Habacuc - 1

    1 Presagi revelat al profeta Habacuc.

El profeta demana ajuda al Senyor


    2 Fins quan, Senyor, cridaré auxili
i no m’escoltaràs,
clamaré contra el violent
i no em salvaràs?

    3 Per què em fas veure tanta injustícia?
Per què et mires de lluny l’opressió,
mentre jo he de presenciar destruccions i violències?
Pertot esclaten processos i baralles.

    4 Les lleis no són respectades
i la justícia no surt vencedora.
El culpable fa condemnar l’innocent:
les sentències es falsegen.

Resposta del Senyor: invasió dels caldeus


    5 «Mireu les nacions, fixeu-vos-hi
i quedareu esbalaïts.
Ara, en el vostre temps, faig una obra
que, si us la conten, no la creureu.

    6 Jo, el Senyor, he posat en peu de guerra els caldeus,
poble impetuós i sense entranyes,
que recorre el món d’un cap a l’altre
per ocupar territoris que no són seus.

    7 És gent ferotge i temible,
que s’arroga el dret i el predomini.

    8 Els seus cavalls són més ràpids que els lleopards,
més llestos que els llops al capvespre.
Els seus cavallers ja cavalquen,
arriben de lluny galopant,
volen com l’àguila que s’afua damunt la presa.

    9 Tots vénen per rampinyar,
pensant què s’enduran a l’orient;
apleguen captius com grans de sorra.

    10 Es riuen dels reis,
es burlen dels qui governen;
es mofen de qualsevol fortalesa:
aixequen terraplens i la prenen.

    11 Llavors es tornen insolents fora mida,
culpables de tenir per déu la seva força.»

Nova súplica del profeta al Senyor


    12 Senyor, tu ets des de sempre
el meu Déu sant: no morirem!
¿Els has escollit, Senyor, per condemnar-nos?
¿Tu, la Roca, els has fet forts per castigar-nos?

    13 Tens els ulls massa purs perquè suportin el mal,
no poden tolerar tanta opressió.
Doncs, per què et mires de lluny aquests malvats?
Per què calles, mentre engoleixen homes millors que no pas ells?

    14 Per què tractes els homes com peixos del mar,
com bestioles que pul·lulen sense amo?

    15 Ells els pesquen
amb l’ham i amb els filats,
els arrepleguen amb les seves xarxes.
Després ho celebren amb gran alegria:

    16 ofereixen sacrificis als filats
i cremen ofrenes en honor de les xarxes
que els proveeixen de bons menjars,
d’un aliment saborós.

    17 ¿Continuaran buidant els seus filats
i assassinant pobles sense gens de pietat?