Joel - 4

Déu jutja els pobles

    1 «En aquells dies, en aquell temps,
restabliré Judà i Jerusalem.

    2 Reuniré totes les nacions
i les conduiré a la vall de Josafat;
allà les jutjaré
pel que han fet contra Israel, el meu poble, la meva heretat:
l’han dispersat per totes les nacions,
s’han repartit el meu país,

    3 s’han fet a sorts el meu poble;
han venut nois i noies com a esclaus
per pagar-se vins i prostitutes.

    4 Què preteneu, doncs, de mi,
vosaltres, Tir, Sidó i Filistea?
De què voleu rescabalar-vos?
Voleu passar comptes amb mi?
Us en daria, tot seguit, la torna!

    5 M’heu robat la plata i l’or,
heu dut als vostres temples el millor dels meus tresors.

    6 Heu venut als grecs
els habitants de Judà i Jerusalem,
els heu allunyat de la seva pàtria.

    7 Però jo els cridaré
del lloc on els heu venut
i us faré pagar la vostra culpa:

    8 vendré els vostres fills i les vostres filles
a la gent de Judà,
i ells els revendran als sabeus, una nació llunyana.
Sóc jo, el Senyor, qui us ho diu.»

Batalla final i gran promesa


    9 Feu una crida a les nacions:
«Proclameu la guerra santa,
prepareu els guerrers;
que avancin tots els combatents.

    10 De les relles forgeu-ne espases,
de les falçs, llances.
Que l’inútil digui: “Sóc un valent.”

    11 Correu, veniu, pobles veïns,
concentreu-vos aquí.»
I tu, Senyor, fes-hi acudir els teus valents.

    12 El Senyor diu:
«Que les nacions es posin en marxa
cap a la vall de Josafat;
allà m’asseuré per jutjar tots els pobles veïns.

    13 Empunyeu la falç,
ja és el temps de segar;
trepitgeu el raïm, que el cup n’és ple:
les tines sobreïxen.
És enorme, la maldat dels pobles!

    14 Hi ha grans gentades
a la vall de la Sentència;
perquè a la vall de la Sentència
ja arriba el dia del Senyor.

    15 El sol i la lluna s’enfosqueixen,
els estels perden l’esclat.

    16 El Senyor rugeix des de Sió,
bramula des de Jerusalem;
cel i terra s’estremeixen,
però el Senyor és un refugi per al seu poble,
una ciutadella per als d’Israel.

    17 Llavors sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu,
jo que habito a Sió, la meva muntanya santa.
Jerusalem serà una ciutat santa,
i els estrangers no la profanaran mai més.

    18 »Aquell dia el vi i la llet
correran per les muntanyes,
s’escolaran pels turons;
tots els rierols de Judà
portaran aigua.
Del temple del Senyor en naixerà una font
que regarà la vall de Xitim.

    19 Egipte es tornarà una terra erma,
i Edom, una estepa deserta,
per les violències comeses contra Judà,
per la sang innocent vessada al país.

    20 Però Judà i Jerusalem
seran habitats per sempre,

    21 i als qui han vessat la seva sang no els deixaré sense càstig.
Jo, el Senyor, residiré a Sió.»