Abdies - 1

    1 Missatge revelat a Abdies.
Això diu el Senyor Déu contra els d’Edom.
Hem sentit aquest missatge del Senyor,
i un enviat el porta a les nacions:
«Sortim, sortim a combatre contra Edom!»

Pecat i càstig d’Edom


    2 Diu el Senyor:
«Jo et faré el més petit dels pobles,
el més menyspreable de tots.

    3 La teva altivesa t’ha enganyat,
perquè vius a les escletxes de la roca,
al cim dels turons,
i afirmes: “Qui me’n podrà treure?”

    4 Ni que t’enlairessis com l’àguila
i fessis el niu a les estrelles,
d’allà te’n faré caure.
Ho dic jo, el Senyor.

    5 Si de nit t’arriben lladres,
si ve gent que t’espolia,
com podries quedar tranquil?
¿No és cert que et saquejaran al seu gust?
Si t’arriben uns veremadors,
només en deixaran uns gotims!

    6 Com han escorcollat el país d’Esaú
i regirat els seus tresors!

    7 Tots els aliats
t’han expulsat del teu país.
Els teus millors amics t’han traït i dominat;
ells, que compartien el teu pa,
t’han parat trampes sota els peus.
I tu encara no tens seny!

    8 »¿No és cert que aquell dia
exterminaré d’Edom tots els seus savis,
i no hi haurà més seny a la muntanya d’Esaú?
Ho dic jo, el Senyor.

    9 Els teus valents, Teman, s’esglaiaran,
i així seran aniquilats tots els homes de la muntanya d’Esaú,
per culpa de la mortaldat:

    10 per culpa de la violència contra Jacob, el teu germà,
quedaràs avergonyit i eliminat per sempre.

    11 »El dia que t’estaves davant de Jerusalem,
el dia que uns estrangers capturaven el seu exèrcit,
que uns estranys entraven per les seves portes
i se la repartien a sorts,
tu també vas fer com ells.

    12 Tu no t’havies de complaure en la dissort del teu germà,
aquell dia funest!
No havies d’alegrar-te a costa dels de Judà
el dia que els veies perduts;
no havies de parlar-ne amb insolència
el dia de l’opressió;

    13 no havies d’entrar a la ciutat del meu poble
el dia de la seva desgràcia;
no t’havies de complaure en els seus mals
el dia del seu desastre;
no havies d’apoderar-te de les seves riqueses
el dia de la seva calamitat;

    14 no t’havies de plantar a les cruïlles
per matar els seus fugitius,
ni havies de lliurar els qui s’escapaven
el dia de l’opressió.

    15 És a prop el dia del Senyor,
dia d’amenaça contra totes les nacions.
Et faran a tu tal com tu has fet.
Amb la mateixa paga et pagaran.

    16 »Tal com vosaltres, poble meu, heu begut la copa
a la meva muntanya santa,
així mateix la beuran sense parar totes les nacions:
els pobles la beuran i la buidaran,
serà com si mai no haguessin existit!

Restauració d’Israel


    17 »Però a la muntanya de Sió hi haurà una resta, que serà santa,
i els del casal de Jacob posseiran
els qui els posseïen.

    18 El casal de Jacob serà un foc,
i el de Josep, una flama,
però el d’Esaú serà com la palla:
l’encendran i el consumiran.
Del casal d’Esaú no en quedarà res.
Ho he dit jo, el Senyor.

    19 Els de Judà que viuen al Nègueb
ocuparan la muntanya d’Esaú,
i els de la Xefelà, el país dels filisteus;
també ocuparan els camps d’Efraïm
i els camps de Samaria.
I els de Benjamí ocuparan Galaad.

    20 Els antics deportats, aquesta munió d’israelites,
s’establiran a Canaan fins a Sarepta,
i els antics deportats de Jerusalem que són a Sefarad
ocuparan les ciutats del Nègueb.

    21 Pujaran victoriosos a la muntanya de Sió
i governaran la muntanya d’Esaú.
I la reialesa serà del Senyor!»