Malaquies - 1

    1 Presagi. Paraula que el Senyor va adreçar a Israel per mitjà de Malaquies.

El Senyor prefereix Israel


    2 El Senyor diu: Jo us estimo. Però vosaltres responeu: «Com demostres que ens estimes?» Doncs bé, ho dic jo, el Senyor: Esaú i Jacob eren germans, però jo he estimat Jacob 3 i l’he preferit a Esaú. He deixat desolades les muntanyes d’Esaú, he donat la seva heretat als xacals de l’estepa. 4 I si els edomites diuen: «Ens han destruït, però reconstruirem les ruïnes», això dic jo, el Senyor de l’univers: Tot el que ells reconstrueixin, jo ho demoliré. Diran d’ells: «És un país culpable, és el poble que ha provocat per sempre la indignació del Senyor.» 5 Quan ho contemplareu amb els vostres propis ulls, direu: «El Senyor és gran fins més enllà del territori d’Israel.»

Els sacerdots indignes


    6 A vosaltres, sacerdots, que menyspreeu el meu nom, jo, el Senyor de l’univers, us dic: Els fills honoren els seus pares, i els servents, els seus senyors. Però si jo sóc pare, on és el meu honor? I si jo sóc senyor, on és el respecte que em deveu? I vosaltres contesteu: «Com demostres que menyspreem el teu nom?» 7 Doncs bé, l’heu menyspreat oferint en el meu altar aliments indignes. I encara pregunteu: «Què tenen d’indignes?» Vosaltres us penseu que la taula del Senyor és una taula qualsevol! 8 Quan porteu animals cecs per sacrificar-los, us sembla bé? Quan porteu animals coixos o malalts, us sembla bé? Porteu-los al governador, i veureu si es complau en vosaltres i us rep favorablement! Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. 9 Mireu, doncs, de complaure’m i jo us concediré el meu favor.
Vosaltres, sacerdots, sou els responsables de tot això. Com us puc acollir favorablement? Us ho dic jo, el Senyor de l’univers.
10 Tant de bo que algú de vosaltres tanqués les portes del temple. Així no encendríeu en va el foc de l’altar. No em complac en vosaltres ni en les ofrenes que em presenten les vostres mans. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. 11 Perquè de llevant fins a ponent tots els pobles reconeixeran que el meu nom és gran, i pertot arreu m’oferiran un sacrifici i una oblació pures. Sí, tots els pobles reconeixeran que el meu nom és gran. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. 12 Però vosaltres profaneu el meu nom pensant que la taula del Senyor és una taula qualsevol, i que no cal mirar gaire què s’hi porta. 13 I afegiu: «Que n’és, de feixuc, el que fem.» Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Vosaltres em porteu animals aprofitats, coixos o malalts, per fer-me’n ofrena. ¿Com em puc complaure en el que em presenten les vostres mans? Us ho dic jo, el Senyor. 14 Maleït el canalla que té bon bestiar i, per complir un vot, sacrifica al Senyor el rebuig! Jo sóc un gran rei, i tots els pobles reconeixen que el meu nom és terrible. Us ho dic jo, el Senyor.