Habacuc - 2

    1 Em quedo dret en el meu lloc de sentinella,
estic a l’aguait a la meva talaia,
per veure què em respondrà el Senyor
i què li puc respondre jo sobre la meva queixa.

Resposta del Senyor: el just i l’opressor


    2 El Senyor m’ha respost així:
«Escriu el que jo et revelo, grava-ho sobre unes tauletes
perquè es pugui llegir sense entrebancs.

    3 No és encara el moment que es compleixi,
però vola cap al terme i no fallarà.
Espera-ho, si és que triga;
segur que vindrà sense retard.

    4 Aquell poble s’enorgulleix però fracassarà,
mentre que el just viurà per la seva fidelitat.

    5 Encara que presumeixen de ser uns traïdors,
no es mantindran aquests homes orgullosos.
Obren la gola com l’obre el país dels morts,
i, com la mort, no diuen mai prou.
Arrepleguen totes les nacions,
sotmeten tots els pobles.

    6 Però tots els pobles els dedicaran una cançó,
amb burles i sàtires. Diran:

La cançó de les cinc amenaces

6
»“Ai dels qui acumulen béns que no són seus
i s’enriqueixen amb penyores dels altres!
Fins quan obrareu així?

    7 S’alçaran de sobte els vostres creditors,
es desvetllaran per sacsejar-vos,
i us convertireu en el seu botí.

    8 Vosaltres espoliàveu moltes nacions,
però ara us espoliaran tots els altres pobles
com a assassins i tirans de la terra,
de les ciutats i dels seus habitants.

    9 »Ai dels qui s’omplen la casa del producte d’estafes
i posen el niu a les altures
per esquivar l’urpa de l’infortuni!

    10 Heu planejat la vergonya de casa vostra:
destruint tants pobles,
atempteu contra la vostra vida.

    11 Cridaran les pedres de les parets,
i les bigues respondran des dels sostres.

    12 »Ai dels qui edifiquen amb sang una ciutat
i la fonamenten sobre la injustícia!

    13 ¿No és, tot això, obra del Senyor de l’univers?
El treball dels pobles ha acabat al foc:
les nacions s’han cansat en va.

    14 El país s’omplirà del coneixement
de la glòria del Senyor,
com l’aigua inunda la conca del mar.

    15 »Ai dels qui fan beure als seus companys
barreges fortes fins a embriagar-los
per veure’ls despullats!

    16 Us heu cobert d’infàmia i no de glòria:
beveu també vosaltres fins que ensenyeu el prepuci!
El Senyor us passarà la copa,
i la infàmia cobrirà la vostra glòria.

    17 Us caurà al damunt la violència que el Líban ha sofert:
els animals que en van fugir, ara us esclafaran
com a assassins i tirans de la terra,
de les ciutats i dels seus habitants.

    18 »De què serveix una estàtua que un escultor ha modelat?
O una imatge de fosa que respon amb mentides?
Com pot confiar un escultor en la seva escultura
fins a fabricar-se uns ídols muts?

    19 »Ai dels qui diuen a una fusta: ‘Desperta’t!’,
i a la pedra muda: ‘Desvetlla’t!’
Què us poden respondre, aquests ídols?
Van coberts d’or i de plata,
però a dins no tenen cap alè de vida.

    20 En canvi, el Senyor viu en el seu temple sant.
Que calli davant d’ell tota la terra.”»