Nahum - 3

Carnatge a la ciutat sanguinària

    1 Ai de la ciutat sanguinària,
carregada d’impostura i de rapinya,
que no es cansava de caceres!

    2 Espetec de fuets, estrèpit de rodes,
galop de cavalls,
sotracs de carros de guerra!

    3 Carrega la cavalleria,
brillen les espases,
llampeguegen les llances.
Ferits pertot arreu i munts de morts!
Cadàvers incomptables,
tothom hi ensopega!

Nínive, la prostituta, avergonyida


    4 «Nínive, la gran prostituta,
que fascinaves per la bellesa
i per les arts de bruixeria!
Ja que venies pobles prostituint-te
i nacions a preu de bruixeries,

    5 aquí em tens contra tu!
Ho dic jo, el Senyor de l’univers.
T’aixecaré la roba fins a la cara
perquè et vegin nua les nacions
i els reialmes et contemplin les vergonyes.

    6 Abocaré immundícies damunt teu,
t’avergonyiré, et convertiré en un espectacle.

    7 Tothom qui et vegi fugirà dient:
“Nínive ha quedat devastada,
i qui se’n compadirà?
On trobarem algú
que vulgui consolar-la?”»

Una destrucció com la de Tebes


    8 ¿Et penses, Nínive, que ets millor que Tebes,
ciutat situada entre els canals del Nil,
pertot voltada d’aigua,
amb un mar per muralla
que la defensava millor que el mar mateix?

    9 Etiòpia i Egipte li donaven una força
que no tenia límits;
Put i els libis eren els seus aliats.

    10 Però també els tebans van ser deportats,
se’ls van endur captius,
i els van esclafar les criatures
a les cantonades dels carrers.
Es van fer a sorts els seus prohoms,
es van endur els nobles encadenats.

    11 També tu, Nínive, t’embriagaràs
i quedaràs eclipsada.
També tu buscaràs qui et defensi
per no caure en poder de l’enemic.

La ciutat que no pot resistir


    12 Totes les teves fortaleses
són figueres plenes de fruits primerencs;
quan l’arbre és sacsejat,
el fruit cau a la boca del qui l’espera.

    13 Dintre teu, per tropa hi ha donetes.
Les portes del teu país, Nínive,
s’obren de bat a bat a l’enemic:
el foc ha consumit els forrellats.

    14 Proveeix-te d’aigua per al setge,
reforça les fortificacions:
fica’t al fang, vés trepitjant l’argila
i prepara el motlle dels maons.

    15 Però sàpigues que allà mateix el foc et consumirà,
t’exterminarà l’espasa:
et devorarà com devoren les llagostes.

Una ciutat despoblada

15
La teva gent era incomptable com les llagostes,
es multiplicava com les saltarel·les.

    16 Els teus marxants eren més que les estrelles,
però s’han dispersat com un vol de llagostes.

    17 Els teus funcionaris
eren nombrosos com saltamartins,
i els qui duien l’administració
eren com la plaga de llagostes
que s’atura sobre les tanques
en dies de fred.
Però, quan surt el sol, es dispersen
i ni es coneix el lloc on eren.

Un desastre total


    18 Els teus governadors,
rei d’Assíria,
s’han adormit.
Els teus comandants
jeuen immòbils.
El teu exèrcit s’ha dispersat per les muntanyes
i no hi ha qui l’aplegui.

    19 La teva ruïna no té remei,
la teva ferida és oberta.
Tots els qui en sentiran parlar
aplaudiran el teu desastre.
Perquè la teva maldat,
¿qui no l’ha soferta dia rere dia?