Ezequiel - 27

Complanta per la ruïna de Tir

    1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    2 —Tu, fill d’home, entona una complanta per Tir. 3 Digues a la ciutat plantada sobre els camins de la mar, que mercadeja amb tants pobles que viuen lluny, a les illes: “Això t’anuncia el Senyor Déu:
»Tu, ciutat de Tir, et gloriaves
de la teva bellesa perfecta.

    4 Tenies el recinte al cor dels mars;
els qui et van edificar t’havien fet d’allò més bella.

    5 Construïren el teu casc
amb xiprer de Senir;
prengueren un cedre del Líban
per fer-ne el pal major;

    6 els teus rems eren de roure de Basan,
la fusta del pont, de boix de Quitim incrustat de vori.

    7 Arboraves les veles de lli brodat d’Egipte,
i et feien de senyera;
et protegies amb lones
de porpra vermella i violeta de les costes d’Elixà.

    8 Homes de Sidó i d’Arvad
eren els teus remers;
mariners experts de Tir
eren els teus pilots.

    9 Gent entesa de Biblos
et calafatava les juntures.
Totes les naus feien escala al teu port
per adquirir les teves mercaderies.

    10 Soldats de Pèrsia, Lud i Put formaven el teu exèrcit,
penjaven dintre teu cascos i escuts
que et cobrien d’esplendor.

    11 Homes d’Arvad i les teves pròpies tropes
feien la ronda de les muralles,
i els de Gammad et guardaven les torres.
Penjaven els escuts als teus murs
i et feien d’allò més bella.

Tir, empori comercial


    12 »Tarsis negociava amb tu per l’abundància de les teves riqueses: a canvi de les teves mercaderies et donava plata, ferro, estany i plom. 13 Javan, Tubal i Mèixec comerciaven amb tu i et pagaven amb esclaus i objectes de bronze. 14 Els de Bet-Togarmà et pagaven les mercaderies amb mules i cavalls i amb homes que formaven les dotacions dels teus carros de guerra. 15 Els de Rodes també mercadejaven amb tu; molts pobles de les costes llunyanes, que s’enriquien amb el teu comerç, et pagaven amb ullals de vori i fusta de banús. 16 Els arameus tenien tractes amb tu per l’abundància dels teus productes: a canvi de les teves mercaderies et donaven robins, porpra vermella, teles brodades, lli, coral i carboncles. 17 Judà i el país d’Israel també mercadejaven amb tu: et canviaven els teus productes per blat de Minnit, mill, mel, oli i bàlsam. 18 Damasc negociava amb tu per l’abundància de la teva manufactura i la rica varietat del teu mercat: et pagava amb vi d’Helbon i llana de Sahar. 19 Vedan i Javan venien de la regió d’Uzal i, a canvi dels teus productes, proveïen el teu mercat de ferro forjat, canyella i canya aromàtica. 20 Dedan comerciava amb tu amb gualdrapes per a guarnir els cavalls. 21 Aràbia i els prohoms de Quedar depenien del teu comerç: a canvi dels teus productes et pagaven amb anyells, moltons i bocs. 22 Els mercaders de Saba i de Ramà traficaven amb tu: et pagaven les mercaderies amb perfums de primera qualitat, or i tota mena de pedres precioses. 23 Haran, Cannè i Edèn, com també els mercaders de Saba, Assur i Quilmad, negociaven amb tu 24 amb vestits de luxe, mantells de porpra violeta, brodats, rics tapissos i cordes sòlidament trenades; aquest era el comerç que feies amb ells.

Tir, nau que s’enfonsa


    25 »Amb grans vaixells de Tarsis transportaves les mercaderies.
Anaves plena, carregada fins a dalt
en el cor dels mars.

    26 Els teus remers t’havien dut
a alta mar
quan el vent de llevant et va desarborar
en el cor mateix dels mars.

    27 La riquesa, les mercaderies, els productes,
els mariners i pilots,
els calafatadors, els comerciants,
els soldats que duus a bord,
la tripulació sencera,
tot s’enfonsa dintre el mar
el dia que naufragues.

    28 Quan senten la cridòria dels teus pilots,
la gent s’estremeix de la costa estant:

    29 tots els remers salten de les naus,
els mariners i els pilots es queden a terra.

    30 Tothom els sent cridar per tu,
clamen amargament;
es tiren terra al cap
i es rebolquen a la cendra.

    31 En senyal de dol per tu s’afaiten el cap
i es vesteixen amb roba de sac;
per tu ploren amb desconsol,
es lamenten amargament.

    32 Tot planyent-se entonen una elegia,
canten per tu aquesta complanta:
»‘Qui era com Tir,
tan segura enmig del mar?

    33 Quan desembarcaves les mercaderies
proveïes abundosament molts pobles,
l’opulència del teu comerç
enriquia els reis de la terra.

    34 Ara t’has partit enmig del mar,
t’has enfonsat a l’abisme,
la càrrega i la tripulació
han naufragat.

    35 Els qui habitaven lluny, a les illes,
estan consternats;
els seus reis tremolen,
l’esgarrifança els surt a la cara.

    36 Els mercaders de tots els pobles
xiulen escruixits per tu:
ets l’esglai de tothom.
No existiràs mai més.’ ”