebel. 3 Ara tu, fill d’home, de dia i davant de tothom, fes-te un farcell d’allò que necessita un deportat i emigra, a la vista de tothom, del lloc on ets, cap a un altre indret. Qui sap si encara hi veurà, aquest poble rebel! 4 De dia, en presència d’ells, fes el teu farcell com un farcell de deportat, i al vespre surt, també en presència d’ells, com els qui són duts a l’exili. 5 Primer, a la vista de tothom, obre un forat a la paret i fes-hi passar el farcell. 6 Després, a les fosques, davant de tothom, carrega’t el farcell a les espatlles i surt amb la cara tapada, per no veure el país. Vull que siguis un presagi per al poble d’Israel.
    7 Jo ho vaig complir, tal com el Senyor m’ho havia manat: de dia vaig fer el farcell, com un farcell de deportat; al vespre, amb les mans, vaig fer un forat a la paret, em vaig carregar el farcell a les espatlles i vaig sortir a les fosques davant de tothom.
    8 Al matí el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    9 —A tu, fill d’home, la gent d’Israel, aquest poble rebel, ¿no t’han preguntat què fas? 10 Doncs digues-los: “Això declara el Senyor Déu: Aquest presagi es refereix al rei i a tota la gent d’Israel que habita a Jerusalem.” 11 Digues: “Sóc per a vosaltres un presagi. Això que jo he fet, ho faran també amb ells: seran fets captius i deportats. 12 I el rei es carregarà el farcell a les espatlles i sortirà a les fosques pel forat que hauran obert en el mur per fer-lo passar, i es taparà la cara per no veure amb els seus ulls el país. 13 Però jo estendré la meva xarxa damunt d’ell i quedarà atrapat en el meu filat; el conduiré a Babilònia, el país dels caldeus, i allí morirà sense haver-lo pogut veure. 14 Escamparé als quatre vents els qui l’envolten, la seva guàrdia i totes les seves tropes, i els perseguiré amb l’espasa desembeinada. 15 I quan els dispersaré entre les nacions i els escamparé pels països, sabran que jo sóc el Senyor. 16 Però faré que alguns d’ells sobrevisquin a l’espasa, a la fam i a la pesta, perquè contin a les nacions com hauran acabat les abominacions que tots ells cometien; així sabran que jo sóc el Senyor.”
    17 El Senyor em va comunicar encara la seva paraula. Em digué:
    18 —Fill d’home, menja’t el pa tremolant, beu-te l’aigua inquiet i anguniós 19 i digues a la gent del poble: “Això anuncia el Senyor Déu, als qui viuen a Jerusalem i a la terra d’Israel: menjaran el pa amb angúnia i beuran l’aigua amb neguit, perquè el país serà assolat per culpa de la violència de tots els qui hi viuen. 20 Les ciutats quedaran desertes i el país devastat. Llavors sabran que jo sóc el Senyor.”

La paraula del Senyor es complirà


    21 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    22 —Fill d’home, escolta’m. Què significa aquesta dita que corre per la terra d’Israel: “Els dies passen i no es compleix cap visió”? 23 Doncs digues-los: “Això us anuncia el Senyor Déu: Aboliré aquesta dita, mai més no la repetiran a Israel.” Ja els pots dir que ha arribat l’hora i que des d’ara es complirà tota visió. 24 En el poble d’Israel ja no hi haurà cap visió falsa ni cap predicció mentidera. 25 Perquè jo, el Senyor, parlo, i la paraula que dic es complirà sense esperar més. Sí, poble rebel, ara, en els vostres dies, quan jo digui una paraula, la compliré. Ho afirmo jo, el Senyor Déu.
    26 El Senyor em va comunicar encara la seva paraula. Em digué:
    27 —Fill d’home, mira què va dient la gent d’Israel: “La visió d’aquest és per a d’aquí a molts dies, profetitza per a temps llunyans.” 28 Doncs digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Cap paraula meva no es farà esperar més; el que jo dic es complirà. Ho afirmo jo, el Senyor Déu.”