Zacaries - 8

Promeses de pau i prosperitat

    1 El Senyor de l’univers em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    2 —Això anuncia el Senyor de l’univers:
“M’estimo Sió amb un amor ardent,
me l’estimo amb una gran passió.”

    3 »Això anuncia el Senyor:
“Tornaré a Sió,
residiré a Jerusalem.
Li diran ‘Ciutat fidel’,
i a la muntanya del Senyor de l’univers,
‘Muntanya santa’.”

    4 »Això anuncia el Senyor de l’univers:
“Als carrers de Jerusalem
hi tornaran a seure
homes i dones carregats d’anys,
cadascú amb el bastó a la mà.

    5 Els carrers de la ciutat aniran plens
de nens i nenes que hi jugaran.”

    6 »Això anuncia el Senyor de l’univers:
“Si tot això sembla impossible
als supervivents d’aquest poble,
no ho és pas per a mi.
Ho dic jo, el Senyor de l’univers.”

    7 »Això anuncia el Senyor de l’univers:
“Jo salvaré el meu poble.
Els faré venir dels països d’orient i d’occident,

    8 els duré perquè visquin a Jerusalem.
Ells seran el meu poble
i jo seré el seu Déu,
fidel i bondadós.”

    9 »Això us anuncia el Senyor de l’univers:
“Tingueu coratge,
vosaltres que escolteu aquestes promeses
de llavis dels profetes
d’ençà que es van posar els fonaments
del temple del Senyor de l’univers, que ara es reconstrueix.

    10 Abans d’aquells dies,
el treball dels homes no es pagava
i el del bestiar no donava res.
Ningú no es podia moure segur
pel perill dels enemics:
jo havia permès als homes
que s’enfrontessin els uns als altres.

    11 Ara ja no tractaré com abans
els supervivents d’aquest poble.
Ho dic jo, el Senyor de l’univers.

    12 Sembraré la pau,
les vinyes donaran fruit abundós,
i les terres, bones collites;
serà generosa la rosada del cel,
i jo donaré tots aquests béns
als supervivents d’aquest poble.

    13 A vosaltres, Judà i Israel,
que éreu tema de maledicció entre els pobles,
jo us salvaré
i sereu motiu de benedicció.
No tingueu por! Tingueu coratge!”

    14 »Això us anuncia el Senyor de l’univers:
“Quan els vostres pares em van provocar,
jo, el Senyor de l’univers,
vaig decidir de castigar-los
i no me’n vaig desdir.

    15 Però ara, Jerusalem i Judà,
he decidit d’omplir-vos de béns.
No tingueu por!

    16 Així és com heu d’actuar:
Digueu-vos la veritat els uns als altres.
Que les sentències dels tribunals
siguin justes i posin pau.

    17 No maquineu el mal
els uns contra els altres,
no consentiu juraments falsos:
tot això ho detesto.
Ho dic jo, el Senyor.”

    18 El Senyor de l’univers em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    19 —Això anuncia el Senyor de l’univers:
“Des d’ara, per a la gent de Judà,
els dejunis dels mesos quart, cinquè, setè i desè
seran festes de goig i d’alegria.
Però estimeu sobretot la veritat i la pau.”

    20 »Això anuncia el Senyor de l’univers:
“Vindran altres pobles
i habitants de grans ciutats.

    21 Els d’una ciutat
aniran a una altra i diran:
‘Anem a implorar el favor del Senyor,
a suplicar al Senyor de l’univers.’
I els altres respondran:
‘Nosaltres també hi venim.’

    22 Grans pobles i nacions vindran a Jerusalem
a suplicar al Senyor de l’univers,
a implorar el seu favor.”

    23 »Això anuncia el Senyor de l’univers:
“Aquells dies, deu homes de llengües diferents,
provinents de totes les nacions,
s’agafaran al mantell d’un jueu i li diran:
‘Volem venir amb vosaltres,
perquè hem sabut que Déu és al vostre costat.’ ”

Segona part: Déu, rei universal (9-14)

Anunci contra els pobles veïns d’Israel