Ezequiel - 42

Les estances sagrades del nord i del sud

    1 L’home em va fer sortir després a l’atri exterior i em conduí a les estances situades al nord, enfront de l’espai lliure i davant l’edifici. 2 La façana d’aquesta construcció feia cent colzades de llargada, amb l’entrada al nord, i en tenia cinquanta d’amplada. 3 Per un costat donava a l’espai lliure de vint colzades, situat a l’atri interior, i per l’altre costat donava a l’empedrat de l’atri exterior. Tenia tres plantes i en cada una hi havia una galeria. 4 Davant les estances hi havia un passadís de deu colzades d’amplada i un pas d’una colzada cap a l’atri interior. Les estances tenien les entrades per la part del nord. 5 Les estances superiors eren més estretes, ja que les galeries els prenien més espai que a les estances de la planta baixa i a les intermèdies. 6 La construcció, doncs, constava de tres plantes i no tenia columnes com els atris. Per això les estances superiors eren més estretes que les intermèdies i les de la planta baixa. 7 El clos que separava les estances que donaven al costat de l’atri exterior feia cinquanta colzades de llargada. 8 La llargada, doncs, de les estances que donaven a l’atri exterior era de cinquanta colzades, mentre que les que donaven enfront del santuari en feien cent.
    9 Hi havia encara altres estances com aquestes. M’hi va fer arribar passant per l’est, per a entrar-hi des de l’atri exterior. 10 Vora el clos de l’atri, venint de l’est, hi havia estances enfront de l’espai lliure i davant l’edifici. 11 Tenien al davant un passadís. Les seves dimensions, accessos i estructura eren iguals que els de les estances situades al nord. 12 Al capdavall d’aquestes estances situades al sud hi havia una entrada que es trobava a l’extrem del passadís, paral·lela al clos. Aquesta entrada era a la part de l’est.
    13 L’home em digué:
—Les estances del nord i les del sud, situades enfront de l’espai lliure, són les estances sagrades. En aquestes estances, els sacerdots que s’acosten al Senyor menjaran les coses santíssimes. Allà guardaran la part de les coses santíssimes que els pertoca de l’ofrena, del sacrifici pel pecat i del sacrifici de reparació. Aquest és un lloc sagrat.
14 Una vegada els sacerdots hagin entrat al santuari, no podran sortir a l’atri exterior sense treure’s les vestidures amb les quals han oficiat, perquè són sagrades. Per a acostar-se als espais destinats al poble es posaran unes altres vestidures.

Perímetre del mur exterior


    15 Quan l’home hagué acabat d’amidar el temple per dintre, em va fer sortir per la porta oriental i n’amidà el perímetre. 16 Amb la vara va prendre les mides del costat oriental: feia cinc-centes vares. 17-19 Després va passar als costats nord, sud i oest, i amb la vara d’amidar va fer el mateix; cada costat tenia les mateixes mides: cinc-centes vares. Amidà, doncs, els quatre costats. 20 El mur que tancava el temple feia cinc-centes vares de llargada per cinc-centes d’amplada. Aquest mur separava el lloc sagrat del profà.